Drets de lladre hauríem de considerar-los a tenor, si més no, de la forma com durant segles han imposat el castellà arreu dels Països Catalans. És com si el lladre reclamara a la víctima els diners que li havia robat després que la víctima els haguera recuperats, si no tots, almenys una part. Reclama el lladre, doncs, tot ofès i digne, els diners que havia robat, i tanmateix no és aquest el disbarat més gros. L’aberració monstruosa és que els tribunals de justícia (sic) li facen costat i li donen la raó. Justícia espanyola, veges tu... Perfum de merda, com si diguérem.
L'espanyol als Països Catalans: dret de lladre
Per Toni Cucarella. Publicat al seu bloc el 5 de setembre de 2011.
S’exclama la premsa ultranacionalista espanyola (el Mundo, ABC) perquè hi ha qui diu que la interlocutòria contra el model lingüístic de Catalunya és una agressió al català, i encara s’escarota més –s’encén com un histriònic lluquet hispànic– quan exigeix, «a grito pelao», més castellà a les aules de Catalunya, fins i tot afirma –caga’t ja, Martorell!– que el castellà és llengua «natural» de Catalunya i que hi té drets!
13/09/2011
19:37
Hemeroteca
Toni Cucarella