Ha mort en Joan Agut Rico, escriptor i activista del FNC

Avui s'ha conegut la notícia de la mort de Joan Agut Rico, escriptor i antic membre del Front Nacional de Catalunya (FNC) durant els anys 60. Va ser escriptor i editor. El gener de 1960 va portar a terme l'acció contra La Vanguardia, en què diversos militants del catalanisme van trencar els vidres de la seu del diari conservador al carrer Pelai, com a resposta al director d'aquest diari, Luis Martínez Galinsoga i les seves declaracions "Todos los catalanes son una mierda".

07/11/2011 20:31 Política
Al llibre recopilatori d'exmilitants del FNC,  El Front Nacional de Catalunya: cavalcant damunt l'estel, coordinat per Robert Surroca, Rico Agut explica com es va portar a terme aquesta acció de resposta a les declaracions anticatalanes de Galinsoga, que poc després va ser cessat, malgrat que havia estat nomenat per aquesta tasca de director del diari el 1939 pel ministre i cunyat del dictador Ramón Serrano Súñer.

Joan AgutRico (Barcelona 1934-2011) va ser detingut diverses vegades a causa de la seva activitat antifranquista.  En un vídeo recent del web memoro.org (dedicat a la memòria històrica) va declarar que "Si a mi als 23 anys em diuen, té una pistola i dispara contra un guàrdi civil, jo li foto un tret al guàrdia civil; en aquell moment eren els enemics de Catalunya." Demà serà enterrat a les 13h al tanatori de Sancho d'Àvila.

Entre les moltes accions de resistència antifranquista, i dies abans de l'atac contundent contra els vidres de La Vanguarida, Joan Agut també va participar en una acció que va consistir en el llençament per terra diversos centenar d'exemplars d'aquest diari al llarg de la Rambla ("encatifada des de Portaferrissa fins a Canaletes), diaris que prèviament havien robat d'un cotxe del rotatiu a la plaça Vila de Madrid.

La primera feina de Joan Agut va consistir en la venda peix al mercat d'Hostafrancs. Després, ocupà altres oficis poc relacionats amb la literatura fins que el 1959 va emigrar a París per fer d'artista. En va tornar el 1961 i obrí una llibreria a la capital catalana. Com a resultat d'aquest contacte amb el món literari, començà a treballar com a editor, feina que desenvolupà durant 35 anys. Entre altres, va treballar per a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova (de la qual és un dels fundadors) i Thassàlia (de la qual és propietari).

L'any 1997 es produí un gir en la seva carrera i, en jubilar-se com a editor, s'estrenà com a escriptor i, l'any 2000 va quedar finalista del premi Sant Jordi. L'any següent guanya el premi Pin i Soler, dins dels Premis Ciutat de Tarragona. Aquell mateix any es va endur el prestigiós premi Crexells. Dos anys després obtingué també el premi Carlemany.

Des de 1977 va publicar comentaris, ressenyes i crítiques de llibres al diari Avui.

 

 Per saber-ne més:

Inauguració d'una placa dedicada a Jaume Martínez Vendrell

Els mèdia obliden la militància clandestina de Palau i Fabre al FNC

La memòria independentista: Ramon Subirats i Coral

Magí Colet: el FNC i la Catalunya resistent

Joaquim Casamitjana i Riqué, un resistent mort a mans de la Gestapo

Jaume Martínez i Vendrell o la constància militant per l’alliberament nacional 

Ha mort el veterà independentista Antoni Turró i Martínez 

Emotiu i sincer homenatge als lluitadors del FNC a Lleida 

Homenatge a Lleida a Joan Culleré i Ibars

Esteve Albert i Corp o la fidelitat a la terra 

Octavi Viladrosa i Josa

De la fosca al desvetllament: El Front Nacional de Catalunya a la dècada dels cinquanta

Francesc Espriu: el patriota i pintor 

Ha mort l'històric militant del FNC Francesc Espriu

 Un ex-batlle del Baix Llobregat citat a declarar a Madrid pel carrer a Martínez Vendrell 

Berga homenatjarà el lluitador independentista Antoní Massaguer  Presentació a Berga del llibre "Època: L’exèrcit a l’ombra" 

10 anys de la mort d'Antoní Massaguer

Gregori Font i Catibiela (1913-1991) 

La memòria independentista: Ramon Subirats i Coral

Manuel Viusà i Gertrudis Galí

Homenatge a Manuel Viusà a Prada

Un acte recordarà el 70 anys de resistència del FNC

Inauguració d'una placa dedicada a Jaume Martínez Vendrell