#Nosaltres
50č aniversari de la publicació de "Nosaltres, els valencians"

Coincidint amb aquest aniversari, Maulets i Llibertat.cat proposen promoure una campanya per assolir que cada ciutat, poble i vila d'arreu de la nació tingui un carrer amb el nom de Joan Fuster i fa una crida a casals i entitats per fer una la lectura pública de la seva obra

12/05/2012 Política

Avui fa mig segle de la publicació del llibre, Nosaltres els valencians [pdf llibre sencer] de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992). Durant aquest temps, el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes en català i tres en castellà. El ressò popular, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme.

El llibre essencial per conèixer la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià, va ser un autèntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. Arran d'aquest llibre, l'autor va ser objecte d'amenaces i les falles de l'any següent culminen amb la "cremà" en efígie de Fuster, com recorda amb una entrevista amb Montserrat Roig.

Jaume Pérez Montaner, estudiós de l'obra de Fuster, diu de Nosaltres els valencians: "La seva significació històrica ha estat tan remarcable que es pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i un després d'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i la consciència nacional del País Valencià".

50 anys després, on tot comença a trontollar de nou i es qüestiona la monarquia, la constitució espanyola i l'Estat de les autonomies i fins i tot es qüestiona la pau de l'anomenada Batalla de València, és un bon moment per difondre aquest llibre, per fer-ne una nova lectura. I és com s'ha dit, les idees de Joan Fuster no han fracassat, els qui han fracassat són els polítics. Només cal tornar a veure el vídeo  discurs que realitzar el 25 d'abril a la plaça de bous de Castelló, ara fa 30 anys.

Ara bé, cal tenir present la reflexió de Toni Cucarella, "Nosaltres continuarem dient-hi Països Catalans. I referint-nos a Joan Fuster com l’intel·lectual més brillant i lúcid dels Països Catalans".

 

Proposta de Maulets i Llibertat.cat

Maulets i Llibertat.cat proposa la presentació mocions als Ajuntaments d'arreu de la nació [model d'instància] amb l’objectiu que el nom de Joan Fuster sigui inclòs en el nomenclàtor dels pobles i viles d'arreu de la nació.

A més a més, també proposen una lectura pública de l’obra de Joan Fuster i molt especialment del llibre “Nosaltres, els valencians”, així com obrir debats a l’entorn del llibre. Es tractaria que les lectures es fessin entre el 21 de juny, data que coincideix amb el de la seva mort, enguany el seu 20è aniversari i el dia 24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans. Per coordinar aquestes accions, us podeu posar en contacte en aquesta adreça [correu@llibertat.cat]. I és que deia Fuster en uns dels seus aforismes [vídeo], "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir".

En aquesta línia, Maulets ha engegat una pàgina web  on s'està difonen el pensament i tot un seguit d’actes públics que ja estan preparant en homenatge a l’escriptor. Des de Llibertat.cat, estem publicant diàriament aforismes de Fuster, una les facetes característiques pel qual també és conegut i a més a més, estem difonen els diferents homenatges que s’estan fent arreu de la nació.

Conjuntament, el passat 20 d'abril es va fer unacte al Casal Independentista de l'Eixample La Cruïlla a Barcelona, sota el títol "Joan Fuster i la construcció nacional" amb la participació de Jordi Muñoz, politòleg i investigador a la UAB i Toni Rico, historiador i militant de la CUP a Girona.


Lliurament del premis Certament de Literatura Social Homenatge a Joan Fuster

Dissabte passat, en un sopar literari al Casal Popular Panxampla de Tortosa es vab lliurar els premis a les tres categories -assaig, narrativa i poesia- del Certament de Literatura Social Homenatge a Joan Fuster, en el qual han participat una vintena de persones de tots els Països Catalans. El Certamen havia estat organit per Maulets Terres de l'Ebre.

Els guanyadors van ser: en la modalitat d'assaig, Emigdi Subirats Sebastià, de Campredó, amb l'obra "Joan Fuster, un català de Sueca, d'Emigdi Subirats"; per altra banda, Núria Gil Bordes de Vinaròs, amb el seu Recull de poemes es va endur el premi de poesia; finalment, Maria Pallarès Valero, del barri de Torreforta de Tarragona, es va endur el primer premi de narrativa amb la narració "A Temps", modalitat que va contar amb un accèssit, donada la gran qualitat de les obres, on es va premiar a Joan Barnet Gabanyach, de Cabrils (el Maresme) amb el relat "A Babilònia".

El passat mes d'abril també van organitzar un altre acte en el marc de la Fira Literària de Jesús, i va consistir amb el passi del documental "Ser Joan Fuster", un recorregut cronològic per la biografia de l'escriptor i assagista valencià, així com un col·loqui sobre la figura de Joan Fuster.