El passat 10 de març es va constituir formalment i de manera oficial l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en un acte multitudinari al palau Sant Jordi de Barcelona. L’ANC apareix com un moviment sorgit de la societat civil al marge dels partits polítics i que ens ha de guiar cap a la plena sobirania, la independència nacional. Per fer-ho es proposa incidir sobre el conjunt de la societat i pressionar els partits polítics perquè actuïn en conseqüència i es posin d’una vegada per totes al servei del poble al que aspiren representar. Des del 10 de març se n’ha parlat força de l’ANC, i de fet s’han publicat diversos escrits d’opinió celebrant-ne l’aparició i defensant la seva necessitat en un moment com l’actual quan el discurs independentista gaudeix d’un suport social creixent.
Sense deixar de compartir aquestes opinions m'agradaria posar sobre la taula alguns altres aspectes referents a la constitució de l'ANC. Des de la perspectiva de militant de l’esquerra independentista crec que cal aplaudir i valorar positivament la irrupció de l’ANC en el sentit que qualsevol moviment de base que treballi per l’alliberament nacional ha de ser benvingut. Però per tal que l’ANC esdevingui una eina útil i real al servei de l’alliberament del poble català i que el projecte arribi a bon port, cal dotar aquest moviment d’una base ideològica i organitzativa prou sòlida.
En aquest sentit crec que cal ser molt crítics, si més no en alguns aspectes, amb el procés d’elaboració i debat de les ponències de l’assemblea constituent de l’ANC, es a dir, el reglament de règim intern, estatuts i el full de ruta pels propers anys. Uns documents que no hem de prendre a la lleugera, ja que han de guiar i marcar la línia que prendrà l’organització a partir d’ara i a mitjà termini, un cop s'esculli el nou secretariat nacional el proper dissabte 31 de març. Al meu parer, cal ser molt i molt crític amb una manera de procedir que, amb actituds excessivament “dirigistes” han marcat una línia “oficialista” al si de la organització i han intentat deixar de banda aquelles opinions que se’n desmarcaven, tot alertant al conjunt de miitants de l’ANC del possible perill d’escoltar certes veus crítiques dels que creuen que es poden fer les coses d’altres formes.
Al contrari del que alguns puguin pensar, ser crític no implica forçosament anar en contra de res. Més aviat vol dir creure que es pot millorar el que ja tenim consolidat. La crítica interna i el debat constructiu és l’eina més vàlida per avançar, sobretot quan es tracta d’una organització com l’ANC, amb milers d’afiliats i que pretén esdevenir un moviment assembleari. Perquè això sigui possible cal garantir una base molt sòlida, en que el debat i l’aportació constant d’idees vagin de baix cap a dalt, amb total garantia de ser rebudes i difoses obertament des del secretariat nacional per tal que puguin ser escoltades, debatudes per tothom i si s’escau portades a terme. Perquè aquesta és l’essència real de l’assemblearisme, sempre de baix cap a dalt. Si no construïm l’ANC de baix cap a dalt podem caure de nou en errades del passat (fa 30 anys ja passar a l’Assemblea de Catalunya) i córrer el risc que un moviment tan necessari com aquest sigui dominat per interessos personalistes o acabi esdevenint un mer acompanyant del discurs i pràctica política dels grans partits professionals que prediquen el seu regionalisme i pseudoindependentisme des de les poltrones dels parlaments regionals dels Països Catalans.
L’ANC ha de ser diferent, sino no té sentit de ser. Si l’ANC no esdevé una organització radicalment democràtica de portes endins no podrà assolir mai l’objectiu d’un estat propi i socialment just. I perquè tot això sigui possible, malgrat totes les mancances del procés constituent, malgrat tots els intents de deixar ‘’de banda’’ les veus crítiques, malgrat tot el que no ens hagi pogut convèncer massa fins ara, malgrat tot això, crec que cal ser-hi presents.
