Cas Palma Arena: Els últims moviments a l'espera del judici a Matas (i 5)

Publicat a la secció "Reportatges" de Sirius.cat.

El proper mes de gener de 2012 s'ha fixat com a data pel judici a Jaume Matas, ex president balear del PP, per la seva implicació en la trama de corrupció del cas Palma Arena-Ibatur i la trentena de causes derivades. Mentre, amb un nou govern del PP a les Illes, hi ha qui veu, com a Catalunya, un pacte de silenci, una omertà, entre implicats i corruptes del partits majoritaris PP-PSOE i aliats perifèrics per acabar tapant, com a molt amb multes i sense presó, la brutícia sota la catifa, com en els temps, ara palmàriament remarcats, del franquisme, especialment per lliurar a la corona, directament implicada crònicament en tota la trama de regals, prebendes i corrupció. Foto: Miguel Nadal i Mª Antònia Munar, d'UM.

21/10/2011 13:24 Hemeroteca

Juliol 2011. 1 Juliol: L'exconseller balear de Turisme Miquel Nadal (d'Unió Mallorquina) queda en llibertat sota altre fiança i haurà de presentar-se cada dia als jutjats, d'acord amb la mesura cautelar dictada contra ell pel jutge instructor del cas Ibatur, després de prendre-li declaració com a imputat dels delictes de malversació, frau i prevaricació. Segons fonts jurídiques, el jutge va decretar aquesta mesura cautelar a petició dels fiscals Anticorrupció, que també van reclamar per l'exconseller una fiança de responsabilitat civil de 210.000 euros.

Miquel Nadal va declarar davant els fiscals i el jutge per una peça secreta del cas Ibatur, en virtut de la qual va ser detingut, i que investiga un desviament de fons des de l'Institut Balear de Turisme durant la passada legislatura 2007-2011, període en que Nadal dirigia la política turística a Balears.

L'exconseller està també imputat en altres quatre causes de corrupció i ja va ser detingut el febrer de 2010 en el marc del cas Voltor, pel qual va haver de pagar una fiança de 100.000 euros per evitar la presó.

11 de juliol 2011: El president de l'Institut Nóos desvincula Urdangarín del desviament de fonts: El president de l'Institut Nóos, Diego Torres, negà davant el jutge instructor del cas Palma Arena que mentre Iñaki Urdangarín presidia aquesta entitat dedicada al patrocini i mecenatge (fins al 2006 en que Torres el relevà), es desviessin a altres fins 2,3 milions d'euros que el Govern balear va abonar a aquest organisme els anys 2005 i 2006, per a la celebració d'un fòrum sobre turisme i esport, tot i que es desconeix la destinació que es va donar a part d'aquests fons. L'imputat ha insistit a desvincular el Gran d'Espanya i marit de Cristina de Borbón de qualsevol tipus d'irregularitat.

Durant la seva compareixença, davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 3, José Castro, i el fiscal anticorrupció Pedro Horrach, el successor de Urdangarín al capdavant de Nóos va assegurar que les dues edicions anuals de l'esdeveniment per les que l'organització està sent investigada -i a les que es van destinar 1,2 milions en 2005 i 1,1 un any després- es van dur a terme i per tant es va donar compliment a la pretensió dels dos convenis signats per ambdues celebracions.

Tot això malgrat que les indagacions apunten que la despesa que en el seu dia es va pressupostar per a la celebració del Fòrum Illes Balears Tour Sport -la primera edició tot just va durar tres dies, entre el 22 i el 25 de novembre de 2005- no ha estat justificada. Un context en què, a més, l'imputat ha eludit involucrar Urdangarín, sobre qui ha estat preguntat en diverses ocasions per part del jutge i el fiscal per tal d'esbrinar la responsabilitat que el Duc de Palma hauria tingut en els fets investigats.

Torres, defensat per l'advocat barceloní Manuel González Peeters, va compareixer durant prop de tres hores, posant èmfasi durant tota la declaració en què els treballs es van realitzar i, de fet, per demostrar-ho ja va lliurar als investigadors nombroses factures que acreditarien que els 2,3 milions van ser destinats a l'objecte dels convenis i no a fins particulars.

