Valls és una població on la CUP ha comptat amb representació des de 1991 (a excepció del parèntesi 1999-2003). Fa quatre anys la llista que encapçalaves  va assolir més d’un 7,5% dels vots. Ara, et presentes de nou per la CUP. Quines expectatives preveus, assolireu un segon regidor o més?

-Veurem, veurem quina és la voluntat dels vallencs i vallenques....Des de fa 8 anys que venim treballant especialment amb el teixit associatiu de la ciutat amb el que elaborem el programa electoral. Especialment entre aquells col•lectius més compromesos amb la ciutat i són tots ells, i els ciutadans en general, que els correspon de dir si confien en la nostra alternativa.  Portem un any fomentant un debat sobre els aspectes més polèmics i urgents que afecten la nostra vila:  sobre el model educatiu, el model hospitalari, la nova redacció del POUM...Ens interessa molt ‘polititzar’, elaborar un discurs de tot aquest teixit associatiu que sovint manté una realitat atomitzada i uns posicionaments monotemàtics, molt específics d’una reivindicació molt concreta,  per convertir-ho en un discurs de ciutat ben elaborat. D’aquesta manera des de la CUP ens hem obert a molts àmbits, incorporant distintes posicions, més enllà de la fita d’unes eleccions... Per dir-ho clarament, és la nostra manera  d’anar construint la unitat popular a nivell local. Si augmentem el nombre de regidors, millor perquè ens ajudarà a reforçar el nostre discurs a la ciutat.

Fa poc heu celebrat els vint anys de presència institucional a Valls. Això us converteix en una de les assemblees més veteranes.

-Enguany, la CUP doblem el nombre de llistes amb una vuitantena presentades. En els darrers temps hem crescut arreu i és ja concebut per sectors creixents com un espai polític referencial d’àmbit nacional. Això ens motiva i ens converteix en una alternativa que va molt més enllà dels límits de la nostra ciutat. En tots aquests anys segurament  hem aportat  des de Valls i El Camp el nostre granet de sorra. Esperem poder seguir contribuint a aixecar aquesta alternativa independentista i d’esquerres, tant necessària. La feina feta des de l’oposició tot aquest temps ens ha permès ser una opció molt coneguda a Valls. Cau bé la CUP, hem recollit moltes simpaties. Ara, aquest torrent de simpatia no s’ha traduït sempre amb una opció de vot. Ara sembla que això comença a canviar, tenim aquesta sensació. Nosaltres ens hem esforçat per oferir un treball rigorós de clara oposició al govern, mentre que la resta de formacions han desistit d’aquest paper. Penso que d’una presència testimonial, la CUP, ara, estem en condicions d’assumir i impulsar l’alternativa d’esquerres –l’ única realment existent- per a Valls.

És la CUP l’única esquerra real a Valls?

-Sens dubte. Som l’única opció d’esquerres. A Valls no n’hi ha cap altra, és fàcil de veure-ho, totes les altres opcions són liberals, molt liberals. Això ho constatem en tots els debats i àmbits. Els posicionaments d’esquerres, de transformació del sistema,  només els elaborem des de la CUP en aquests moments.

Des de l’actual configuració de govern cap a on va Valls?

-Des del nostre punt de vista, el diagnosi d’aquests darrers quatre anys és desesperant. Tenim instal•lada una sociovergència ( 17 regidors – 10 de CiU i 7 del PSC- contra 4: 2 ERC, 1 CUP i 1 PP). Aquesta sociovergència ha dinamitat el PSC, l’ha diluït dintre el govern, els socialistes a Valls han perdut el seu discurs i perfil i han reforçat a Convergència, reinstal•lats a l’alcaldia després de molts anys, duent el poble cap a una majoria absoluta seva a tocar. Tant ERC fa quatre anys com aquesta darrera legislatura el PSC,  han treballat tots dos per a CiU. Han preparat el terreny per la seva majoria absoluta. A Valls no hi ha cap altra oposició a aquest discurs únic que no passi per la nostra formació, per la CUP, amb tant sols un regidor. Nosaltres, en conseqüència, esdevenim una alternativa real i possible per on recollir i canalitzar les reivindicacions socials i la veu de les lluites ciutadanes. Veus que cada vegada són més febles a Valls, un teixit que de mica en mica s’ha anat desfent. Hem de reactivar-ho.

Com? Perquè, justament, la democràcia participativa és un dels eixos programàtics de la vostra alternativa...

