Toponímia
El PP imposa a Palma el nom franquista

El Parlament va aprovar ahir definitivament el canvi de nom oficial de la capital de Mallorca

30/05/2012 Llengua

El Parlament balear ha aprovat retornar el nom franquista a la capital de Mallorca. Palma passa a dir-se oficialment Palma de Mallorca. Ahir dimarts el el Ple del Parlament va aprovar, amb els únics vots a favor dels diputats del PP, el dictamen de la Proposició de llei de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca.

La iniciativa legislativa, que va ser presentada i defensada el passat 13 de març a la cambra pel batle de l'Ajuntament de Palma, Mateu Isern, se centra en la modificació del topònim Palma per Palma de Mallorca i en la incorporació i les modificacions d'articles i disposicions que fan referència a les competències urbanístiques del municipi.

Després de la seva presa en consideració, la iniciativa va prosseguir els tràmits parlamentaris de ponència i de comissió per a l’elaboració del dictamen que es va votar aquest dimarts per la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals. A la comissió també es van desestimar les vuit esmenes formulades pel Grup Parlamentari Socialista.

L'origen d'aquest acord de modificació es remunta a l'aprovació del Ple de l'Ajuntament de Palm el dia 22 de desembre de l'any passat que es va aprovar per majoria absoluta de 17 vots a favor (PP) i 11 vots en contra (PSOE i PSM-IV-ExM).

Segons Isern, el canvi de nom produirà una "identificació immediata", especialment de cara al turisme, i facilitarà l'"eficiència cap a tercers". En aquest sentit, afirma que la modificació en el terme és per millorar l'"eficàcia i eficiència cap a tercers". En canvi, pel PSM-IV-ExM el canvi del nom "és un pas més en la castellanització de les illes".

D'#ésMaó a #ésPalma

Com en el cas de Maó, la notícia va provocar des que es va saber la intenció del PP -el novembre passat- una onada de malestar entre els catalans d'arreu, com es va posar de manifest a Twitter sota l'etiqueta #ésPalma, des de la qual mostren el seu enuig amb la política lingüicida i espanyolista del PP. A més, es va iniciar una campanya de recollida de signatures en contra de la mesura.
 
De la seva banda, La campanya "Tenim la paraula: A Mallorca en català!" denuncia "l'ús immoral" de la majoria absoluta que fa el PP i remarca que el govern municipal pretén "recuperar la denominació provinciana i espanyola, usada sempre pel fraquisme". "Això suposa saltar-se lleis i faltar al respecte als ciutadans i ciutadanes de la ciutat", afirma, i recorda que d'acord amb els experts en la matèria, el nom oficial i popular actual és Palma. A més, adverteix que és la UIB qui té competències en toponímia.  
 
En aquest sentit, els activistes interpreten que el canvi de nom és "una agressió més del PP a la nostra llengua i cultura" i denuncien que "la voluntat d'aquest partit no és altra que la de castellanitzar els topònims i crear crispació com ja s'ha vist amb el cas recent de Maó". Així mateix, avisen que combatran "tota ofensiva contra la cultura i llengua al poble de Mallorca per part del Partit Popular amb els mitjans necessaris".
 
"L'organització d'Espanya en 49 províncies és l'origen de l'esguerro", diu Bibiloni

El lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni repassa en un article les raons científiques per les quals l'únic nom possible és Palma i explica que l'any 1833, quan es va organitzar Espanya en 49 províncies, "els espanyols sentiren -i senten- la necessitat de diferenciar Palma, Las Palmas i La Palma, noms amb els quals sempre s'han fet un embolic considerable". "I aquesta qüestió "interna" dels nostres veïns de confusió d'unes possessions atlàntiques i unes de mediterrànies és l'origen de l'esguerro Palma de Mallorca", afirma. Un nom, apunta, que "sempre en general, però sobretot al llarg del segle XIX i fins ben entrat el XX, ha estat més d'ús exterior que no pas fet servir pels mallorquins.
 
Segons contextualitza Bibiloni, la Llei de Normalització lingüística (1986) estableix a l'article 14 que "Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma...". En virtut d'aquesta facultat, doncs, el Govern Balear va promulgar el decret 36/1998 de 14 d'abril pel qual s'estableixen les formes oficials dels topònims de les Illes Balears. I en aquest decret es determina que el nom oficial de la capital de l'illa és Palma, sense cap afegit.
 
Barcelona de Catalunya?

Al seu article, Bibiloni es pregunta: "Què succeiria si algú cregués que Barcelona no és un nom suficient i calgués dir-ne Barcelona de Catalunya?
 
Per tot plegat, conclou que l'únic nom oficial de la ciutat és Palma, i els dos noms històrics són Palma i Mallorca. Palma de Mallorca, diu, "a més d'un topònim il·legal, només es pot veure com un nom provincià defensat per unes ments que pensen que el que som no és res si no se situa en el marc en el qual Palma "de Mallorca" es pot confondre amb Palma "del Río"".
 
Bibiloni considera "humiliant" que alguns mitjans de comunicació dels Països Catalans utilitzi Palma de Mallorca enlloc de Palma. "El nom Palma és prou clar, complet i suficient per a identificar la capital de les Illes Balears i la tercera ciutat dels Països Catalans", sentencia.