L’orfebreria del GPS sistematitzat de la corrupció sistèmica és obra d’en Sergi Picazo, que se’l brodava feia dies, amb el suport de l’Enric des de les Illes, les xarxes alternes del País Valencià i l’art infogràfic del Mateu. Ara bé. No busqueu pas els responsables de cada tupinada a la presó. No pas. Tots són al carrer... Potser per això, l’editorial de la Directa –“Llegir la realitat”– reflexiona la cartografia del nepotisme político-empresarial:

“En la societat de l’espectacle, i sota l’auge del frau d’un cop d’Estat econòmic silent, la ministra d’Economia Elena Salgado ha reconegut públicament que “la crisi, l’està pagant qui no l’ha provocada”. Al País Valencià, el 22M, un govern amb president i consellers imputats per corrupció guanyarà les eleccions. I no passa res. Cas Palau: quanta gent calla que els fons rebuts per CDC a través de la Fundació Trias Fargas haurien finançat la precampanya de Trias? Callen perquè no passi res. Tones de silenci que acompanyen tones de complicitat. Sota aquesta dominació espectacular, la impunitat s’imposa plàcidament. Corrupció: un mapa inacabat de corruptes i corruptores arreu del país, vinculat al boom immobiliari, el creixement econòmic i el turisme de masses. (…) O sabem llegir la realitat. O vindran maldades”

Clar. Que corrupció duu la i incofusible d’impunitat. Del festival d’impunitats als Països Catalans. Avui mateix, una més: un alt comandament de la Guàrdia Civil de Martorell no serà condemnat per prescripció de delicte d’alta volada en relació al decomís de 400 quilos de cocaïna al Port de Barcelona. Narcotricorni absolt que riu: el tinent coronel Alfonso Lòpez Rubio seguirà avui exercint de comandament impunement. Som bojos? No. Show must go on: l’espectacle de la corrupció continua. I un fet que disposava de tots els números i tots els elements per ser un escàndol de titular a cinc columnes, es redueix a un breu breu a ‘El País-Catalunya’: "Exculpado un alto mando de la Guardia Civil por prescripción de los delitos". Titolar fals, a més. No està exculpat. És culpable però se l'absol per prescripció. Tot un clàssic de com se'n lliuren sempre: dilatar per fer prescriure el delicte. Ja va passar amb el tinent coronel Màximo Blanco, número 2 del museu dels horrors d'Intxaurrondo enxampat a Sant Carles de la Ràpita el 1999 introduint ben bé 6.000 quilos d'haixis. Fàstic. Mutato nomine de te fabula narratur: aquesta història teva ja ha estat escrita abans.

Acabem el post. Directa 228: disposem ja de mapa cartogràfic, però... algú té una brúixola, si us plau? La fulla de ruta, on para? On és la sortida?