-Dediquem molta atenció a aquest punt. Sembla una paradoxa que a la nostra ciutat hagin  estat aquests darrers 4 anys quan s’han aplicat més espais de participació, si més no en teoria, ...i en canvi, segurament, ha estat l’època en què ha hagut menys participació ciutadana en l’esfera pública, a uns nivells molt més baixos de quan no hi havien tots aquests òrgans marcats per la llei. La creació dels diversos consells sectorials i processos participatius no han servit absolutament de res, ans el contrari: han generat molta frustració. Han tingut un efecte de  desactivació del teixit associatiu que a nosaltres ens preocupa. Les entitats se senten utilitzades. Acaba sent tot aquest dispositiu institucional una coartada per oferir una façana més democràtica del consistori, sense cap efectivitat. Els partits són més impermeables, la informació circula menys...facilitant pràctiques clientelars i de recol•locació de gent procedent del món associatiu dins l’administració. Hem de fer que aquests mecanismes siguin veritablement vinculants i transparents, retornar el protagonisme als moviments, i fomentar una relació amb els òrgans municipals de manera independent i directa.

Mecanismes que podrien regular debats com el model urbanístic. Poseu molt èmfasi en la problemàtica del nucli  antic...

- El nucli antic més que un barri és el poble mateix de Valls,...la resta ha crescut no fa tant al seu voltant. Amb la llei de barris a la mà aquest ‘nucli antic’ disposa d’unes dimensions molt més grans del que podria ser un ‘barri’, ja sigui perifèric o un nucli vell d’una gran ciutat. El cas  es que a Valls, aquest ‘casc antic’ és el poble mateix i el seu centre. La CUP portem ja 8 anys treballant amb el Pla de millora urbana. Inicialment, ara fa dos legislatures, varem aconseguir aprovar un Pla amb la nostra aportació, malgrat que l’han volgut mantenir en l’oblit tant de temps com han pogut. Amb l’aprovació de la llei de barris, després de varis anys de no fer absolutament res, ara a corre-cuita volen aparentar que estan a sobre, mentre passen els anys i ens urgeix un pla de regeneració urbana. No només per rehabilitar cases i edificis, sinó dur a terme una intervenció social en profunditat. Un nucli amb molta població envellida i molta immigració com Valls necessita atenció de manera prioritària....L’Ajuntament no els té en compte als col•lectius afectats. Hi ha un nivell d‘exclusió al nucli antic enorme. A part de fer uns quants equipaments, la llei de barris no ens ha servit per gairebé res. La CUP aquests darrers 6 anys hem fet un seguiment del Pla perquè sempre l’hem considerat com un tema vital, prioritari per la ciutat. Ens hi juguem perdre la centralitat de la ciutat de Valls, convertint la vila en un gueto on cada cop hi va menys gent.

També us preocupa que Valls estigui perdent, segons dieu, la seva funció com a capital del Camp...

-El que ha anat perdent es la seva funció com a capital de la comarca, de l’Alt Camp. La gent de la comarca ja no hi ve a Valls gairebé per a res. No té cap obligació per a cobrir les seves necessitats administratives, ni exerceix com a veritable mercat, que ho ha anat perdent. La gent va cap a Tarragona o Reus directament, que amb prou feines són només 10 minuts més en cotxe. Llavors, Valls ha anat perdent pes sobretot  a nivell econòmic i de serveis, Fa dècades que el famós triangle Valls-Tarragona-Reus  ha deixat de funcionar, constituint-se com una gran àrea metropolitana que obvia el seu propi rerepaís, les seves comarques de més a l’interior. És així com en els darrers deu anys hem deixat d’existir per a la comarca.

La nostra proposta va més en la necessitat de recuperar la funció de capitalitat comarcal. Tenim un paper dins El Camp, som el nucli que identifica millor com som la gent del Camp. Disposem d’un patrimoni cultural importantíssim, mantenim encara un contacte amb el món rural, amb el món agrícola que és l’essència de la comarca, que tant el Baix Camp com el Tarragonès han perdut. Nosaltres reivindiquem una ciutat i un entorn equilibrat, que sigui referència pel nostre món rural i  faci de referent cultural de la comarca. Som la ciutat  per excel•lència del món casteller i tenim una cultura gastronòmica de primer ordre i hem de treure-li a aquestes particularitats el màxim profit per a la nostra gent. Tenim el sector agro-alimentari molt oblidat....i nosaltres pensem que , justament, aquest sector té molt a dir. Hem de fer d’aquest sector un pol d’atracció del qual Valls en visqui. Fomentant un sector agrícola de qualitat, prioritzant l’agricultura ecològica i el cooperativisme. Tenim les condicions per intentar desenvolupar una mena de petit clúster comarcal agro-alimentari. Després potenciarem equipaments de referència. Ara s’està construint una biblioteca que vetllarem perquè exerceixi el seu potencial com equipament comarcal, a l’igual que diverses instal•lacions esportives.

