Retallades
Mas torna a passar el ribot empès pels resultats del 20-N

El Govern torna a l'atac amb un nou pla de retallades socials - CiU renuncia al pacte fiscal l'endemà de les eleccions espanyoles

23/11/2011 Política
Mas ha tornat a emprendre una ofensiva de caire neoliberal anunciant una nova onada de retallades socials. El Govern de CiU ha agafat embranzida per la victòria de les eleccions espanyoles del passat 20-N i sense ni esperar 48 hores ha anunciat que tornarà a agafar el ribot, i que aquest tornarà a aprimar els drets dels treballadors. Així, la majoria de mesures anunciades afecten les classes populars. De nou, cap ajust contra els excessos de les classes benestars i els poders financers, ni per evitar el frau fiscal tot i saber que la burgesia catalana defrauda 16.000 milions d'euros anuals, sis cops les retallades ja aplicades per l'executiu català. Entre els defraudadors, el mateix pare d'Artur Mas, Artur Mas Barnet.

Uns resultats no tan bons

CiU erra en l'anàlisi de la victòria. O la interpreta segons els seus interessos. En la roda de premsa d'aquest dimarts posterior al consell executiu on Mas ha anunciat la tisorada, ha dit que els resultats convergents de diumenge legitimen la seva gestió antipopular. No és ben així.

CiU va obtenir diumenge 16 diputats, sis més que en les eleccions del 2008, on el PSOE en va aconseguir 25. Ara, els socialistes han baixat a 14, i la federació ha crescut en més de 200.000 vots. 1.014.263 catalans van votar CiU, el 29,35%. El que ha obviat Mas és que l'abstenció li va passar la mà per la cara. 1.742.760 persones, el 33,18% no van anar a votar, enfront del 29,7% d'ara fa quatre anys. Això se suma al vot nul, de l'1,58%, i al vot en blanc, de l,85%. Totes tres opcions han crescut en comparació amb l'any 2008, i les tres juntes signifiquen 1.862.096 persones que no se senten representades.

Agument del malestar, tardor calenta

A tot això se li ha de sumar l'augment del malestar, i el caire transversal que han pres les protestes arran de les retallades sanitàries i educatives. Només a Catalunya hi ha cada dia set mobilitzacions de mitjana, bona part d'elles impulsades pel moviment 15-M, contrari a la gestió neoliberal del Govern. Unes protestes que han crescut des que Mas governa: des del mes de setembre fins a l'11 de novembre, ja hi ha hagut al conjunt de Catalunya 414 notificacions de manifestacions o concentracions. Exactament 206 més de les que es van avisar el 2008 en aquest mateix període. I aquí cal sumar-hi les protestes no comunicades oficialment. Aquesta tardor calenta ja s'han notificat 414 mobilitzacions, repartides en 72 dies, és a dir una mitjana de 5,7 manifestacions o concentracions cada dia. Una xifra que augmenta amb les convocatòries no notificades. Per contra, abans del 2008 les mobilitzacions no arribaven a les quatre.

Nova ofensiva neoliberal


Com ens afectarà la nova onada de retallades anunciada per Mas, a través de les quals volingressar uns 1.000 milions d'euros. Les retallades duraran tot el 2012 com a mínim.

- Reducció de les retribucions dels empleats públics aquest 2012. Després d'una primera rebaixa de sous l'any 2010 a càrrec del govern espanyol, hi haurà una reducció dels ingressos dels empleats públics. També es reduirà el volum de treballadors públics d'una manera "molt selectiva" durant aquest 2012, segons Mas, i només en casos "singulars" d'organismes que s'han inflat molt en temps de crisi i que no poden mantenir les seves plantilles.

- Inici del copagament: s'introduirà un "tiquet moderador" en les receptes. "Barreres d'accés per evitar el sobreús o fins i tot l'abús en el sistema sanitari". Mas ja ha donat la instrucció perquè s'estudiï l'aplicació d'un tiquet moderador en l'àmbit de les receptes de medicaments.

- Augment de taxes universitàries. Segons Mas, no té sentit que costi menys una matrícula universitària que el batxillerat en una escola concertada.

- Augment dels bitllets de transport públic i de la benzina.

- Augment del cànon de l'aigua.

- Privatització d'algunes empreses públiques. Mas no ha concretat quines però ha posat com a exemple les autopistes.

- També s'ha referit als que més tenen: No s'aplicarà l'impost de patrimoni recuperat pel govern del PSOE abans d'acabar la legislatura per a aquells contribuents amb béns de més de 700.000 euros. Catalunya l'aplicarà si Mariano Rajoy decideix mantenir-lo, però Mas ja ha advertit que no creu gaire en aquest tribut i que d'aplicar-lo la Generalitat podria bonificar el pagament d'aquest impost.


Pacte fiscal en paper mullat


El Govern opta així per carregar de nou contra els drets dels treballadors catalans en comptes d'iniciar una ruptura amb l'Estat. De fet CiU es va presentar a les eleccions espanyoles fent bandera del pacte fiscal com a via per acabar amb l'espoli fiscal i no haver d'aplicar més retallades. I les va guanyar. Hores després del 20-N no només anuncia més tisorada sinó que renuncia al pacte fiscal. El candidat de CiU a les eleccions espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, ja va dir dilluns que la majoria absoluta del PP dificultaria la consecució del pacte fiscal i va afirmar que "no seria un fracàs" no aconseguir-lo. Dilluns el PP també es va afanyar a rebutjar-lo.