Negoci armamentístic
La il·legalitat de la seguretat privada a l'Iraq

Un acte posarà sobre la taula la manca de legalitat de les empreses de seguretat i militars privades privades a l'Iraq

13/12/2011 Internacional
L’Institut de Noviolència Activa de Nova realitzarà demà la presentació de la publicació i taula rodona “La privatització de la guerra, Violència i Empreses militars i de seguretat privades”. L’acte tindrà lloc aquest dimecres 14 de desembre a les 19 hores a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, planta 8a, carrer Mallorca, 283, Barcelona.

Es tracta d’una investigació sobre els aspectes fàctics i jurídics dels abusos de drets humans comesos per les empreses multinacionals de seguretat a Iraq i presenta dades i aspectes fins ara poc coneguts sobre el tema.

Hi intervindran els autors de l’estudi Sr. Jordi Palou-Loverdos, advocat, i Dra. Leticia Armendariz, advocada; Dra. Helena Torroja Professora de Dret Internacional de l’UB; Sr. Felip Daza, codirector de l’Institut de Noviolència Activa de l’associació Nova; i un representant de l’Ajuntament de Barcelona. Presentarà i moderarà Ilm. Dr. Eudald Vendrell, Vice-degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Un total de 105 empreses militars i de seguretat privada operen a Iraq des del 2003 sense legislació que les pugui controlar

L'estudi exposa com un 90% d’aquestes empreses són multinacionals de fora del país. L’objectiu únic i exclusiu d’aquestes empreses és el d’obtenir lucre, i ho fan mitjançant el conflicte, de tal manera que el retroalimenten.  En aquest sentit, l'estudi denuncia que ara la legitimitat de l’ús de la violència en la guerra ja no és només dels estats, ha passat a ser també de les empreses.

 A causa de la inestabilitat política i de la feblesa de les forces de seguretat iraquianes fa que el  govern iraquià contracti aquestes empreses utilitzant el pressupost dels EUA destinat a la reconstrucció del país. Segons l’informe existeixen un total de 105 Empreses Militars i de seguretat privada que han estat presents a l’Iraq des del 2003. Un total de 45 multinacionals són dels EEUU, 13 de Gran Bretanya, 16 d’Iraq, i 11 empreses extractores (construcció i logística) que guarden relació directa amb les EMSP.  Els autors també tenen constància d’empreses localitzades a Alemanya, França, Sudàfrica, i Israel, entre d’altres països.
 
L’empresa espanyola amb seu a Gibraltar, Servicio Global de Seguridad e Inteligencia, és una EMSP i consta que proveeix serveis de seguretat a un partit polític del Kurdistan. S’estima que per oferir els seus serveis aquestes empreses poden arribar a generar uns beneficis de fins a 15.6 billons de dòlars a l’any, com  va obtenir l’empresa L3 Communication l’any 2009. Molts dels empleats d’aquestes empreses cobren sous que poden arribar fins als 2.000 dòlars diaris.
 
Els investigadors fan una crida a que s’apliquin adequadament els instruments ja existents per regular aquesta perillosa situació i actuació d’aquestes empreses. L’1 de gener marxaran totes les tropes militars de l’Iraq, no obstant la contractació d’aquestes empreses no ha fet més que augmentar. Aquest fet vaticina que en la reconstrucció i futur d’Iraq aquestes empreses jugaran un rol protagonista si els Estats no ho aturen.