 

-La guerra de polígons per municipis està a l’ordre del dia. Ningú ha desenvolupat cap  pla industrial amb un abast comarcal.... Valls hauria de recuperar i exercir de capital per assegurar-se la seva referència comarcal, fins i tot en política industrial.

La defensa d’un nou model hospitalari, aniria en la mateixa direcció, suposo...

-Sí. Valls té un hospital municipal que dóna servei a dos comarques: l’Alt Camp i la Conca; però cap de les dos comarques estan implicades en la gestió de l’hospital, que es municipal, a càrrec exclusiu de l’Ajuntament vallenc. El que li comporta molts maldecaps al consistori assumir la seva gestió en solitari, més en els temps que corren. La realitat que s’amaga al darrera és molt perversa. No es vol compartir o repartir des de Valls cap cadira del seu consell d’administració. Tenim uns polítics intentant de preservar amb ma de ferro el poder, el control, els seus privilegis...en perjudici d’uns serveis que es podrien mirar d’ampliar i millorar. La CUP aposta per a l’inversa. Nosaltres hauríem de fer participar en la cogestió d’aquest equipament sanitari als altres municipis de la zona, amb que poder satisfer totes dues comarques la forta demanda sòciosanitaria i de dependència existents...tant mancades de recursos actualment. El govern de Valls s’ofega enmig d’una visió provinciana en negar-se a compartir  amb ningú la cogestió d’un servei de primer ordre com l’hospital...si no és a canvi de ves a saber què. Així no es vertebra el territori. Només així s’entén com no exercim de capital...

La dificultat per aconseguir un habitatge, amb la crisi immobiliària...com ha afectat Valls els darrers anys?

-La febre constructora, tot i ser-hi en els darrers anys, no ha estat tant bèstia com en d’altres indrets. A Valls ens va arribar una mica tard la bogeria constructora. Valls ha crescut, però no excessivament. Tot i així, avui hi ha més de 2000 habitatges buits. La meitat són d’ obra nova. El nostre problema amb l’habitatge es que no s’ha construït de promoció pública des dels anys 98/99. Aquest ha estat un dels motius de les dificultats d’accés a l’habitatge, sobretot per joves. Eren anys on es potenciava l’endeutament, “tots érem rics” i no suposava un problema, segons alguns. Ara sí que se’ns ha afegit un problema d’hipercreixement. Fa quatre anys es va planificar un creixement molt bèstia amb el Pla Territorial Parcial de Tarragona i el Pla Director del Camp de Tarragona amb la idea d’esdevenir el pol logístic del Sud d’Europa al voltant del Port de Tarragona i el complex petroquímic. Un pol logístic que no suposa reindustrialitzar la zona, sinó convertir-la en un immens magatzem. Hagi crisi o no preveuen i marquen un model de creixement urbanístic al voltant d’aquest Pla estratègic molt bèsties. De manera que van aprovant totes les ARES (Àrees Residencials Estratègiques) de les ciutats mitjanes de l’entorn: Reus, El Vendrell, Falset....i Valls. Nosaltres no hem tingut grans problemes de creixement fins ara, amb un Pla general molt antic de 1986 que no s’havia revisat. Amb l’actual Pla Director en poc temps es massificarà la ciutat. Ni més ni menys que es preveu doblar la població de Valls...creiem que és del tot insostenible. Aquest planejament  però,està trobant oposició, sobretot enfront les diverses AREs

En què s’hauria de notar el reforçament de la CUP en el Consistori?

-A partir del 22 de maig és ben possible que a Valls es compti amb una majoria absoluta convergent. Si això s’esdevé, caldrà que alguna formació lideri una ferma oposició. La CUP disposa del programa i l’alternativa vàlida i necessària per assumir aquest repte...

Majoria absoluta que, fet i fet, amb l’actual sociovergència i la nul•la oposició de la resta de formacions fan que Valls es trobi ja en aquesta tessitura.

