Sovint les accions irreflexives produeixen l'efecte invers al aparentment desitjat. Un cas clar també és el de la guerra santa d'Anglada contra l'Islam, contra els immigrants, que acaba produint l'efecte invers al desitjat, ja que fonamenta les bases per que a Vic es consolidi com una ciutat que aculli immigració. Ell dirà que no, evidentment, ell tira l'ampolla a l'àrbitre convençut que la justícia universal requereix del seu gest valent. Tanmateix tothom coneix les limitacions intel·lectuals d'Anglada, per dir-ho d'una manera fina.

Tothom sap que la immigració que ha experimentat els Països Catalans en la darrera dècada és d'arrel estrictament econòmica. La gent que ha vingut preferiria no haver-ho hagut de fer. A ningú li agrada haver de deixar la seva terra, la seva família... Ningú no pensa que els immigrants han vingut en conxorxa amb la missió d'envair-nos i fer-nos abraçar la seva fe. Ningú no ho pensa, ni tant sols aquells que, com Anglada, ho proclamen.

Les migracions econòmiques tenen com a denominador comú desplaçar els autòctons de les feines més mal pagades, més feixugues. La immigració recent del nostre país no s'ha saltat aquesta tendència. I precisament, els pobles i ciutats que han atret més immigració són els que oferien més treball precari. I aquesta constant és manté i es mantindrà: on hi hagi treball precari hi haurà la gent més desesperada disposada a realitzar-lo. Evidentment hi ha gent que li interessa això: perquè pagar un sou a un autòcton si se'n pot pagar mig a un immigrant? Per a aquesta gent seria un drama que la immigració s'integrés socialment, que se sindiqués, que es relacionés fraternalment amb els autòctons... Seria un drama perquè començarien a demanar sous dignes. Per tant per als empresaris explotadors és essencial que els immigrants siguin immigrants sempre, tota la vida, que mai arribin a ser ciutadans normals. I aquí és on entra en joc Anglada. Anglada ni des de l'Ajuntament —ni des del Parlament si hagués estat escollit diputat— pot fer fora la immigració i això ell ho sap. L'únic que pot fer és fer-los la vida impossible —ha proclamat fa pocs dies que és el seu objectiu. L'únic que pot fer és fer créixer l'odi, enfrontar immigrants i autòctons per garantir que mai formin part d'una sola comunitat. Aquesta, com vèiem, és la fórmula màgica de l'explotador. I aquesta a l'hora també és una pista per endevinar qui paga les campanyes milionàries del partit racista d'Anglada. És més barat pagar campanyes a un xitxarel·lo que sous dignes a cent treballadors.

Anglada esdevé així la garantia personificada que a Vic segueixi havent-hi immigració i que n'arribi més, tanta com el mercat de l'explotació vagi necessitant a cada moment. Això són faves comptades.