El País Valencià s'organitza per demanar premsa en català

La campanya es va presentar públicament a la Universitat de València el passat 30 de desembre, on es van donar a conèixer tres accions inicials, tot i el caràcter permanent de la iniciativa. La primera consisteix en l’emissió de diverses falques publicitàries de promoció de la dieta mediàtica en català en les ràdios de la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes. Aquesta acció compta amb la col·laboració de destacades personalitats del món de la cultura i les arts del País Valencià, entre els que hi figuren l’actriu Rosana Pastor, l’humorista Xavi Castillo, les escriptores Raquel Ricart i Carmen Amoraga, la gestora cultural Francis López, l’actor Pep Ricart i els cantants Vicent Torrent, Pau Alabajos i Miquel Gil. La segona acció de la campanya és la posada en marxa de la pàgina web Quiosc València, un espai que acollirà les capçaleres de la premsa en paper i digital feta en català, així com els principals esdeveniments de la comunicació en la nostra llengua que protagonitzen tant els mitjans de comunicació i els periodistes com les associacions ciutadanes, de consumidors i especialitzades en comunicació i entitats en defensa de la llengua.

Així mateix, la tercera iniciativa serà el desenvolupament d’accions a les xarxes socials per tal de fomentar les subscripcions a aquestes publicacions. Es tracta de la millor manera en que podem aconseguir el doble objectiu: augmentar la lectura en català i a la vegada assegurar la viabilitat econòmica de les publicacions que enriqueixen la nostra dieta mediàtica de ciutadania, amb informació autòctona i en la nostra llengua.

La iniciativa compta inicialment amb la col·laboració especial d’Aldaia Ràdio i el suport de la Federació Escola Valenciana, l’Associació d’Editors del País Valencià, la Xarxa d’Emissores Municipals Valencians, Acció Cultural del País Valencià i la Unió de Periodistes Valencians. Totes aquestes entitats destaquen pel seu paper de promoció i normalització de la llengua en els camps de l’educació, el món editorial, la cultura i la comunicació. Paulatinament esperem que s’aniran adherint altres organitzacions ciutadanes, socials, polítiques, sindicals, universitàries, professionals, etc.

Una situació anormal: cap diari en català

No tenim cap diari en català al sud, ni cap dels periòdics de periodicitat diversa que s’editen no han aconseguit una difusió acceptable en tot el territori, segons assegura l'APPV. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sols el 8,9% de la població llegeix premsa en català i el 3,23% escolta ràdio en llengua autòctona.

L’ús del de la nostra llengua en la premsa en castellà també és marginal. Els únics diaris que publiquen pàgines en català són l’edició valenciana d’El País que publica el suplement cultural setmanal “Quadern”, i Levante-EMV amb la pàgina diària “Panorama” i el suplement “Aula”. La resta de diaris del País Valencià ignoren la llengua.

Així mateix, la presència del català en la televisió està marcada per tres situacions anòmales: una audiència dominada per les cadenes estatals, una TVV morta com a motor de normalització lingüística i un Consell obstinat a boicotejar TV3 al País Valencià. TVV és bilingüe i a penes supera el 16% de l’audiència. La deriva autoritària del Consell ha agreujat més aquestes anomalies, sobretot per l’ús partidista que es fa de Canal 9. Finalment, a Internet el català és també minoritari, sols els 13,7% dels cibermitjans usen el català com a llengua vehicular. A la vegada la implantació de la TDT ha empitjorat la situació puix ha fet desaparèixer totes les televisions locals que existien i ha augmentat el nombre de canals en castellà, incomplint la llei la majoria de les noves operadores que han obtingut llicència.

A més del conflicte lingüístic, que genera encara actituds de rebuig vers la llengua normativa, la principal responsable d’aquesta marginació de la comunicació en català és la Generalitat, que no fa útil la llengua a nivell social i no desenvolupa polítiques públiques sòlides i duradores de foment del català en els mitjans. La presència de la llengua pròpia en els mitjans és major a Catalunya, País Basc i Galícia. En aquests territoris hi ha més consciència identitària i es desenvolupen des de fa anys polítiques de comunicació per fomentar l’ús de les llengües autòctones en els mitjans.

El País Valencià és l’autonomia bilingüe que menys diners destina a la promoció de la llengua pròpia als mitjans. Les xifres de 2010 són reveladores. Contrasta l’ajuda de 120.000 euros que dóna la Generalitat Valenciana al foment del català en els mitjans enfront els 7 milions d’euros que aporta Catalunya, els 5,7 milions d’euros del País Basc i els 3,5 milions d’euros de Galícia. I fins i tot Astúries, amb 415.000 euros, supera amb engreix l’ajuda valenciana.

Molta feina a fer

Els promotors de la campanya consideren que la normalització lingüística ha de tindre com a objectiu prioritari la presència del català en els mitjans. Cal una política autonòmica ferma per redreçar la situació. Si la Generalitat no li dóna la volta a la marginació dels mitjans en català, aquests continuaran contra les cordes, una situació difícil que en un món globalitzat pot conduir a la desaparició de la llengua, sostenen.

En aquest sentit, exigeixen que el Consell doni prioritat a la política lingüística, i especialment en l’àrea dels mitjans de comunicació, perquè els mitjans en català han de ser considerats per la Generalitat una indústria cultural que cal protegir, potenciar i preservar. També demanen el desenvolupament de la política nacional de comunicació des de la Generalitat Valenciana, el foment de la producció audiovisual valenciana mitjançant la creació d’un Institut Valencià d’Indústries Culturals i del Consell de l’Audiovisual Valencià, la promoció del català en els mitjans de comunicació privats mitjançant polítiques públiques de subvencions desenvolupades des de la Generalitat, diputacions provincials i ajuntaments. Aquest suport ha de cobrir diversos fronts: promocionar l’ús del català en els mitjans de comunicació ja existents, edició de nous mitjans en català, ajudes estructurals per a projectes de consolidació de premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals en català; foment del periodisme digital i mitjans audiovisuals, etc.

A més, assenyalen que cal consolidar i potenciar xarxes d’emissores públiques locals de ràdio, televisió i portals web, arribar a una acord amb els governs de Catalunya i Balears per a obtenir la reciprocitat de totes les cadenes autonòmiques de ràdio i televisió que emeten en llengua catalana o evitar que continue augmentant la dependència mediàtica en castellà, tot establint un marc favorable per als operadors i empreses que empren el català com a llengua de comunicació. Alhora, crear un observatori de mitjans amb el suport de la Generalitat, universitats valencianes, associacions de mitjans de comunicació, empreses privades i associacions professionals de periodistes, arribar a un consens polític i social a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a establir una llengua oral normativa, un estàndard de l'estàndard oral en RTVV i en el sector de la ràdio i televisió local i comarcal en català i elaborar un pla autonòmic de la TDT per tal de reorientar el sector de la televisió local valenciana cap a projectes comunicatius compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua.