“Amb Palestina al Cor” reivindica el dret legítim i fonamental d’autodeterminació del poble palestí i dóna suport al posicionament, sigui quin sigui, de la població civil palestina en el procés d’incorporació de Palestina com a estat membre de ple dret a les Nacions Unides. Reivindica també la necessitat de crear un estat palestí viable com a pas previ i fonamental pel futur de Palestina.

"Amb Palestina al Cor" és una campanya de solidaritat amb Palestina que suma els esforços de desenes d'entitats catalanes iniciada l'any 2007, amb motiu del 60 aniversari de la Naqba palestina.

Amb motiu de la commemoració, el passat dimarts 29 de novembre, del Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí, des de "Amb Palestina al cor" David Bondia, professor de Dret Internacional públic i Relacions internacionals de la UB, ha afirmat que el que “s’hauria de garantir no és un estat palestí sinó un estat palestí viable”, que com estipula el dret internacional es composa d’un govern estable, un territori unit, una població i un sobirania reconeguda. Aquests són els elements que garantirien un reconeixement per part dels estats de forma individual i que no van lligats a l’entrada a les Nacions Unides, que segons el professor és una batalla més simbòlica que real, perquè Palestina no obtindrà els nou vots necessaris.

Bondia considera que “hem d’exigir als nostres governs que apliquin la legalitat internacional, ja que és aquí on radica la solució del conflicte. No podem permetre que l’ocupació de Palestina esdevingui un tema de política internacional”.

Camino Simarro, membre de "Amb Palestina al Cor", reivindica la importància del Tribunal Russell sobre Palestina com a iniciativa de la societat civil, que tot i no ser vinculant, es basa en el dret internacional. En la tercera sessió, el Tribunal ha dictaminat que l’estat d’Israel és culpable d’aplicar una política sistemàtica de segregació contra el poble palestí, és a dir d’apartheid. Per tant, el Tribunal demana que Israel sigui jutjat pels seus actes de manera col·lectiva com a estat i de manera individual sobre els responsables.

Segons Simarro, "que Palestina no sigui un estat reconegut, i que Israel no accepti la jurisdicció del Tribunal Internacional de Justícia o del Tribunal Penal Internacional, impedeix que ni l’estat israelià ni els responsables dels crims contra el poble palestí puguin ser jutjats i per tant, que gaudeixin d’impunitat".

Per la seva banda, Salah Jamal, escriptor i historiador palestí, augura que Palestina no s’incorporarà a les Nacional Unides perquè la política internacional no ho permetrà i perquè la petició d’un “estat palestí és impossible degut a la separació territorial, a les colònies establertes, al mur de separació i als controls militars”. Salah Jamal proposa com a única opció viable “un estat binacional que acabi amb la política i trajectòria racista, feixista i d’apartheid, i garanteixi els drets civils i de ciutadania”.

Segons l’expert palestí, les negociacions mai han sigut bilaterals entre israelians i palestins, doncs mai hi ha hagut un equilibri de forces. Així mentre es fan negociacions de Pau, Israel segueix amb la seva política d’aïllament de la població palestina, mitjançant la construcció de colònies, per fer que l’estat palestí no sigui una realitat.