Jaume Compte i Canelles (1897-1934)

Per AgustÝ Barrera i PuigvÝ, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

Jaume Compte i Canelles (1897-1934)
PolÝtic. Des de molt jove s’interessÓ per la situaciˇ d’opressiˇ colonial que vivia el poble treballador catalÓ. Militant d’Estat CatalÓ (EC), el 1925  fou un dels fundadors de la suborganitzaciˇ d’EC, Bandera Negra, liderada per Marcel·lÝ Perellˇ. La funciˇ d’aquest grup era dur a terme accions armades contra les institucions i col·laboradors de l’Estat espanyol a Catalunya. 

02/11/2011 18:23 Mem˛ria hist˛rica

 El 30 de maig de 1925, l’escamot Roell, de Bandera Negra, planejÓ un atemptat contra el rei Alfonso XIII  i posÓ una bomba de 43 Kg a la via del tren del t˙nel del Garraf, per la qual havia de passar el tren que portava el rei de tornada cap a Madrid. Una delaciˇ fÚu fracassar l’intent, ell i deu dels seus companys foren detinguts, torturats i jutjats. J. Compte fou condemnat a morir al garrot vil, junt amb Marcel•lÝ Perellˇ i JuliÓ Garriga. La sentŔncia  els fou commutada per la de cadena perpŔtua.

Amb l’arribada de la Rep˙blica el 1931, els set  membres de l’escamot que encara restaven empresonats sˇn amnistiats, entre ells Miquel Badia. Del 14 al 17 d’abril, J. Compte Ús un dels impulsors de la GuÓrdia CÝvica Republicana, que ha de defensar la Rep˙blica Catalana proclamada per F. MaciÓ.

Decebut per la claudicaciˇ de F. MaciÓ i el seu entorn polÝtic, no acceptÓ la Conselleria de Treball que li oferia el nou Govern de la Generalitat.

No accepta la integraciˇ d’EC, dins del bloc format per ERC, de la qual en critica els posicionaments possibilistes i reformistes. Entre el 3 i el 10 de  gener de 1932, Jaume Compte convocÓ una assemblea per tal de fixar les bases d’un partit nacionalista revolucionari, s’escindÝ d’ERC,  impulsÓ la formaciˇ d’Estat CatalÓ Forša Separatista d’Extrema Esquerra (ECFSEE), organitzaciˇ que incorporÓ al seu ideari independentista, un contingut social de defensa dels interessos de la classe treballadora. L’abril del 1933 al portaveu de l’organitzaciˇ l’Insurgent n˙mero 3, (22/04/1932), en l’article: ConferŔncia Nacional Obrera. Tesi sobre la qŘestiˇ internacional s’hi feren unes consideracions sobre la crisi econ˛mica internacional, l’atur  i l’internacionalisme obrer.

 Uns mesos mÚs tard l’ECFSEE passÓ a anomenar-se Estat CatalÓ Partit Proletari (ECPP), en el seu Projecte de Programa de l’octubre del 1932, en l’apartat: Projecte de Programa de Tesi Sindical, proposaven: Jornada de 7 hores sense disminuciˇ de salaris. Control obrer de la producciˇ per mitjÓ dels ComitŔs de FÓbrica. Per la independŔncia de Catalunya, l’establiment d’un rŔgim socialista mitjanšant un govern obrer i pagŔs, i la uniˇ amb les Rep˙bliques Socialistes existents.

A partir del 1934, l’ECPP passÓ a dir-se Partit CatalÓ Proletari (PCP), tindrÓ uns 500 militants, gairebÚ tots a Barcelona i bona part al CADCI, del qual  controlaran la direcciˇ, junt amb els afiliats, militants del Partit Comunista CatalÓ (PCC), desplašarant a ERC, que fins aleshores era hegem˛nica dins el CADCI.

La tarda del Sis d’Octubre del 1934, uns 30 afiliats del CADCI que disposaven de 17 armes llargues, s’atrinxeraren dins del local disposats a defensar l’Estat CatalÓ de la Rep˙blica federal espanyola que havia proclamat el president Ll. Companys a les 20.10h des del Palau de la Generalitat.

Poc desprÚs de la proclama del president Ll. Companys, el govern espanyol declarÓ l’estat de guerra. A les 22,40h una Companyia del 34 Regiment d’Infanteria situada davant del CADCI llegÝ el Ban de guerra, una descÓrrega provinent del CADCI, matÓ un sergent, ferÝ un oficial, cinc soldats i un m˙sic. La tropa emplašÓ canons davant de l’edifici i comenšÓ el canoneig, com a resultat de les granades disparades, els militants del PCP, Jaume Compte, Manuel GonzÓlez Alba i Amadeu Bardina del PCC, moriren  la matinada del 7 d’octubre. La resta de militants fugiren pels terrats per evitar Ússer detinguts.

Jaume Compte i els seus dos amics sˇn un referent emblemÓtic d’aquells militants obrers que, des  de posicions d’un marxisme nacional, foren coherents amb la seva PÓtria i la seva classe.

 Part de la informaciˇ emprada en la redacciˇ de la biografia Ús extreta de l’article: "Jaume Compte: d’Estat al Partit CatalÓ Proletari", que es troba a la  web: www.racocatala.cat/eltalp


Per saber-ne mÚs:

Acte al Casal de Sants sobre "Jaume Compte i el 6 d'Octubre de 1934"

Inagurat el Casal Independentista de Sants "Jaume Compte"

Jaume Compte: d'Estat CatalÓ al Partit CatalÓ Proletari

Apareix el nou n˙mero de "Civitas Facta"

Apunts sobre la hist˛ria de l'independentisme a Sants

 Daniel Cardona i el separatisme insurreccional

Francesc MaciÓ: l'independentisme conspiratiu

 El CADCI commemora amb una taula rodona el 75Ŕ aniversari

L'exemple de Manuel GonzÓlez i Alba

Jordi Arquer: el marxisme nacional als anys trenta

Els regicidis contra la casa de Borbˇ  (El Llamp)

 

Documents d'Estat CatalÓ-Partit Proletari (Marxist.org)

- Manifest del partit Estat CatalÓ (1.1932).
- Catalunya dintre el moviment obrer internacional (8.4.1932).
- Orientaciˇ (Declaraciˇ d'Estat CatalÓ) (29.4.1932).
- Estat CatalÓ no Ús el B.O.C. (24.6.1932).
- Projecte d'estructuraciˇ del partit (3.10.1932).
- Projecte de programa (3.10.1932).
- Projecte de tesi polÝtica (3.10.1932).