El Centre de Documentació Maria Mercè Marçal ha recuperat un nou vídeo corresponent al gener de l'any 1985 amb imatges del Telenotícies de TV3, que informava sobre les protestes realitzades a Barcelona contra les detencions de militants independentistes acusats de formar part de l'organització armada Terra Lliure.
Les detencions del gener de 1985 contra Terra Lliure
El 19 de gener eren detinguts a Puigcerdà tres membres de Terra Lliure que viatjaven en direcció a la Catalunya del sud.
A Puigcerdà van ser detinguts Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Fernàndez, el darrer conegut militant procedent d’IPC del qual la policia en seguia la pista des de la caiguda de 1981, de la qual va aconseguir fugir. Els altres dos membres de l’escamot eren desconeguts per a la policia, que va trigar molt temps que es tractava dels militants d’EPOCA fugits després que se’ls denegués l’aplicació de l’amnistia de 1977.
L’operació policíaca, portada a terme amb gran violència i acompanyada d’una gran espectacularitat, va anar seguida de noves detencions a diferents indrets del sud i del nord de l’Albera. Els detinguts van ser torturats a diferents comissaries de Barcelona (Via Laietana) i Madrid.
En els dies posteriors Josep Lluís Rovira va ser detingut a Alcanar, Enric Pascual a Barcelona i Pere Bascompte, Teresa Aragonès i d'altres independentistes van ser detinguts a la Catalunya del Nord. A conseqüència d'aquesta mateixa operació Carles Benítez (que havia estat posat en llibertat poc més d’un any abans) i Albert Ibàñez es van haver de refugiar.
Es tractava de l'operació policial més forta estríctament contra Terra Lliure des del seu naixement, a causa de la significació dels militants detinguts.
Tots els detingtus a l’Estat espanyol van ser traslladats a comissaries de Madrid a excepció d'Enric Pascual i Teresa Aragonès, que va ser deixats en llibertat dies després. Pere Bascompte, refugiat aleshores a la Catalunya Nord, va ser detingut per la policia francesa i va ingressar a la presó de Tolosa-Llenguadoc.
La cobertura dels mitjans de comunicació sobre les detencions es va basar gairebé exclusivament els informes policials, mentre evitaven referir-se a les denúncies dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i les mobilitzacions impulsades a l’entor del MDT. El diari Avui presentava titulars sensacionalistes com: "Terra Lliure pretenia segrestar un metge conegut i un gerent", i El País "La policía afirma haber evitado, con las últimas detenciones, un endurecimiento en las actividades de Terra Lliure", unes informacions parcials i acrítiques que legitimaven l’operació policíaca. Ben aviat es farien presents les denúncies de tortures al detinguts per part de la policia espanyola.
Aquestes detencions van despertar unes grans mobilitzacions convocades per les organtizacions independentistes (mobilitzacions encapçalades pels MDT i els CSPC). La resposta va ser molt ràpida, i en quatre dies diferents poblacions del país apareixien amb pintades i encartellades convocant la manifestació unitària de rebuig a les detencions. Fins i tot es va intentar organitzar un tall de la Via Laietana amb neumàtics i cotxes creuats per aturar la sortida dels detinguts que es trobaven en aquesta comissaria de Barcelona i havien de ser traslladats a Madrid.