En concret, l'encausat, professor associat d'ESADE -dels jesuïtes- i 'expert en estratègia i patrocini', va succeir a Urdangarín a la presidència de l'Institut Nóos el 2006, després que el Duc de Palma abandonés el càrrec. L'imputat no només ha estat vinculat a aquesta entitat, quina seu a Sant Cugat -d'on el seu alcalde llavors és ara el conseller del govern Mas, Lluis Recoder- no ha estat fins ara trobada pels investigadors, sinó que també ha assessorat a altres empreses en matèria de mecenatge i responsabilitat social.

Després de ser citat pel jutge, el mateix Torres va manifestar sentir-se sorprès per la decisió del magistrat de emplaçar-lo a declarar a la peça número 25 d'aquest complex cas, que a nivell global investiga el presumpte desviament de més de cinquanta milions d'euros públics durant la construcció del velòdrom palmesà (2005-2007).

El llavors president del Govern balear, Jaume Matas (PP), va admetre en la seva declaració com a imputat que va recomanar signar els convenis i que "ho tornaria a fer", tal com va recalcar l'ex cap de l'Executiu a preguntes de la Fiscalia. Va ser d'aquesta manera com Matas va defensar la utilitat dels convenis i la seva tramitació, a l'assegurar que "tot es va fer de forma correcta".

No obstant això, sobre aquests fets ja s'havia interessat el Ministeri Públic en altres compareixences del cas. Sobre això mateix ja va ser interrogada la llavors cap de Gabinet de Matas, Dulce Linares (PP), qui ha afirmat davant el jutge, també en qualitat d'imputada, que la decisió de gestar el conveni va ser adoptada per Matas, encara que va negar que l'ex cap de l'Administració autonòmica li donés cap ordre perquè prescindís del control de la despesa pressupostada.

Mentrestant, sobre això també va ser preguntat el llavors conseller de Turisme i actual diputat del PP, Joan Flaquer, que en la seva compareixença com a testimoni va assegurar ignorar, per contra, qui va gestar el conveni, encara que va defensar que amb aquesta iniciativa l'Executiu pretenia apostar "per l'harmonització del turisme i l'esport". Cal recordar que, abans que s'iniciessin les investigacions, el PSIB va denunciar en un principi les irregularitats al voltant de l'organització d'aquest esdeveniment sobre turisme esportiu i va exigir per a això informació detallada sobre les despeses del Fòrum.

L'empresa que la Guardia Civil i la Policia Nacional espanyola no troben:

Institut Nóos, Av. Corts Catalanes, 8; CP: 08.173- Sant Cugat del Vallès
Tipus d'indústria: Altres activitats
Província: Barcelona
País: Espanya
Nombre de treballadors: 25.
Pàgina Web (URL): http://www.noos.es
Descripció: L'Institut Nóos d'Estudis Estratègics de Patrocini i Mecenatge és una entitat té com a missió realitzar investigacions d'interès general sobre els processos de formulació i implementació de les estratègies de patrocini, mecenatge i responsabilitat social, així com sobre la importància dels sistemes de intel.ligència de mercat per mesurar la seva eficàcia.
L'Institut pretén ser un think tank, un lloc de trobada i reflexió de persones destacades del món de l'empresa, de la investigació i de les administracions públiques.

21 Juliol 2011. 700.000 euros 'fantasma' a les obres del Teatre Principal de Palma: Un informe de la Fiscalia Anticorrupció afirma que el govern d’Unió Mallorquina hauria entregat 700.000 euros de més a Dragados per les reformes del Teatre Principal de Palma, entre 2004 i 2007.

Per exemple: Es van pagar el doble dels lavabos que s’han construït. En xifres: El govern va liquidar 116 lavabos, 75 inodors i 27 urinaris; al teatre, en trobem 62 lavabos, 59 inodors i 26 urinaris. Però la cosa no s’acaba en aquestes minúcies. Un altre dels elements que no es troba per enlloc és un muntacàrregues valorat –i pagat- en 30.019 euros.

Dels dos ascensors del projecte, un de 41.617 euros i l’altre de 33.264 euros, només n’hi ha un. També es parla d’un projecte acústic valorat en 45.706 euros que, evidentment, no apareix enlloc.

