Breument, quina valoració feu de l'actual model de Barcelona, configurat des de les olimpíades de 1992?

Barcelona s’ha construït a cop de gran esdeveniment. Des de les exposicions universals, fins al Fòrum 2004, passant pels Jocs del 92, els governs de la ciutat han estat incapaços de pensar millores urbanístiques des dels barris que els facin més habitables. Aquest model semblava haver tocat sostre amb el fracàs del Fòrum, però sembla que l’especulació no té límits i torna a posar-se sobre la taula una proposta similar, la dels Jocs d’Hivern del 2022. Aquesta és especialment perillosa, ja que no només suposarà una nova onada d’urbanisme antisocial i especulació a la ciutat de Barcelona, sinó un seguit d’infraestructures agressives arreu del territori i una amenaça de ciment pel Pirineu.

 

Un de les moltes problemàtiques de Barcelona és el de l'habitatge,  fins i tot la CUP va denunciar la existència de 80.000 pisos buits a la ciutat. En quin punt es troba la campanya?
Vam presentar una Iniciativa Ciutadana per tal d’aprovar una ordenança municipal que garantís l’efectivitat del dret a l’habitatge a la ciutat, però l’Ajuntament no ens ha ni contestat. Hi ha un buit legal, una manca de regulació del procediment d’aquestes iniciatives ciutadanes, que hem intentat suplir amb la normativa de les iniciatives legislatives populars, però res, no ens han fet ni cas. Volem recuperar aquesta proposta per tal d’engegar de nou la campanya, però per això necessitem que els òrgans del consistori tornin a estar en funcionament.

 

És el primer cop que la CUP es presenta a Barcelona i ho farà amb Des de Baix sota el nom de CUP-Alternativa per Barcelona, com ho valoreu?
La CUP – Alternativa per Barcelona va molt més enllà d’un acord amb Des de Baix. Es tracta d’una candidatura que aplega persones provinents de lluites socials, populars i veïnals de la ciutat, com ho són el 7 independents, així com membres de la CUP i DDB. També és important destacar que moltes persones han signat i estan signant un manifest de suport a la candidatura, i que són desenes els col·lectius que ens estan donant suport, com la Trobada Alternativa de Nou Barris, diversos casals i ateneus de la ciutat o assemblees i organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista de Barcelona.

 

 

Com s’ha desenvolupat la darrera legislatura? Des de l'actual configuració del govern municipal, cap on va Barcelona?
Actualment tenim un tripartit encobert. Si bé ERC va sortir del govern municipal la darrera legislatura que ara s’esgota, va investir alcalde a Jordi Hereu i ha estat la crossa per poder aprovar tots els pressupostos dels darrers quatre anys. ICV ha volgut fer el discurs de l’oposició interna, però amb la repressió sindical a Parcs i Jardins o amb el seu silenci en el cas Jona, s’ha demostrat que són una peça més del govern municipal i que n’han d’assumir la responsabilitat encara que no ho vulguin. No es pot anar a missa i repicar campanes com fan els socis del PSC.

 

A l’oposició, hi tenim CiU i el PP instal·lats en el discurs més ranci de la dreta. La seva pressió contra els nous veïns vinguts d’altres països, la seva obsessió per un burka inexistent als nostres carrers o per reprimir il·legalment el nudisme, combina amb l’exigència permanent més més policia, càmeres i control social a la ciutat. El PSC cada vegada s’ha acostat més a aquests discursos i ICV i ERC han estat incapaços de fer valer el seu pes dins o fora del govern municipal. Si no hi ha una veu que es planti front a aquesta deriva, el futur de Barcelona es dibuixa pessimista.

 

L'entrada de la CUP-Alternativa per Barcelona  a l'agenda política de la ciutat pot trencar certes inèrcies immobilistes?

Sense cap mena de dubte. Des de la nostra aparició ja hem forçat en diverses ocasions a modificar discursos, i hem obligat a determinades formacions a entrar en terrenys que volien obviar, encara que ho facin moguts per la por a perdre vots. Però la nostra presència al consistori suposaria que els partits de sempre, els que mantenen el consens i l’hegemonia dels darrers 32 anys, sentíssin una veu discrepant i amb centenars d’idees i propostes. La mobilització social és i ha de seguir sent el pal de paller de la CUP-AxB i de la resta de moviments socials i polítics de l’esquerra de la ciutat, però una veu que traslladés les propostes del carrer a l’Ajuntament seria quelcom molt positiu.

 

Quines problemàtiques haurà d'afrontar un nou govern municipal a la ciutat?
L’Ajuntament de Barcelona haurà de fer front a la situació econòmica actual i, per tant, a una ofensiva de la dreta neoliberal per tal de privatitzar els serveis públics. L’amenaça d’organismes internacionals antidemocràtics com l’FMI o el Banc Mundial, que tenen grans aliats entre la troika europea, el govern espanyol i el de la Generalitat, es fa gairabé insuportable. L’ofensiva de retallades, de socialitzar les pèrdues del sector financer i privatitzar tots els guanys possibles, no farà gens fàcil la feina a l’Ajuntament. D’altra banda, si res canvien i segueixen governant els de sempre a la casa gran, hauran de fer front a una mobilització social i popular creixent de tota aquella gent que no estem disposat a que facin amb les nostres vides el què dicten els mercats o els lobies financers.

 

Per quina vessant incidirà la CUP- Alternativa per Barcelona durant la campanya?

Hem fet públic un paquet de sis mesures que per nosaltres són prioritàries, però sobretot centrem la nostra campanya en la recuperació dels carrers i les places, proposant la derogació de l’ordenança del civisme; garantir el dret a l’habitatge posant en circulació els 80.000 pisos buits que hi ha a la ciutat i fent de Barcelona territori lliure de desnonaments; la defensa dels serveis públics i de qualitat, començant per la municipalització de la gestió de l’aigua i aturar les privatitzacions; i finalment, avançar cap a la independència dels Països Catalans com a màxima expressió dels drets demoocràtics dels i les catalanes.

 

Com afronta la CUP-Alternativa per Barcelona la campanya?

L’afrontem amb les nostres pròpies mans. El pressupost que tenim és molt baix (i públic!), ronda els 16.000-17.000 euros, i amb això no et pots permetre grans luxes. La nostra és una campanya feta al carrer, barri a barri, cantonada a cantonada. Els comités de campanya estan fent una feina molt bona i dura, encartellant, penjant pancartes, repartint diaris i octavetes, organitzant actes, etc. Fem les coses de la única manera que les sabem fer: amb el treball constant, l’esforç i la militància per convicció.