El 25 de gener la manifestació de protesta convocada per les diferents organitzacions independentistes (CSPC, MDT, IPC, PSAN. i MEN) no es va poder realitzar amb normalitat, ja que la policia espanyola va carregar contra els manifestants molt abans que s’iniciés la marxa a la Rambla de Canaletes. Els manifestants dispersats per diferents llocs de Barcelona va iniciar aleshores talls de carrers i enfrontaments amb la policia, que van col·lapsar el transit del centre de Barcelona. Els aldarulls es van desplaçar fins al barri de Gràcia, on un grup de joves va arribar a descol·locar un pirulí de grans dimensions que va ser impulsat carrer Gran avall per aturar les embestides policial. L’impacte de la resposta va deixar la policia desbordada, ja que no es preveia una resposta tan eficaç a la càrrega dels antiavalots. L’endemà la premsa cobria la notícia posant l’accent en el caràcter “violent” dels manifestants, que en el cas d’El Periódico titulava a tota portada “Brotes de guerrilla urbana en Barcelona”, acompanyat d’una fotografia amb joves encaputxats i armats amb rocs que havien aturat i creuat un autobús al centre de Barcelona. Era el primer cop, d'ençà la instauració la transició i amb el govern del PSOE que els joves independentistes incorporats de nou al moviment es mostraven mínimament organitzats al carrer quan hi havia mobilitzacions i enfrontaments amb les forces policials.
A Alcanar, on residia Josep Lluís Rovira, l'Ajuntament va donar suport públic al detingut de manera unànime, fins i tot amb el suport d'Alianza Popular (de dreta precedent del PP). A Perpinyà va tenir lloc una manifestació convocada per Unitat Nacionalista de Catalunya del Nord, fundada recentment, que va aplegar dues-centes persones, sota el lema “Llibertat Catalans Detinguts”.
Per contra, la Crida a la Solidaritat va convocar dies després, el 15 de febrer, va convocar una manifestació silenciosa de Crida a la Solidaritat contra la tortura, que estava emmarcada en la denúncia d’aquesta entitat de les detencions del gener. En medis independentistes es va interpretar la convocatòria tardana de la Crida com un gest oportunista, ja que aquesta entitat no havia participat a les mobilitzacions anteriors de suport als detinguts. El fet que la manifestació tingués un caràcter pseudopacifista estava contraposat, a més a més, al silenci anterior de la Crida i als moments de confrontació que es vivien. Durant la manifestació va aparèixer un grup d'encaputxats amb una banderola amb el logotip de l'organització clandestina, un fet que va estroncar la intenció dels organitzadors de convocar una protesta despolitizada basada només en elements humanitaris i que posava sobre la taula el conflicte existent. Aquesta imatge dels encaputxats amb la banderola amb el logo de Terra Lliure va fer fortuna i es va prendre forma molt aviat en nombroses enganxines, fazines i cartells.
A Puigcerdà van ser detinguts Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Fernàndez, el darrer conegut militant procedent d’IPC del qual la policia en seguia la pista des de la caiguda de 1981, de la qual va aconseguir fugir. Els altres dos membres de l’escamot eren desconeguts per a la policia, que va trigar molt temps que es tractava dels militants d’EPOCA fugits després que se’ls denegués l’aplicació de l’amnistia de 1977.
L’operació policíaca, portada a terme amb gran violència i acompanyada d’una gran espectacularitat, va anar seguida de noves detencions a diferents indrets del sud i del nord de l’Albera. Els detinguts van ser torturats a diferents comissaries de Barcelona (Via Laietana) i Madrid.
En els dies posteriors Josep Lluís Rovira va ser detingut a Alcanar, Enric Pascual a Barcelona i Pere Bascompte, Teresa Aragonès i d'altres independentistes van ser detinguts a la Catalunya del Nord. A conseqüència d'aquesta mateixa operació Carles Benítez (que havia estat posat en llibertat poc més d’un any abans) i Albert Ibàñez es van haver de refugiar.
Es tractava de l'operació policial més forta estríctament contra Terra Lliure des del seu naixement, a causa de la significació dels militants detinguts.
Tots els detingtus a l’Estat espanyol van ser traslladats a comissaries de Madrid a excepció d'Enric Pascual i Teresa Aragonès, que va ser deixats en llibertat dies després. Pere Bascompte, refugiat aleshores a la Catalunya Nord, va ser detingut per la policia francesa i va ingressar a la presó de Tolosa-Llenguadoc.