El paper dels que ens considerem independentistes i d’esquerres, els que creiem que l’alliberament nacional i social caminen agafats de la ma i formen part de la mateixa lluita, hem de ser-hi i participar-hi per ser els garants d’una manera de fer diferent de la que ja ens tenen acostumats els politics professionals que distancien el poble del poder. Els que ens considerem revolucionaris i volem tirar endavant alternatives al sistema capitalista, a la dictadura de la banca i els grans lobbys econòmics, tenim la responsabilitat d’incidir en tots els àmbits socials i projectes sorgits de la societat civil. Hem de ser-hi perquè els carrers, la gent i els moviments socials són també el nostre espai de lluita diari.
Quan es van fer les consultes sobre la independència la implicació dels sectors populars propers a l’esquerra independentista en aquest moviment van garantir el debat obert i desacomplexat sobre temes com la territorialitat, tot posant sobre la taula la necessitat de consultar prenent com a marc de referència la totalitat de la nació, els Països Catalans o qüestionant la necessitat d’incloure la Unió Europea com a marc socioeconòmic en el qual enquadraríem la futura nació catalana. Tot aquest debat es va dur a terme gràcies a que l’esquerra independentista vam ser-hi presents i vam participar de les coordinadores locals per les consultes sobre la independència. Més enllà de si aquestes propostes van reeixir o no, almenys el debat fou present arreu del territori.
A l’ANC cal ser-hi per aportar constantment idees i qüestionar qualsevol intent de mala pràctica o autoritarisme sota la pell de xai. Cal ser-hi per no deixar cap mena de dubte que treballem per la independència de la nació completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Cal deixar clar que no renunciem a res. Cal ser-hi per recordar que volem un país lliure, però també just, cohesionat i solidari. Això ho hem de fer nosaltres, perquè els que mouen fitxes d’amagat i s’ho miren oportunament des de la tribuna del parlament no ho faran, perquè no volen. Aquests que ara encara no saben si estem en un “transició nacional”, o els ‘’solidaris / gent d’esquerres’’ que arran dels personalismes en el procés de les consultes sobre la independència ja tenen la seves poltrones garantides a Barcelona i Madrid. L’ANC ha d’estar al servei del conjunt del poble català i no només dels partits professionals que la voldrien desactivada, passiva i buida de contingut. Perquè això no passi l’esquerra independentista hem de ser-hi. Ja ho vam fer en les consultes sobre la independència. La feina feta i els resultats ens avalen.
Sense deixar de compartir aquestes opinions m'agradaria posar sobre la taula alguns altres aspectes referents a la constitució de l'ANC. Des de la perspectiva de militant de l’esquerra independentista crec que cal aplaudir i valorar positivament la irrupció de l’ANC en el sentit que qualsevol moviment de base que treballi per l’alliberament nacional ha de ser benvingut. Però per tal que l’ANC esdevingui una eina útil i real al servei de l’alliberament del poble català i que el projecte arribi a bon port, cal dotar aquest moviment d’una base ideològica i organitzativa prou sòlida.
En aquest sentit crec que cal ser molt crítics, si més no en alguns aspectes, amb el procés d’elaboració i debat de les ponències de l’assemblea constituent de l’ANC, es a dir, el reglament de règim intern, estatuts i el full de ruta pels propers anys. Uns documents que no hem de prendre a la lleugera, ja que han de guiar i marcar la línia que prendrà l’organització a partir d’ara i a mitjà termini, un cop s'esculli el nou secretariat nacional el proper dissabte 31 de març. Al meu parer, cal ser molt i molt crític amb una manera de procedir que, amb actituds excessivament “dirigistes” han marcat una línia “oficialista” al si de la organització i han intentat deixar de banda aquelles opinions que se’n desmarcaven, tot alertant al conjunt de miitants de l’ANC del possible perill d’escoltar certes veus crítiques dels que creuen que es poden fer les coses d’altres formes.
