El 25 de juliol de 1992 s'inaguraven els Jocs Olímpics de Barcelona amb gran pompa i seguiment mediàtic. Era la Catalunya del pensament únic.

L'altra cara d'aquests Jocs van ser els detinguts i torturats, i el llarg llistat d'independentistes catalans que aquell dia romanien a les presons de d'Alcalá-Meco, Castelló, València o Guadalajara, tal com recordava el diari El Punt en un compte enrere durant els dies anteriors. Uns Jocs que amb els anys hem pogut comprovar que estaven estretament associats a una ofensiva d'espanyolització, especulació urbanística i financera, control social i alienació, agressions al territori i un llarg etcètera de greuges per a les classes populars catalanes.

El documental, un dia a la xarxa

Per això Llibertat.cat i també Vilaweb.cat han triat aquesta data per fer públic a la xarxa el documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català. Un treball que 20 anys després deixa constància de la memòria d'aquells fets, especialment la gravetat de les tortures als militants independentistes detinguts durant la ràtzia de la Guàrdia Civil dirigida per Baltasar Garzón.

Amb motiu dels 20 anys de la inauguració dels Jocs, durant tot el dia d'avui es podrà visionar el documental a Vilaweb.cat i Llibertat.cat. Un documental que aquest estiu està immers en una intensa gira de presentació. Aquesta setmana serà presentat a sis poblacions [consulta l'agenda del documental]. A més, es pot adquirir per 15 euros (despeses d'enviament incloses) enviant un correu electrònic a operaciogarzon@llibertat.cat.

Convé recordar ara que, vint anys enrere, només uns pocs periodistes van denunciar les tortures que de boca en boca es transmetia entre sectors de la societat catalana i al llarg dels Països Catalans. Només mitjans com El Temps i El Punt, i alguns pocs periodistes -alguns represaliats per haver denunciar aquests fets (dels quals cal destacar el programa L'Orquestra de Jordi Vendrell)- van gosar trencar el silenci que explicava la utilització de la “bossa”, la “banyera” els cops i els electrodes a les casernes del cos militar.

De les Marxa de l'AUA del 92 a la Marxa de l'ANC del 2012

El 25 de juliol de 1992 l'Esquerra Independentista apareixia com la gran derrotada dels Jocs Olímpics, amb el nucli més actiu empresonat, amagat o exiliat. Aquell mateix dia només una petita mostra d'aquesta resistència a l'assimilació es va mostrar al concert de Ripollet de les Marxes per la Independència, convocades per l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (AUA), vinculades a la CUP i l'MDT.

Un Lluís M. Xirinacs, veterà lluitador durant el franquisme recordava aquell dia dels fastos olímpics l'opressió de la nació catalana i els independentistes empresonats. Tanmateix, dues dècades després se celebren unes altres marxes per la independència convocades per l'ANC mentre la Candidatura d'Unitat Popular viu un creixement i consolidació sense precedents.

Barcelona 92: Un model fracassat

És el moment de recordar també que els Jocs Olímpics del 92 van aparèixer vinculats a la implantació de l'Acta Única Europea, les dues coartades ideològiques principals del que va ser definit com la “Nova Espanya”. El vell eslògan feixista relligat amb l'Expo de Sevilla i amb el Vº Centenario de la invasió d'Amèrica, amb què s'intentava donar una imatge de modernització d'un estat espanyol plenament incorporat a la Unió Europea. Una operació que, 20 anys després, ja no apareix com un somni de modernitat, sinó com el fracàs d'un model que s'intenta apedaçar amb rescats econòmics i retallades de drets socials i llibertats.

La pressió policial, mediàtica i ideològica en aquestes dates contra la dissidència independentista va assegurar que no hi hagués protestes durant els fastos del 1992, a cops de tortura i empresonaments. Però 20 anys després el model faraònic de la Barcelona 92 ha entrat en una crisi irreversible, mentre que per una altra banda la memòria del moviment independentista ha fet possible un documental que continua denunciant uns fets que encara no han merescut justícia.

Una memòria que ha estat possible gràcies a moltes persones durant aquests anys, i ara especialment amb aquest documental gràcies a nombrosos micromecenes i a la iniciativa de Llibertat.cat, Alerta Solidària, Memòria contra la tortura i Zeba Produccions.