-Sí, tens raó, de fet vivim ja en un clima de majoria absoluta de facto. Però una majoria de CiU estable sense que necessiti de ningú més per governar, ens obligarà a l’oposició a prendre partit per enfrontar-nos a tota una política agressiva contra el territori i de severa reculada en els drets socials que se’ns ve a sobre. I per la tasca desenvolupada aquests darrers anys, queda ben clar que només la CUP pot liderar aquesta oposició. Nosaltres el que podem fer, i hi estem en certa mesura obligats, es a aplegar el pensament crític a Valls. Has de pensar que el pensament únic també genera una resposta...Crec que la gent està veient en nosaltres l’eina que pot fer d’aglutinador. Estem en condicions de preparar la CUP en els propers 4 anys  perquè lideri aquesta nova esquerra vallenca, avui per avui desfeta. Aquest 22 de maig ens estem mostrant com l’única alternativa real al model de ciutat establert i en els propers 4 anys ens tocarà bastir un projecte alternatiu al voltant nostre. Reconstruir una esquerra municipal a Valls a l’entorn de la proposta estratègica de la unitat popular.

Amb el que m’estàs dient queda ben clar que de possibles pactes en la propera legislatura...res de res.

-No hi ha cap indici que ens digui que puguem fer cap paper en cap govern, a menys que disposessim de la majoria suficient com per aplicar el nostre propi programa. Tampoc  decantarem la balança a cap majoria convergent o socialista. No ens correspon a nosaltres entrar en aquest joc. Ni amb la dreta conservadora de CiU ni amb el PSC, que a Valls es PSOE 100%, podem vertebrar res.

Què te el projecte de la CUP que no tinguin altres candidatures que diuen ser d’esquerres, fins i tot independentistes?

-Iniciativa a Valls pràcticament ha desaparegut, menys quan venen eleccions i algú treu el cap. No són una opció a tenir massa en compte, es difícil treballar amb gent que només tenen interessos electorals. Mentre que ERC no pot dir, com sovint fa, que li prenem vots. La CUP es presenta ininterrompudament des de 1991, disposem d’una bossa d’electors estable...Ara, segur que hi ha gent d’esquerres i independentista que fins ara no havia apostat per nosaltres, que ara sí s’estigui plantejant de fer-ho...i no m’estranya tenint en compte el paper de comparsa  de la sociovergència que ha fet Esquerra a Valls en els darrers anys.

Estem vivint en un context de crisi profunda. Precarietat social i laboral, atur, pobresa,...com  es viu això a Valls?

-La precarietat social, la pobresa...són temes tabús a Valls. S’intenten evitar sempre. Els mitjans no en parlen, controlats com estan pel govern municipal, tractar segons quins temes  es fa molt difícil. I la pobresa o els drets socials...quan més lluny millor, sembla que vulguin. La crisi, malgrat ser ben real, no hi és present en el discurs públic. Tot i que tenim un 21% d’atur (de 25.000 habitants) i que a l’any 2010 va haver-hi 91 desnonaments i que els programes d’inserció social i la formació ocupacional continuada són dolentíssims...a pesar de tot això, no es vol tractar. És una lluita constant per intentar abordar aquests temes entre l’opinió pública,...però a l’altra banda, dintre el Consistori, es neguen a tractar. Lamentablement, en aquestes eleccions la crisi no serà un tema que determini el color del Consistori. Que el PSC, perquè l’àrea de Serveis Socials depèn dels socialistes, hagi reduit les partides destinades a activitats i programes socials...no està sent un eix del debat polític. Nosaltres hem plantejat davant el Consell econòmic i social 25 mesures des de l’àmbit local, des del municipi, per poder revertir en els efectes de la crisi social i econòmica.

La vostra campanya en què està incidint?

-Tractem, sobretot, de la crisi. Justament d’allò que volen evitar. Es per a nosaltres l'eix principal, combatent i denunciant la desídia amb que el govern ha actuat davant la crisi. Per altra banda, intentem que la gent sigui conscient dels baixíssims nivells de democràcia local a què hem arribat. Tant per l’hermetisme informatiu de l’Ajuntament com per la concentració de poder en gairebé dues persones...de 21 regidors!...Tot està embolicat en un mar de jocs d’intercanvi de prebendes i favors...que fa fàstic. En tot allò que estigui a les nostres mans  serem intransigents i transparents. Tot això ho estem explicant en els barris, porta a porta, parlant i escoltant els veïns...No es electoralisme, és la nostra obligació i manera de fer. I que després del 22 de maig continuarem fent com fins ara.

Perfils de la llista que presenteu...

-Presentem una llista....molt CUP. M’explico: no hem optat pel model d’incorporar gent de fora de la nostra formació. La CUP de Valls, com hem anat dient al llarg de l’entrevista, és un col•lectiu amb una trajectòria de 20 anys d’història. Dins la CUP disposem de gent molt diversa i representativa del teixit social i popular de Valls. Tot i així, sí que és una llista jove, ...home tenim gent de més de 50 anys...però situada preferentment en els darrers llocs de la candidatura. És una llista jove, treballadora, de gent arrelada i compromesa amb Valls.