La cobertura dels mitjans de comunicació sobre les detencions es va basar gairebé exclusivament els informes policials, mentre evitaven referir-se a les denúncies dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i les mobilitzacions impulsades a l’entor del MDT. El diari Avui presentava titulars sensacionalistes com: "Terra Lliure pretenia segrestar un metge conegut i un gerent", i El País "La policía afirma haber evitado, con las últimas detenciones, un endurecimiento en las actividades de Terra Lliure", unes informacions parcials i acrítiques que legitimaven l’operació policíaca. Ben aviat es farien presents les denúncies de tortures al detinguts per part de la policia espanyola.
Aquestes detencions van despertar unes grans mobilitzacions convocades per les organtizacions independentistes (mobilitzacions encapçalades pels MDT i els CSPC). La resposta va ser molt ràpida, i en quatre dies diferents poblacions del país apareixien amb pintades i encartellades convocant la manifestació unitària de rebuig a les detencions. Fins i tot es va intentar organitzar un tall de la Via Laietana amb neumàtics i cotxes creuats per aturar la sortida dels detinguts que es trobaven en aquesta comissaria de Barcelona i havien de ser traslladats a Madrid.
El 25 de gener la manifestació de protesta convocada per les diferents organitzacions independentistes (CSPC, MDT, IPC, PSAN. i MEN) no es va poder realitzar amb normalitat, ja que la policia espanyola va carregar contra els manifestants molt abans que s’iniciés la marxa a la Rambla de Canaletes. Els manifestants dispersats per diferents llocs de Barcelona va iniciar aleshores talls de carrers i enfrontaments amb la policia, que van col·lapsar el transit del centre de Barcelona. Els aldarulls es van desplaçar fins al barri de Gràcia, on un grup de joves va arribar a descol·locar un pirulí de grans dimensions que va ser impulsat carrer Gran avall per aturar les embestides policial. L’impacte de la resposta va deixar la policia desbordada, ja que no es preveia una resposta tan eficaç a la càrrega dels antiavalots. L’endemà la premsa cobria la notícia posant l’accent en el caràcter “violent” dels manifestants, que en el cas d’El Periódico titulava a tota portada “Brotes de guerrilla urbana en Barcelona”, acompanyat d’una fotografia amb joves encaputxats i armats amb rocs que havien aturat i creuat un autobús al centre de Barcelona. Era el primer cop, d'ençà la instauració la transició i amb el govern del PSOE que els joves independentistes incorporats de nou al moviment es mostraven mínimament organitzats al carrer quan hi havia mobilitzacions i enfrontaments amb les forces policials.
A Alcanar, on residia Josep Lluís Rovira, l'Ajuntament va donar suport públic al detingut de manera unànime, fins i tot amb el suport d'Alianza Popular (de dreta precedent del PP). A Perpinyà va tenir lloc una manifestació convocada per Unitat Nacionalista de Catalunya del Nord, fundada recentment, que va aplegar dues-centes persones, sota el lema “Llibertat Catalans Detinguts”.
Per contra, la Crida a la Solidaritat va convocar dies després, el 15 de febrer, va convocar una manifestació silenciosa de Crida a la Solidaritat contra la tortura, que estava emmarcada en la denúncia d’aquesta entitat de les detencions del gener. En medis independentistes es va interpretar la convocatòria tardana de la Crida com un gest oportunista, ja que aquesta entitat no havia participat a les mobilitzacions anteriors de suport als detinguts. El fet que la manifestació tingués un caràcter pseudopacifista estava contraposat, a més a més, al silenci anterior de la Crida i als moments de confrontació que es vivien. Durant la manifestació va aparèixer un grup d'encaputxats amb una banderola amb el logotip de l'organització clandestina, un fet que va estroncar la intenció dels organitzadors de convocar una protesta despolitizada basada només en elements humanitaris i que posava sobre la taula el conflicte existent. Aquesta imatge dels encaputxats amb la banderola amb el logo de Terra Lliure va fer fortuna i es va prendre forma molt aviat en nombroses enganxines, fazines i cartells.