A més, se suposa que ha d’existir una làmpada que té l’exorbitant preu de 107.573 euros. Se suposa, és clar, encara que alguns ho comencen a dubtar: “Ni el gerent ni el personal de manteniment té constància de l’existència d’una làmpara tan especial”, diu l’informe citat. Encara n’hi ha més, però no ens allargarem. Només recordem que, tot plegat, la factura del desfalc arriba a 700.000 euros.

Els fets es van produir quan Dolça Mulet (UM) estava a càrrec de Cultura. Després, l’equip de Cultura del Consell de l’anterior govern d'Antich (PSM) va encarregar l’informe citat a un arquitecte, i el va entregar a la Fiscalia Anticorrupció al febrer. La Fiscalia ha de decidir si inicia alguna investigació. A tot això, el Consell, dirigit ara pel PP, deu actualment 1,7 milions d’euros a Dragados, i el govern Balear ha reconegut aquest deute.

22 juliol 2011: La Policia compara l'entramat d'UM en el cas Ibatur amb el crim organitzat:

Un informe de delinqüència econòmica de la policia compara el "entramat delictiu" ordit durant la passada legislatura per Unió Mallorquina (UM) a l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) amb el "crim organitzat", en tenir un mòbil "purament econòmic" i perquè els beneficis es repartien en cada esglaó.

Així consta en un extens informe de la Policia Nacional inclòs en el sumari del cas Ibatur arran de les últimes investigacions fetes en la causa, que van desembocar el passat juny en una operació anticorrupció amb la detenció de diverses persones, entre elles l'exconseller de Turisme i expresident d'UM, Miquel Nadal.

L'informe destaca la "sensació d'impunitat en els seus actes i el total abandó de vetllar per l'interès general" per part dels càrrecs polítics d'Ibatur, organisme públic que depenia del departament de Miquel Nadal (UM), qui era el "cap visible" d'aquest entramat que la policia compara amb el "crim organitzat", ja que el seu mòbil era "purament econòmic" i beneficiava "no només al que exerceix el major càrrec en l'organització", sinó a "cada esglaó" de la mateixa.

Miquel Nadal, el "capo" de la trama

Aquest entramat es va desenvolupar "durant anys". En aquesta part del cas s'investiguen fets ocorreguts en la passada legislatura del PSM, quan Unió Mallorquina -ja imputada la seva presidenta Maria Antònia Munar i diversos consellers per diversos casos amb el govern de Jaume Matas (PP)- controlava Turisme.

L'informe de delinqüència econòmica defineix la raó de ser de l'entramat amb quatre qualificatius, "gravetat, associació, estructura i personalització" i, "de manera organitzada, coordinada i reiterada", afegeix que muntava "estructures empresarials utilitzant testaferros que dificultaren la activitat investigadora".

Per mostrar això últim, cita el cas de la productora Vídeo U, adquirida mitjançant testaferros per Miquel Nadal i per la també expresidenta d'UM, Maria Antònia Munar, una empresa a la qual es van adjudicar nombrosos contractes públics, entre ells un que s'investiga en aquesta peça per gairebé 70.000 euros. Aquesta pràctica tenia l'objectiu, afegeix l'informe, de "emmascarar les activitats il.lícites i obtenir d'aquesta manera beneficis econòmics, poder o influència d'actes relacionats amb la corrupció".

Un "grup organitzat", amb "un repartiment clar de tasques"

En el "grup organitzat" hi havia un "repartiment clar de tasques" i hi havia "una jerarquia i disciplina interna" que liderava Miquel Nadal, el qual s'aprofitava de l'absència de controls administratius i financers sobre la seva gestió i també de la "por" dels tècnics d'Ibatur, a qui els membres de l'organització "imposaven la realització d'accions irregulars contra la seva voluntat".

Entre les funcions de Nadal hi havia el "establir les línies mestres", decidint les quantitats per les quals s'havien d'adjudicar els contractes irregulars, així com les empreses adjudicatàries. En l'esglaó immediatament inferior estava l'exdirector general de Promoció Turística Joan Sastre, també d'UM, que transmetia les ordres de Nadal a la gerent o els tècnics d'Ibatur.

