Bancs i crisi
L'exemple democràtic d'Islàndia

En una setmana el país ha empresaont un banquer i ha reconegut l'estat palestí, dues coses que els garants de la democràcia del món no han estat capaços de fer mai

03/12/2011 Política
Per saber com solucionar democràticament la crisi capitalista només cal mirar el cas d’Islàndia. Un país que ha portat banquers als tribunals quan aquí el govern espanyol ha indultat el número 2 del Banco Santander després casualment refinancés un deute del PSOE.

Dimecres passat l’exconseller delegat del banc Glitnir, Larus Welding, va ser detingut per la seva presumpta responsabilitat en la fallida de l'entitat financera l'any 2008. Tot en el marc de l'operació islandesa per depurar responsabilitats sobre el col·lapse dels tres principals bancs del país: Landsbanki, Kaubpthing i Glitnir.

El fiscal especial Olafur Hauksson ha iniciat nou noves investigacions, ha dut a terme diverses detencions i ha interrogat més de 20 persones relacionades amb la fallida de Glitnir. El fiscal també investiga les hipoteques concedides per comprar participacions de la mateixa empresa.

Larus Welding romandrà sota custòdia policial per més d'una setmana, tot i no ser jutjat, per impedir que influeixi altres sospitosos o elimini evidències. Glitnir va ser el primer dels tres grans bancs d'Islàndia que es va col·lapsar ara fa tres anys. La companyia havia acumulat grans deutes durant els anys d'expansió econòmica.

La detenció de Welding arriba després que el març passat ja es detingués Sigurdur Einarsson, president executiu de Kaupthing. I és que Islàndia va optar el passat mes d'abril per rebutjar el pagament dels excessos de les seves entitats bancàries. El país ja s'havia negat anteriorment a tornar al Regne Unit i Holanda 4.000 milions d'euros per la fallida d'un dels seus bancs, i la primavera passada va tornar a rebutjar el rescat bancari en un referèndum. A principis de juny, Islàndia va iniciar un judici contra l'exprimer ministre conservador Geeir H. Haarde per la seva responsabilitat en la crisi econòmica i financera i va iniciar la redacció d’una nova constitució de forma democràtica i participativa.

Islàndia, el primer país a reconèixer Palestina


Però no s’acaba aquí l’exemple democràtic islandès. El parlament islandès ha aprovat aquesta setmana reconèixer Palestina com a estat independent i sobirà en el Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí que celebra Nacions Unides cada any el 29 de novembre. S'ha convertit així en el primer país europeu a reconèixer l'estat palestí.

La decisió parlamentària es va aprovar amb 38 vots a favor i 13 abstencions. El reconeixement islandès exigeix el retorn a les fronteres de 1967 abans de la guerra dels sis dies i l'acceptació de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) com a únic representant legítim de l'Estat.

La cambra també demana a israelians i palestins que accelerin els passos per arribar a un acord de pau.