La història de dues de les persones que dilluns van perdre la vida en l'incendi d'un solar al Poblenou forma part del documental sobre el turisme a Barcelona que vaig fer l'any 2008 i que podeu veure a la xarxa. Jo vaig conèixer personalment aquesta gent i vaig conviure diverses jornades amb ells. Alex, la persona que portava més temps al solar, havia estat víctima d'algunes brutals pallisses i havia patit algunes males experiències laborals quan, davant la falta de papers, els empresaris es negaven sempre a pagar per la feina que ja havia fet. Per això va decidir viure de la ferralla, que malvenia per quilos als camions provinents del Llobregat, i al detall els caps de setmana a les Glòries. Mentre la música encara ressonava les matinades de diumenge al ME, l'Alex i la seva dona carregaven la carreta de la seva bicicleta i enfilaven a revendre petita ferralla a les Glòries. Allà on els venedors d'antiguitats es nodreixen de matèria prima gairebé regalada que després revenen a l'interior del recinte durant el dia. I aquí tothom calla. Si l'Alex i la seva família vivien a la barraca era, em van afirmar més d'una vegada, perquè tots els diners que podien estalviar els invertien en construir una casa a la seva Constanza natal. I esperaven tornar-hi quan la situació els ho permetés. No quan una patada al cul de l'Ajuntament els posés de cap a un autobús. Perquè, per molt que els hi costi a alguns entendre-ho, ja saben el camí de tornada.
Segons l'ajuntament, no van ser ajudats perquè 'no volien'
No és una notícia de fa 20 anys ni de cap país tercermundista. És a la Barcelona del segle XXI. Un incendi, l'origen del qual encara resta desconegut, acabava amb la vida dels veïns que des de feia més de 4 anys habitaven el solar. Persones d'origen migrat (romanesos de la ciutat costanera de Constanza) que des de feia anys vivien de recol·lectar ferralla al barri. Davant de la microfonia mediàtica, el veïnat ha reconegut que eren bons veïns i que estaven aclimatats al barri. Missatges que els diaris s'han vist imperiosament necessitats de reflectir. Perquè deu ser notícia que un indigent immigrant sigui bona persona. L'administració es rentava les mans afirmant que ja els van oferir una solució: un bitllet de tornada a Romania. Aquesta va ser la solució de l'administració a un problema que era, clarament, estètic. Ojos que no ven, corazón que no siente... Mentre Trias plorava el 29 de març la crema de desenes de contenidors de disseny i color, la seva resposta a la tràgica combustió d'aquests 4 veïns era força diferent. Demanava als propietaris que denunciessin l'ocupació de solars per barraques i que si els romanesos no havien estat ajudats era “perquè no volien”. Barcelona, la millor botiga del món. On els contenidors valen, literalment, més que les persones.
Sobrevivien a l'ombra del gegantí hotel de luxe ME de Melià
Però la veritable tragèdia de la mort dels romanesos s'amaga sobre la grotesca situació del solar on vivien. A centenars de metres de Can Ricard, a la vora de l'insult social del Parc Central del Poblenou, l'obra de Jean Nouvel que incomprensiblement va costar més de 20 milions d'euros públics (el cost aproximat de fer 5 biblioteques), i als peus de l'hotel ME de Melià. Un dels més luxosos de la ciutat comtal.
És als peus d'aquest hotel de disseny, obra de Dominique Perrault, on es trobava la barraca dels veïns morts la nit de dilluns. Un hotel en que una habitació individual per aquesta mateixa nit val un mínim de 161 euros (descompte inclòs). Un hotel amb treballadors, anomenats experience managers, que es dediquen exclusivament a ensumar els ambients dels locals. Un hotel amb un Spa a 15 plantes del terra on es projecten vídeos de moda a les cascades d'una piscina. Un hotel amb dos restaurants, un d'ells a la planta 24, on es menja tot el disseny del món. Un hotel amb 4 deejais posant música les 24 hores, amb festes d'alt standing gairebé cada dia i que és lloc habitual de trobada d'artistes com Shakira o Alejandro Sanz. Als peus del ME s'ha tastat una nova tragèdia del model social i econòmic que ens volen fer empassar dia rere dia. Als peus d'aquest centre d'esnobisme postindustrial i al costat de la deconstrucció de parc de Jean Nouvel, van morir la matinada de dilluns 4 persones. Ofegades pel fum de l'incendi de la seva barraca però sobretot incendiades per la grotesca realitat social de la ciutat on tot es pot comprar.