En l'entrevista que ens va concedir fa dos anys, ja proposava com necessària una readequació de l'estratègia política de l'esquerra abertzale.

Efectivament, aquesta necessitat responia a la urgència d'aclarir una equació estructural per al nostre procés d'alliberament, que de manera molt resumida podríem formular així: si portem més d'una dècada considerant que hi ha condicions objectives per al canvi polític a Euskal Herria i no obstant això aquest canvi no es produeix, quina era la raó (o les raons)? Les respostes possibles podien ser fonamentalment dues: o bé ens equivocàvem pel que fa a l'existència d'aquestes condicions, o bé l'esquerra abertzale com a motor principal del canvi mantenia una estratègia inadequada perquè aquest es materialitzés. Cerca la resposta adequada a aquest interrogant és el fonament sobre el qual hem construït, desenvolupat i definit el nostre debat i aposta política.

En aquest esforç de readequació també citava com a necessari tenir en compte alguns factors que vostè definia com nous en l'àmbit internacional.

Apuntava fonamentalment a dos: d'una banda, la constatació fins i tot en el mateix marc europeu de l'absoluta viabilitat del projecte independentista si s'assolien majories populars mitjançant estratègies pacífiques i democràtiques, i, de l'altra, en un àmbit social apuntava a l'existència de noves experiències transformadores construïdes sobre la base de estratègies d'acumulació, fonamentalment a Amèrica Llatina, el que comunament es coneix com «el socialisme del segle XXI».

A més d'aquests factors, avui inclouria la ferotge ofensiva del capital contra l'Estat del Benestar com a element d'anàlisi central i que ha d'ocupar un espai també en la readequació de la nostra estratègia.

Dos anys després d'aquella entrevista, porta, de nou, més d'un any a la presó. Per què creu que els van detenir l'octubre de 2009 quan sembla evident que el Govern espanyol coneixia la feina que estaven fent?

Fabricar una acusació falsa i ens van empresonar precisament perquè sabien exactament el que tractàvem de fer i volien impedir ... però van arribar tard. Hi ha una dada que hem de tenir clar: als factors que assenyalo en la resposta anterior cal afegir en el cas de l'Estat espanyol la profunda crisi del que ells anomenen «el model territorial». Aquesta crisi d'esgotament del model autonòmic ja no afecta només a Euskal Herria, s'ha traslladat també a Catalunya després de la sentència del Constitucional. I d'aquí, amb la suma dels efectes de la crisi econòmica pel que fa a la solvència de les administracions públiques, al propi model constitucional. Avui l'Estat sap que una segona transició és ja inevitable. És aquí (en la preparació del terreny) on hem de per exemple ubicar el document patrocinat per la fundació Everis i elaborat per 100 agents econòmics del màxim nivell, o la inclusió-ni innocent ni casual-d'una qüestió sobre la necessitat de reforma de la Constitució en l'última enquesta del CIS. Així mateix, és evident que per encarar aquest procés l'Estat buscava un escenari on la es-querra abertzale estigués, sinó aniquilada, sí almenys neutralitzada políticament, fora de les institucions. Aquest és l'objectiu de la repressió. Per això la nostra evolució els ha agafat amb el peu absolutament canviat.

Arnaldo Otegi és una referència política, interlocutor principal, líder, símbol, fins i tot un nombre (utilitzat en la campanya que reclama el seu alliberament). Potser per això aquesta obsessió a la seva persona que semblava reflectir-se, per exemple, en l'últim judici [acte d'Anoeta]?

Sobre l'obsessió «personal» contra mi com a interlocutor principal o referent de l'esquerra abertzale, entenc que té l'objectiu complementari de mostrar i transmetre a la societat basca una mena d'efecte exemplaritzant. En qualsevol cas no m'agrada parlar en termes personals. Per això, ara que m'atribueix a mi gran part del mèrit en l'evolució de l'estratègia de l'esquerra abertzale, vull manifestar que aquesta només ha estat possible pel compromís i aportació d'una generació substancialment més jove que la meva, que ha demostrat una gran maduresa i responsabilitat. Per això els rendeixo homenatge públic a tots i totes, especialment a Sonia Jacinto, Arkaitz Rodríguez, Miren Zabaleta ... Ells tenen molt més gran mèrit en el canvi operat en l'esquerra abertzale.