L'informe conclou que "la gravetat dels delictes detectats (possiblement el més greu que pot cometre un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions) soscava greument el sistema democràtic" i afegeix que en aquest cas el mòbil corrupte queda plasmat, per exemple, en la relació de Nadal amb Vídeo U, productora que va rebre un contracte "innecessari" per gairebé 70.000 euros d'Ibatur.

El jutge arxiva la imputació de Forcades (foto) i altres set empresaris pel cas Ibatur

El fins ara titular del Jutjat d'Instrucció número 2 i instructor del cas Ibatur, Juan Ignacio Lope Sola, ha arxivat la imputació de qui fos conseller d'Economia sota la presidència de Gabriel Cañellas, Alexandre Forcades, així com la d'altres set empresaris en no trobar indicis d'haver resultat afavorits durant l'última legislatura de Jaume Matas (2003-2007) de contractes adjudicats 'a dit' en haver estat fraccionats en partides menors de 12.000 euros, a fi d'evitar la convocatòria d'un concurs públic.

Així ho han informat fonts jurídiques, que han explicat que els contractistes a qui ha aixecat la imputació són el promotor audiovisual i administrador d'Ona Digital, Miquel Brunet, el professional autònom David Salvat, la presidenta de la Casa Balear a Berlín, Enriqueta Castelló, l'administradora de Gràfiques Planisi, Joana Planisi, l'empresari gràfic José García, la proveïdora Mercedes Estarellas i el contractista Iván Marcos.

El magistrat s'ha pronunciat d'aquesta forma després de que les defenses dels vuit imputats, entre elles la de Forcades, exercida per Gabriel Garcías, així ho sol·licitassin en negar que els seus patrocinats van incórrer en cap irregularitat. En el cas de l'exconseller, les indagacions investigaven si va resultar afavorit de forma irregular amb tres contractes 'a dit' que li va adjudicar de l'Institut Balear de Turisme, per un import global de 20.000 euros, a través de la seva empresa de noves tecnologies SM2.

Pagaments acreditats

Davant d'això, el seu advocat va negar qualsevol il·legalitat en presentar tres factures per un treball que li va ser encarregat des de l'empresa pública, ja que aquesta tasca va ser duta a terme, mentre que el fet de pagar-li en tres partides va ser a iniciativa de l'Ibatur.

En aquest sentit, apuntà a l'escrit que va presentar davant del jutge que la companyia dependent de la Conselleria de Turisme va veure més convenient dividir en tres el contracte de 20.000 euros per agilitar el pagament, si bé nega que aquesta pràctica servís per eludir la convocatòria d'un concurs públic en ser les partides menors de 12.000 euros -quantitat màxima que la Llei permet abonar a un proveïdor sense necessitat d'acudir a concurs.

De fet, en la declaració que va deixar davant del magistrat, Forcades va apuntar que la seva empresa, de "les més importants de les Balears" i amb una facturació de set milions d'euros a l'any, té "poc poder de negociació" amb l'Administració, si bé actualment la mercantil no contracta amb l'Ibatur ja que van "tallar". És més, va defensar la legalitat d'aquests contractes menors, i va asseverar que malgrat que hi havia un fraccionament de contractes cada un "tenia la seva unitat operativa i no depenia de cap altre".

No aixeca la imputació a altres dos

El jutge ha desestimat, tanmateix, arxivar la causa per a uns altres dos empresaris que així ho havien demanat, Matías Javier i José María Aldazábal.

Es pot assenyalar que diversos oficis policials inclosos en aquesta complexa causa revelen que l'Ibatur va efectuar entre 2005 i 2007 un continu fraccionament de contractes perquè poguessin ser adjudicats de forma directa, una fórmula per la qual s'haurien vist afavorides unes 70 empreses.

Les investigacions revelen que era "pràctica habitual" de l'empresa pública fraccionar contractes i fer-ho de dues formes diferenciades, és a dir, d'una banda una sola mercantil facturava diversos contractes menors per a un únic esdeveniment diversificant els conceptes, mentre que per un altre es veuen supòsits de fraccionament de contractes l'origen dels quals és substancialment idèntic.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,