Retallades a la Renda Mínima d'Inserció, també

L'ajut és de qui el necessita. Aquesta és la filosofia que segueix el Govern a l'hora de concedir la Renda Mínima d'Inserció, l'anomenada PIRMI, als ciutadans que passen més dificultats econòmiques. Amb tot, l'executiu pretén aplicar la seva política de retallades també en aquest àmbit, malgrat afectar el sector més vulnerable de la societat.
 

És per això que el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat que l'executiu vol fer front al suposat "frau" que hi ha entre alguns beneficiaris de la renda mínima d'inserció. Una polèmica que ha saltat arran de la filtració d'una carta que assegurava que s'havia esgotat la partida pressupostària de la Renda Mínima i avisava que no s'acceptarien noves sol·licituds a partir de l'1 de juliol. Aquest fet ha donat com a resultat una pluja de declaracions contradictòries.

04/08/2011 13:40

El Departament de Benestar s'ha afanyat a obrir un expedient informatiu al funcionari que presumptament va penjar la carta a la pàgina web després de rebre trucades de diversos ajuntaments que tenien dubtes sobre les modificacions en el PIRMI. La carta, que va treure a la llum el portaveu del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, porta el nom sense signar de la directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Carmela Fortuny.
 

No està esgotada però...

De seguida, la conselleria va difondre una nova carta que corregia l'anterior i que assegurava que la partida pressupostària destinada a l'ajut "en cap cas està esgotada" i a més "té caràcter d'ampliable". La carta ve signada pel vocal de la comissió interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció, Rafel Arderiu.

...sí "revisada"

pobresa5Amb tot, la missiva sí que admet que actualment s'estan fent "mesures de racionalització i revisió" del PIRMI amb l'objectiu d'adequar-lo a la seva finalitat originària i que en siguin beneficiàries aquelles persones que tenen més necessitats socials. El Departament defensa que les modificacions ja aprovades, com augmentar d'un a dos anys l'obligatorietat de residència al país i situar el Salari Mínim Interprofessional com a quantitat màxima, busquen igualar les prestacions i limitar els desequilibris. Per això, i aquest és l'únic punt en que coincideixen ambdues cartes, es revisaran a partir d'aquest agost els expedients que superin aquesta quantitat. La missiva finalitza assegurant que si s'escau "es fixaran els criteris de priorització necessaris" per tal que, i atenent a la disponibilitat pressupostària del moment, cap família que ho necessiti quedi desprotegida. Així, s'ha canviat el sistema de cobrament passant de transferència bancària a xec nominatiu per, teòricament, evitar que hi hagi persones que cobren la prestació i ja no viuen a Catalunya o no compleixen els requisits.

El Departament creu que els ajuts desmotiven la gent per trobar feina

 

dretsretallats

Tant important deu ser aquest suposat "frau" que la Generalitat citarà entre agost i setembre els perceptors de la Renda Mínima d'Inserció a les oficines de treball per validar la seva situació. Segons ha informat el Departament d'Empresa i Ocupació aquest dijous en un comunicat, el Govern ha posat en marxa tot un seguit de mesures per tal d’ajustar la Renda Mínima d’Inserció "a la seva finalitat original, evitar qualsevol indici de frau, i posar l’accent en la inserció social i laboral de les persones que reben aquest ajut". Segons afirma, "en els darrers anys aquesta renda s’ha anat desvirtuant i ha deixat d’estar condicionada al compliment de mesures d’inserció passant a ser considerada com una renda garantida i de caràcter indefinit". D'aquesta manera, considera que com que en alguns casos ha superat "amb escreix" l’import del salari mínim interprofessional, "ha arribat fins i tot a desincentivar la inserció al mercat de treball d’algunes de les persones perceptores".

Aquest fet i l’increment de les persones desocupades està provocant, segons el Departament, "certs desajustos del sistema de la RMI als quals el govern vol fer front".
 
Ja s'ha modificat la llei
 
El Govern ja ha modificat la Llei d’Acompanyament de Mesures Fiscals i Financeres de 2011, aprovada recentment pel Parlament, i hi ha inclòs l’actualització i revisió de les condicions d’accés a la RMI. Entre les mesures incloses a la llei destaquen l’obligatorietat de romandre a Catalunya de forma permanent per a percebre-la, el fet de poder accedir-hi a partir dels 2 anys de residència continuada a Catalunya, la limitació de l’import màxim a percebre (salari mínim interprofessional) o la limitació temporal de la prestació a 5 anys amb la inclusió de determinades excepcions i transitorietats.
 