A què es refereix quan parla de la inevitabilitat d'una segona transició?

Em consta que en nuclis polítics, econòmics, mediàtics... l'Estat té avui perfecta consciència de la necessitat de revisió del model derivat de la Constitució del 78.

Aquesta revisió i el debat sobre els continguts de la mateixa es produirà, perquè el model actual fa aigües per tots els costats. Mitjançant aquesta revisió es van a voler assolir principalment dos objectius: neutralitzar de manera definitiva els problemes «nacionals» en el model «territorial» i aprofitar la crisi per desmantellar el ja de per si raquític Estat del Benestar. Aquest és, ni més ni menys, el repte a què ens enfrontem.

En el context d'aquest debat pendent i inevitable m'atreveixo a aventurar quines seran les tres grans línies de proposta que estaran sobre la taula: hi haurà una posició que tractarà d'impedir el propi debat perquè s'entén que la seva sola obertura conduiria inexorablement a la fallida de «Espanya» com a projecte viable, és el pensament d'Ortega i Gasset actualitzat. Els defensors d'aquesta posició estaran disposats només al debat parcial sobre temes que no consideren estructurals (maquillatge, en definitiva).

La segona posició plantejarà amb absoluta claredat que la reforma ha de tenir una naturalesa clarament regressiva i reaccionària, en la qual plantejaran com a objectiu, per exemple, la recuperació per part de l'Estat de competències cedides a les diferents autonomies, a més d'una modificació de la llei electoral que garanteix que els anomenats «nacionalistes» no es converteixin al final en els àrbitres de la governabilitat de l'Estat. El mecanisme per tirar endavant aquest tipus de reforma seria a través d'un gran Pacte d'Estat entre el PP i el PSOE.

I en tercer lloc ens situarem els que plantegem que la segona transició ha de donar pas a un escenari que accepti la plurinacionalitat de l'Estat i el dret a decidir lliurement el seu futur de pobles com el basc, català, gallec ... Aquest és el context per al qual ens hem preparat mitjançant la readequació de la nostra estratègia.

Va l'esquerra abertzale pel camí que vostè esperava?

Sens dubte que veig situada a l'esquerra abertzale on esperava. Em sento molt orgullós de l'exercici d'autocrítica tan honest que hem realitzat. Crec que una de les claus per incidir en els continguts d'aquesta segona transició pendent és la nova aposta estratègica realitzada per l'esquerra abertzale.

Quina és la fortalesa d'aquest procés?

La fortalesa del procés (sabent que haurem de superar una ferotge oposició al mateix) resideix en la nostra capacitat d'anticipació política i en la llarga experiència d'organització i lluita que ha demostrat la nostra base militant.

I quines són les seves etapes? Quins esdeveniments haurien de marcar el seu immediat o futur desenvolupament?

Entenc que el primer gran objectiu del procés en marxa (com està recollit en l'Acord de Gernika) és generar les condicions suficients perquè pugui desenvolupar-se i aconseguir així estadis de desenvolupament superiors en el futur. En qualsevol cas, els esdeveniments que poden i haurien de esperar, dit d'una manera resumida, haurien de ser: l'assumpció per part d'ETA dels continguts de la Declaració de Brussel·les i de l'Acord de Gernika, la legalització del projecte de l'esquerra abertzale i la desactivació de les mesures d'ex-cepció que s'apliquen al Col.lectiu de Presos i al conjunt de l'esquerra abertzale. Això sí, aquest escenari de normalització política ha de ser impulsat des de la societat basca amb la mobilització i interpel al Govern per les seves polítiques actuals. Sense activar la suma de forces, els compromisos i la lluita democràtica no aconseguirem el nostre objectiu de conquerir un nou escenari polític.

