Malgrat hi ha qui ho obvia, l'Esquerra Independentista sempre ha tingut un lloc a Banyoles amb un col·lectiu de gent que ha mantingut viu el discurs que ara ha de projectar la CUP. Tot i així, feia falta aspirar de nou a fer política amb capacitat de transformació real, fet que sense desmerèixer cap de les eines que han de complementar l'estratègia independentista ha de passar també per les institucions. A Banyoles ens manquen moltes d'aquestes eines, i constituint de nou una CUP ens assegurem una manera d'anar-les desenvolupant per aconseguir que, unint esforços a través nostre, les polítiques de la CUP es vagin fent a poc a poc realitat. La flama s'ha mantingut sempre encesa, però ara hem engegat els motors de valent per tirar endavant el projecte, fer un pas més i proposar una alternativa que aporti un canvi real a la ciutat.

Ets una cap de llista molt jove. Què t'ha portat a assumir aquest repte?

Doncs mira, el que fa especial la nostra llista és que com que la tradició independentista a la comarca no és nova, molts dels membres de la CUP són militants històrics a la ciutat. En aquest sentit, l'assemblea va optar per encapçalar la llista amb una cara nova provinent de la nova fornada de militants independentistes, engrescats i amb ganes d'anar a per totes, però sostinguda per tot el coixí històric banyolí. Saber que darrere meu hi tinc cares que s'han mullat durant dècades per treure la comarca de l'adormiment em tranquil·litza. D'alguna manera jo represento el sector militant més jove amb ganes de presentar-se a les eleccions i deixar-s'hi els colzes però darrere tinc tot el sector que al cap i a la fi ha fet possible que avui ens poguem presentar amb les garanties suficients.

Si una cosa caracteritza la CUP és que som iguals i tant important és el primer com l'últim. Per això és curiós el nostre cas, perquè per molta gent la joventut és manca d'experiència, però és que precisament experiència és el que no ens manca, ja que comptem amb tots -els únics, i cal reivindicar-los- que s'han mantingut ferms sense abandonar mai la lluita independentista.

D'aquesta manera, en el nostre cas la meva edat l'associem més a les ganes de canviar les coses, de treballar i de plantejar una veritable regeneració política dins del consistori. Les ganes dels i les militants que tiren endavant malgrat que ens trobem en una conjuntura d'eclosió de les falses transversalitats com a via per mantenir qutoes de poder. Penso que el que poble necessita és gent amb ganes de treballar sense demanar res a canvi i no pas coalicions continuistes maquillades que en el fons són el mateix que el que hi havia quatre anys enrere.

Com creus que esta responent la gent a la decisió de presentar-vos?

Molt positivament. N'hi havia moltes ganes i la majoria de gent ens diu que ja era hora, que es troba a faltar el discurs rupturista honest en política. El passat 3 d'abril mateix 200 persones van venir a una arrossada popular que vam organitzar per presentar la llista i ens vam sentir molt acompanyats; ens van donar molta empenta per seguir endavant. En el dia a dia aquestes coses no les veus, i jornades com la de diumenge et fan adonar que realment el nostre discurs és molt necessari i s'ha de reivindicar fins on calgui.

Banyoles és una ciutat amb un fort bagatge independentista, però durant aquests darrers anys s'havia mantingut sempre orfe de referent, amb només ERC autodenominant-se partit independentista però sense fer res per ser-ho de veritat. A la pràctica, ERC s'ha encallat en el quefer institucional i no ha defensat pràcticament res d'allò que prometia a les eleccions, esdevenint un mer gestor institucional, sense cap mena de vinculació amb el carrer i sense ni tan sols portar iniciatives als plens. Aconseguir que em votin un cop cada quatre anys i treure sis regidors però sense que res canviï.

I ara, quatre anys després, i havent-ho pagat car a les eleccions al Parlament, pretenen fer-nos passar gat per llebre quan del que es tracta és d'una simple qüestió de mantenir les quotes de poder. Deixen els interessos de la ciutadania de costat per prioritzar només els interessos partidistes. Volen estalviar-se de pagar el que han de pagar: anys i anys de renúncies.

Aquests quatre anys en què han estat a l'oposició ens demostren que no han fet oposició, que s'han limitat a escalfar la cadira i que ara que l'estan a punt de perdre corren per assegurar-se-la al preu que calgui, si fa falta renunciant a les pròpies sigles polítiques però per seguir fent el mateix.