Primeres protestes: la fractura social es comença a palpar

pobresa1Les protestes no s'han fet esperar i de moment diferents assemblees de treballadors de Serveis Socials de les comarques gironines han decidit convocar per aquest divendres a la 1 del migdia una concentració davant la seu de la Generalitat a Girona per protestar contra les retallades de la renda mínima d’inserció i les conseqüències socials que aquestes comportaran.

Segons els treballadors de serveis socials, els beneficiaris de la renda mínima d’inserció han patit aquests darrers dies "un tracte per part del govern de la Generalitat que considerem intolerable". "Les treballadores hem estat sotmeses a molta pressió, rebent missatges incoherents i contradictoris fins al punt de no saber què dir als usuaris, angoixats per la seva situació que el govern ha decidit que encara sigui més precària", denuncien. Així, afirmen que s’han rebut comunicats "confusos" i que s'han trobat molts usuaris amb la RMI aprovada i que no la cobren i professionals desorientats i desemparats fent front a problemàtiques molt greus que es tradueixen en drames familiars i amb conseqüències socials molt greus i molt difícils de reparar.

Així, avisen que el Govern "està jugant amb foc" ja que les seves propostes "ens portaran a una fractura social que ja es comença a palpar". Davant d'això, els professionals adverteixen que no permetran "que juguin amb nosaltres d'aquesta manera, ja fa massa que des del sector social estem adormits i no ens tenen en compte per res". "Ens hi juguem massa, com a treballadores i com a part d’una societat cada cop més injusta", manifesten, i assenyalen que ara més que mai els serveis socials necessiten més recursos, però el Govern "decideix tot el contrari i tira endavant les seves polítiques sense cap mena de mirament". Davant d’aquesta situació, insta els usuaris i treballadors a unir-se en la protesta per tal que es faci visible "allò que sempre patim en solitari".  

Crítiques de l'oposició
 
PSC i ICV-EUiA han criticat aquesta modificació assegurant que "dinamita el principal instrument de redistribució de rendes de Catalunya". A més, ha denunciat que el Govern ha actuat "amb premeditació, nocturnitat, traïdoria i per la porta del darrere". Així, lamenten que CiU ha modificat les condicions "en ple mes d'agost i sense comptar amb les entitats del sector" per fer coincidir un triple procés que inclou una reducció de la quantia, la durada i l'accés a la prestació, l'inici d'una campanya de control del frau que n'impedeix el cobrament per transferència bancària i el tancament de l'aixeta a noves famílies en situació de necessitat.
 

pobresa3També s'han queixat que els vots de CiU i PP han deixat les persones amb més necessitats econòmiques "sense l'única prestació econòmica que tenien per fer front a les despeses més bàsiques". L'oposició es queixa que el Govern "jugui amb la cohesió social d'una manera tan frívola".

Fins i tot el cap de l'oposició, Joaquim Nadal, ha demanat ''responsabilitats'' al Govern perquè considera que el cas de la Renda Mínima d'Inserció ha posat en risc milers de família de Catalunya que estan en risc d'exclusió. Joaquim Nadal considera que ''el sol fet de pagar tard'' ja condiciona un determinat model d'assistència'' i critica que s'hagi ''tensat la corda dels més febles quan els que no estan en aquesta situació estan de vacances''. Per Nadal, ''mentre la pobresa ataca a Catalunya i hi ha famílies en risc d'exclusió''. Nadal critica que s'hagi tensat ''la corda dels més febles, quan els que no estan en aquesta situació estan de vacances''.

7.000 rendes per sobre del salari mínim, de 641 euros

El Departament calcula que, de les 30.000 i escaig rendes que s'atorguen, unes 7.000 estan per sobre del salari mínim interprofessional, fixat en 641,40 euros. La mitjana de la renda mínima d'inserció és d'uns 500 euros. A partir d'ara, la Generalitat portarà a terme la revisió individualitzada de cada cas i el Departament d'Empresa i Ocupació.