Si amb el nou sistema de jubilació ja tenim tota una generació de joves que no sabem quan es podran posar a treballar –perquè si amb la crisi poder treballar esdevé difícil, més ho és encara si no es generen llocs vacants–; què serà de la següent generació, si a la universitat ha d’esdevenir un privilegi i no un servei a la ciutadania, si només uns pocs –els fills i les filles d’aquelles famílies que puguin acarar la crisi amb més bons resultats– poden anar-hi? Després d’una generació sense feina, en tindrem una altra de no qualificada. Quin futur ens espera?

Enguany la universitat ja ha tret diners d’ítems «fantasma» o de l’encariment de taxes per poder obtenir més diners dels estudiants dels que fins ara obtenia, per fer front a les retallades pressupostàries del Govern. El nou curs que vindrà lluny de millorar la situació, encara l’empitjorarà. De manera que, com sempre en aquesta crisi, els que menys en tenen la culpa, seran els que la patiran, perquè què pot haver fet l’alumnat universitari per merèixer un augment astronòmic de les seves matrícules en el curs següent? No s’ha tingut en compte que potser les matrícules disminueixen perquè moltes famílies no podran permetre’s el luxe que suposarà tenir un fill o una filla (o més d’un o una) estudiant a la universitat i que aquesta potser no és una solució? Potser, segons el resultat que es derivi d’aquesta mesura, les retallades laborals que es preveuen encara es faran més grans i les condicions laborals prècaries d’altres –professors associats, lectors i becaris– més lamentables encara. La solució no seria obrir-se, en comptes de tancar-se? No creieu que no té sentit que els alumnes passin a pagar més i que, contràriament, la plantilla de professorat al seu servei es vegi disminuïda? L’única sortida és la precaritetat laboral i l’encariment de les matrícules? La universitat, tant per als que hi estudien com per als que hi comencen a treballar, que són els que més veuen vulnerats els seus drets, ha de ser un privilegi? Quan ha deixat de ser un bé comú?

Preguntes, preguntes i més preguntes, la resposta a les quals és ben desconcertant, per allunyar-se de la realitat que en un primer moment ens podríem haver fet del que suposa una universitat pública. Amb aquestes mesures que s’estan aplicant, se’n restringeix l’accés, es crea una educació elitista i un feix de treballadors i treballadores en precari, a part de plantejar-se’ns un futur ben gris quant a possibilitats laborals, ja sigui per aquells que volen accedir a treballar a la universitat, ja sigui per aquells que no podran accedir a un ensenyament universitari.

Aquesta és una més de les diferents cares lamentables que presenta la situació en la qual ens trobem immersos. Un motiu més per sumar-nos a la vaga general d’aquest 29, per fer front comú davant les qüestions econòmiques de les que ens fan ser còmplices, sense que hi tinguem res a veure.