Sincerament, hi veiem més del mateix i molt poca regeneració. De fet de regeneració no en té res, ja que precisament se'ns intenta vendre el mateix producte que ja hem rebutjat però canviat de nom. A nosaltres no ens agraden els maquillatges i prediquem precisament el contrari: que la democràcia i la participació es practiquin cada dia, no per eleccions.

Des de l'actual configuració del govern municipal, cap on va Banyoles?

L'aposta de l'actual equip de govern convergent ha esta clara: gestionar la nostra ciutat com si d'una empresa es tractés, posant el interessos de l'empresa privada per davant dels interessos col·lectius, deixant de banda el respecte pel territori i la democràcia participativa, per exemple, fins a aconseguir que la participació ja no sigui una eina per a governar.

A més, l'equip de govern ha apostat clarament per promoure una política esportiva competitiva i elitista, sense dubtar a alinear-se amb l'espanyolisme per fomentar aquest tipus de pràctica esportiva a l'Estany. S'ha ignorant la cultura popular, el teixit associatiu i no s'han preocupat per si falten equipaments culturals o espais de trobada per les entitats de la ciutat. En definitiva, durant l'última legislatura s'ha aconseguit, a causa del poc interès que han mostrat els membres de l'equip de govern i la manca de fermesa per part de l'oposició, que Banyoles perdi el seu caràcter popular i hagi esdevingut ciutat quasi satèl·lit de Girona.

Des de la CUP creiem que la deriva que ha agafat Banyoles és molt negativa i cal retornar a la ciutat la seva identitat popular, que cada col·lectiu lluiti per la seva integració en el territori.

Com s'ha desenvolupat aquest darrer mandat?

Ha estat un mandat de pura gestió empresarial, on s'ha anat intentant reduir la despesa de la mà de grans esdeveniments sense cap mena d'arrelament a la vila. La problàmatica però, no només rau en l'equip de govern sinó que durant aquests quatre anys tot s'ha mantigut inamovible a causa de la ineficàcia de l'oposició, amb escassa capacitat de plantar cara a les imposicions neoliberals de CiU, que ha pogut fer i desfer al seu gust. L'oposició, amb ERC al capdavant, ha estat inexistent. Els han posat les coses molt fàcils i això no és propi d'una ciutat madura democràticament.

L'entrada de la CUP al consistori pot trencar les inèrcies immobilistes?

La CUP practica exactament el contrari que tot el que hem denunciat que succeeix a la ciutat. No ho diem nosaltres. A la CUP apostem per fer política dia a dia i ho demostra l'experiència de la CUP a molts municipis, on som la formació que més mocions, precs i preguntes presenta a cada ple. Volem aportar aire fresc, que la veu del carrer es faci sentir a l'Ajuntament ja que no entenem cap altra manera de fer política. Nosaltres no som polítics, som veïns i veïns de la ciutat que ens movem per diferents àmbits de la vida social banyolina, ja que és d'on provenim. 

Quines problemàtiques haurà d'afrontar el nou govern municipal?

Banyoles és una ciutat amb unes problemàtiques que fa anys que arrosseguem per la poca planificació dels equips de govern i la manca de voluntat política per dur-les a terme. Penso en el POUM, amb els pedaços que s'estan posant a la ciutat sense cap mena de planificació urbanística ordenada o en la manca d'un pla d'ordenació urbanística que permeti que la ciutat creixi de manera lògica i que proposi maneres de protegir els recs i les hortes.

També caldrà plantejar-se l'obertura d'espais o equipaments públics culturals que resolgui les necessitats de la ciutat. Caldrà també resoldre el problemàtica de l'aigua i sotmetre a votació popular qualsevol decisió. D'altra banda, no hem d'oblidar que l'ajuntament haurà d'afrontar, com gran part dels ajuntaments dels Països Catalans, la forta crisi a què ens ha sotmès el sistema capitalista, on cal demostrar la màxima transparència en els pressupostos, fent-los participatius i canviant les prioritats, perquè no es retalli la despesa social.

Per quina vessant incidirà la CUP durant la campanya?

La nostra prioritat és la dinamització del poble tan culturalment com socialment i així començant a posar els mecanismes per aconseguir una democràcia participativa, sobretot per recuperar el caràcter que sempre ha tingut la ciutat. Volem lluita per la defensa del territori, pel creixement urbanístic ordenat, per l'habitatge digne, per donar oportunitats a totes les entitats per tal que es desenvolupin lliurement, etc.

Com afronta la CUP la campanya?

Des de la CUP estem afrontant aquesta campanya amb moltes ganes de treballar, amb molt d'esforç, i sobretot amb molta il·lusió, perquè tots tenim ganes que des de la nostra ciutat també puguem construir uns Països Catalans independents i socialment justos.