El macrojudici contra els independentistes acusats de formar part de Terra Lliure es va portar a terme a l'Audiència Nacional espanyola entre els dies 3 i 26 d'abril de 1995. No només era un judici excepcional a nivell estatal, sinó també internacional. Per buscar un antecedent a nivell europeu d'una actuació judicial d'aquesta magnitud ens hauríem de remuntar als judicis a les Brigades Rojes italianes, a finals dels anys setanta.
Llibertat.cat ha tingut accés a gravacions inèdites de fragments d'aquest macrojudici que ha publicat en un vídeo. Als àudios es pot sentir la participació dels magistrats i advocats, els processats que denunciaven les tortures sofertes durant les detencions, així com els testimonis de la metge forense que va encobrir les tortures i de l'instructor de la Guàrdia Civil, que va arribar a amenaçar els detinguts enmig de la sala.
24 independentistes processats
Es tractava del judici més extens per motius polítics realitzat fins aleshores a l'Estat espanyol, en què es processaven 24 independentistes de la quarentena que havien estat detinguts durant l'estiu olímpic de 1992, per als quals se'ls demanava 281 anys de presó. A banda, alguns d'aquests processats es van haver de sotmetre a nous judicis dels corresponents sumaris per accions armades amb penes que doblaven aquesta xifra.
Els sumaris corresponents a aquest macrojudici i als judicis posteriors van ser instruïts pel magistrat Baltasar Garzón, actualment inhabilitat, que va donar nom a l'operació repressiva més gran de la història de l'independentisme.
Contradiccions de la forense
Durant el judici la metgessa forense, Leonor Ladrón de Guevara, va reconèixer que les tortures "són difícils de detectar, ja que deixen senyals molt petites o seqüeles immediates que no es veuen a simple vista". Unes declaracions que la van col·locar en una situació de contradicció, ja que als seus informes obviava la possibilitat de la tortura malgrat les lesions dels detinguts.
En aquest sentit, el fiscal Jesús Santos va entestar-se a intentar demostrar que els detinguts havien estat sempre sota control mèdic, mentre els advocats defensors remarcaven les ambigüitats de diversos informes mèdics i el fet que la vigilància no havia estat ni constant ni prou exhaustiva per poder assegurar que no hi havia hagut maltractaments. Unes contradiccions que es van evidenciar amb les preguntes dels defensors. A la gravació també s'escolta com una neuropsicòloga afirmava que un detingut amb traumatisme cranial (referint-se a Marcel Dalmau) no estava en condicions de declarar davant del jutge instructor.
Quasi tots els processats van declarar haver estat torturats
Els relats de les tortures van ocupar un gran espai al judici. Quasi tots els processats van declarar haver estat torturats a mans dels agents del cos militar. També un advocat madrileny, que havia assistit com a lletrat d'ofici alguns detinguts i que defensava un veí d'Alginet acusat de col·laboració, va testimoniar personalment que tenia coneixement de l'existència de les tortures, i citava un altre detingut, Oriol Martí, que en sortir en llibertat va declarar com sentia que es torturava els altres detinguts de manera “severíssima i atroç”.
Als àudios també es pot sentir una de les declarcions dels detinguts al final del judici, justament un detingut que va resultar absolt, i que denuncia la impunitat de la tortura amb la figura del “rei que va despullat”.
Una altra seqüència que retrata el desenvolupament del macrojudici de 1995 és quan l'instructor de la Guàrdia Civil, encobert per l'anonimat legal, amenaça un dels detinguts en passar-li per davant amb un "hasta luego, terrorista", davant la qual alguns encausats van cridar-li "torturador". A la gravació se sent perfectament com l'instructor del cos armat acut al president del tribunal justificant que li havin dit "fill de puta". Un incident davant del qual els tres magistrats es veuen obligats, incomodats, a exigir-hi ordre.
La veu d'un dels responsables de les tortures
La veu de l'instructor de la Guàrdia Civil, un dels responsables de les tortures al detinguts, es pot escoltar en dos moments més, quan entra en contradicció excusant-se que ell mai havia parlat de la “caputxa” que es col·locava als detinguts, i encara quan es posa nerviós i torna a contradir-se davant la pregunta de l'advocadessa sobre com era la porta del calabós a la qual atribuïen l'autolesió d'un dels detinguts.
En una altra gravació també es poden sentir els arguments dels advocats defensors del independentistes, entre els quals Mateu Seguí, Josep M. Loperena i Sebastià Salellas.
Finalment, també es poden sentir les conclusions del fiscal Santos, davant les quals diversos advocats defensors van demanar l'absolució dels seus defensats.
En iniciar-se la vista oral, els advocats dels independentistes van demanar al tribunal que s'anul·lessin totes les declaracions signades pels acusats pel fet que havien estat obtingudes sota tortura.
Durant els dies del macrojudici el fiscal va quedar desarmat pel fet els principals i únics testimonis amb què comptava, diversos detinguts acollits a les mesures de reinserció de l'article 57 bis b) també es desdeien de les acusacions i igualment denunciaven haver estat torturats, mentre la resta d'acusats negava tots els càrrecs.
Aquells dia també va haver-hi molts moments de tensió, especialment quan els inculpats explicaven les tortures mentre algunes persones es neguitejaven i interrompien les declaracions amb preguntes i exclamacions. Un altre moment en què els magistrats van exigir l'ordre a la sala va ser quan un sector del públic va aplaudir un discurs independentista del jubilat i detingut Josep Bou. Aleshores el president del tribunal, José Castro, va amenaçar amb fer desallotjar la sala, mentre “l'avi” Bou finalitzava la seva declaració fent el senyal de la victòria amb les dues mans.
Llibertat.cat ha tingut accés a gravacions inèdites de fragments d'aquest macrojudici que ha publicat en un vídeo. Als àudios es pot sentir la participació dels magistrats i advocats, els processats que denunciaven les tortures sofertes durant les detencions, així com els testimonis de la metge forense que va encobrir les tortures i de l'instructor de la Guàrdia Civil, que va arribar a amenaçar els detinguts enmig de la sala.
24 independentistes processats
Es tractava del judici més extens per motius polítics realitzat fins aleshores a l'Estat espanyol, en què es processaven 24 independentistes de la quarentena que havien estat detinguts durant l'estiu olímpic de 1992, per als quals se'ls demanava 281 anys de presó. A banda, alguns d'aquests processats es van haver de sotmetre a nous judicis dels corresponents sumaris per accions armades amb penes que doblaven aquesta xifra.
Els sumaris corresponents a aquest macrojudici i als judicis posteriors van ser instruïts pel magistrat Baltasar Garzón, actualment inhabilitat, que va donar nom a l'operació repressiva més gran de la història de l'independentisme.
Contradiccions de la forense
Durant el judici la metgessa forense, Leonor Ladrón de Guevara, va reconèixer que les tortures "són difícils de detectar, ja que deixen senyals molt petites o seqüeles immediates que no es veuen a simple vista". Unes declaracions que la van col·locar en una situació de contradicció, ja que als seus informes obviava la possibilitat de la tortura malgrat les lesions dels detinguts.
En aquest sentit, el fiscal Jesús Santos va entestar-se a intentar demostrar que els detinguts havien estat sempre sota control mèdic, mentre els advocats defensors remarcaven les ambigüitats de diversos informes mèdics i el fet que la vigilància no havia estat ni constant ni prou exhaustiva per poder assegurar que no hi havia hagut maltractaments. Unes contradiccions que es van evidenciar amb les preguntes dels defensors. A la gravació també s'escolta com una neuropsicòloga afirmava que un detingut amb traumatisme cranial (referint-se a Marcel Dalmau) no estava en condicions de declarar davant del jutge instructor.
Quasi tots els processats van declarar haver estat torturats
Els relats de les tortures van ocupar un gran espai al judici. Quasi tots els processats van declarar haver estat torturats a mans dels agents del cos militar. També un advocat madrileny, que havia assistit com a lletrat d'ofici alguns detinguts i que defensava un veí d'Alginet acusat de col·laboració, va testimoniar personalment que tenia coneixement de l'existència de les tortures, i citava un altre detingut, Oriol Martí, que en sortir en llibertat va declarar com sentia que es torturava els altres detinguts de manera “severíssima i atroç”.
Als àudios també es pot sentir una de les declarcions dels detinguts al final del judici, justament un detingut que va resultar absolt, i que denuncia la impunitat de la tortura amb la figura del “rei que va despullat”.
Una altra seqüència que retrata el desenvolupament del macrojudici de 1995 és quan l'instructor de la Guàrdia Civil, encobert per l'anonimat legal, amenaça un dels detinguts en passar-li per davant amb un "hasta luego, terrorista", davant la qual alguns encausats van cridar-li "torturador". A la gravació se sent perfectament com l'instructor del cos armat acut al president del tribunal justificant que li havin dit "fill de puta". Un incident davant del qual els tres magistrats es veuen obligats, incomodats, a exigir-hi ordre.
La veu d'un dels responsables de les tortures
La veu de l'instructor de la Guàrdia Civil, un dels responsables de les tortures al detinguts, es pot escoltar en dos moments més, quan entra en contradicció excusant-se que ell mai havia parlat de la “caputxa” que es col·locava als detinguts, i encara quan es posa nerviós i torna a contradir-se davant la pregunta de l'advocadessa sobre com era la porta del calabós a la qual atribuïen l'autolesió d'un dels detinguts.
En una altra gravació també es poden sentir els arguments dels advocats defensors del independentistes, entre els quals Mateu Seguí, Josep M. Loperena i Sebastià Salellas.
Finalment, també es poden sentir les conclusions del fiscal Santos, davant les quals diversos advocats defensors van demanar l'absolució dels seus defensats.
En iniciar-se la vista oral, els advocats dels independentistes van demanar al tribunal que s'anul·lessin totes les declaracions signades pels acusats pel fet que havien estat obtingudes sota tortura.
Durant els dies del macrojudici el fiscal va quedar desarmat pel fet els principals i únics testimonis amb què comptava, diversos detinguts acollits a les mesures de reinserció de l'article 57 bis b) també es desdeien de les acusacions i igualment denunciaven haver estat torturats, mentre la resta d'acusats negava tots els càrrecs.
Aquells dia també va haver-hi molts moments de tensió, especialment quan els inculpats explicaven les tortures mentre algunes persones es neguitejaven i interrompien les declaracions amb preguntes i exclamacions. Un altre moment en què els magistrats van exigir l'ordre a la sala va ser quan un sector del públic va aplaudir un discurs independentista del jubilat i detingut Josep Bou. Aleshores el president del tribunal, José Castro, va amenaçar amb fer desallotjar la sala, mentre “l'avi” Bou finalitzava la seva declaració fent el senyal de la victòria amb les dues mans.