Al contrari del que alguns puguin pensar, ser crític no implica forçosament anar en contra de res. Més aviat vol dir creure que es pot millorar el que ja tenim consolidat. La crítica interna i el debat constructiu és l’eina més vàlida per avançar, sobretot quan es tracta d’una organització com l’ANC, amb milers d’afiliats i que pretén esdevenir un moviment assembleari. Perquè això sigui possible cal garantir una base molt sòlida, en que el debat i l’aportació constant d’idees vagin de baix cap a dalt, amb total garantia de ser rebudes i difoses obertament des del secretariat nacional per tal que puguin ser escoltades, debatudes per tothom i si s’escau portades a terme. Perquè aquesta és l’essència real de l’assemblearisme, sempre de baix cap a dalt. Si no construïm l’ANC de baix cap a dalt podem caure de nou en errades del passat (fa 30 anys ja passar a l’Assemblea de Catalunya) i córrer el risc que un moviment tan necessari com aquest sigui dominat per interessos personalistes o acabi esdevenint un mer acompanyant del discurs i pràctica política dels grans partits professionals que prediquen el seu regionalisme i pseudoindependentisme des de les poltrones dels parlaments regionals dels Països Catalans.
L’ANC ha de ser diferent, sino no té sentit de ser. Si l’ANC no esdevé una organització radicalment democràtica de portes endins no podrà assolir mai l’objectiu d’un estat propi i socialment just. I perquè tot això sigui possible, malgrat totes les mancances del procés constituent, malgrat tots els intents de deixar ‘’de banda’’ les veus crítiques, malgrat tot el que no ens hagi pogut convèncer massa fins ara, malgrat tot això, crec que cal ser-hi presents.
El paper dels que ens considerem independentistes i d’esquerres, els que creiem que l’alliberament nacional i social caminen agafats de la ma i formen part de la mateixa lluita, hem de ser-hi i participar-hi per ser els garants d’una manera de fer diferent de la que ja ens tenen acostumats els politics professionals que distancien el poble del poder. Els que ens considerem revolucionaris i volem tirar endavant alternatives al sistema capitalista, a la dictadura de la banca i els grans lobbys econòmics, tenim la responsabilitat d’incidir en tots els àmbits socials i projectes sorgits de la societat civil. Hem de ser-hi perquè els carrers, la gent i els moviments socials són també el nostre espai de lluita diari.
Quan es van fer les consultes sobre la independència la implicació dels sectors populars propers a l’esquerra independentista en aquest moviment van garantir el debat obert i desacomplexat sobre temes com la territorialitat, tot posant sobre la taula la necessitat de consultar prenent com a marc de referència la totalitat de la nació, els Països Catalans o qüestionant la necessitat d’incloure la Unió Europea com a marc socioeconòmic en el qual enquadraríem la futura nació catalana. Tot aquest debat es va dur a terme gràcies a que l’esquerra independentista vam ser-hi presents i vam participar de les coordinadores locals per les consultes sobre la independència. Més enllà de si aquestes propostes van reeixir o no, almenys el debat fou present arreu del territori.
A l’ANC cal ser-hi per aportar constantment idees i qüestionar qualsevol intent de mala pràctica o autoritarisme sota la pell de xai. Cal ser-hi per no deixar cap mena de dubte que treballem per la independència de la nació completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Cal deixar clar que no renunciem a res. Cal ser-hi per recordar que volem un país lliure, però també just, cohesionat i solidari. Això ho hem de fer nosaltres, perquè els que mouen fitxes d’amagat i s’ho miren oportunament des de la tribuna del parlament no ho faran, perquè no volen. Aquests que ara encara no saben si estem en un “transició nacional”, o els ‘’solidaris / gent d’esquerres’’ que arran dels personalismes en el procés de les consultes sobre la independència ja tenen la seves poltrones garantides a Barcelona i Madrid. L’ANC ha d’estar al servei del conjunt del poble català i no només dels partits professionals que la voldrien desactivada, passiva i buida de contingut. Perquè això no passi l’esquerra independentista hem de ser-hi. Ja ho vam fer en les consultes sobre la independència. La feina feta i els resultats ens avalen.