Creu que hi ha hagut majors o menors dubtes o resistències internes que les previsibles? I les externes, són també les previsibles?

Quan vam decidir obrir aquest procés de debat, el 2008, érem molt conscients que en la mesura que afectava a qüestions essencials de la nostra estratègia necessàriament havia de generar resistències en algun sector de la nostra àmplia base social. El estrany (i preocupant) hagués estat el contrari. En qualsevol cas, vam decidir fer-ho a nivell nacional d'Euskal Herria i sense donar cap marge ni a l'ambigüitat ni molt menys a l'autocomplaença. Doncs bé, a dia d'avui la nostra base social està absolutament cohesionada que fa a la nova estratègia. Això és l'important.

En definitiva, crec sincerament que les resistències internes han estat les que prevèiem o fins i tot m'atreviria a dir que menors.

Durant tota la seva història l'esquerra abertzale ha tingut una visió molt concreta de la lluita armada. Ha canviat aquesta o, com va fixar ETA a la seva V Assemblea, «cada temps exigeix unes formes organitzatives i de lluita específiques»?

El debat sobre objectius i instruments de lluita és un debat inherent a totes les organitzacions veritablement revocació cionari. Les organitzacions revolucionàries s'han del poble i estan al seu servei. Aquesta declaració de la V Assemblea s'identifica plenament amb aquestes reflexions. No he conegut mai militants més autocrítics o crítics amb la lluita armada-per exemple en termes de la seva conveniència, de la seva aportació real al procés i fins i tot en termes ètics-que els propis militants d'ETA. Cregui'm, mai! Així doncs, el tornem a reiterar: els reptes del procés d'alliberament nacional i social avui exigeixen, com bé recull la ponència "Zutik Euskal Herria'', nous instruments organitzatius. Per dir-ho clarament: els temps actuals exigeixen la superació definitiva d'un cicle polític-militar i la seva substitució per una estratègia d'organització, acumulació i lluita exclusivament democràtica. Com deia el titular de l'article d'opinió que escrivim des de la presó d'Estremera dels cinc detinguts: nova fase, nova estratègia, nous instruments i mateixos objectius. Aquesta és l'aposta ja en marxa.

Cal una sigla legal? Quant costa? Com valora l'última iniciativa en aquest sentit presentada a Iruñea el 27 de novembre, amb prop de 300 significats militants anunciant un document de bases per a la creació d'un nou projecte polític i organitzatiu? L'anunci que aquest nou projecte polític de l'esquerra abertzale complirà amb la Llei de Partits ha suscitat no poques reaccions...

Suport total i incondicionalment la iniciativa adoptada per la creació d'una nova formació política feta pública a Iruñea, i felicito públicament als seus promotors.

Sobre la necessitat de disposar o no d'una sigla legal, jo formularia aquesta pregunta en aquests termes: per fer front amb eficàcia als reptes que hem esmentat, necessitem estar en igualtat de condicions que la resta de les formacions polítiques? Necessitem dotar-nos d'instruments organitzatius que ens permetin enquadrar als sectors més conscienciats i combatius del poble treballador? Necessitem estar presents en la lluita institucional? I en el desenvolupament de la lluita de masses? I la resposta és sí, sens dubte.

Pel que fa al preu, li diré dues coses: el preu per exemple d'acceptar les condicions de la Llei de Partits és insignificant si ho comparem amb el preu que pagaria el nostre poble si no estem en les millors condicions per avançar en el procés d'alliberament nacional . I en segon lloc, hi ha un únic preu que no pagaríem mai: renunciar a la lluita per conquerir una Euskal Herria independent i socialista.

Percep ansietat per la propera cita electoral? I, si la percep, creu que aquesta ansietat pot afectar l'aposta-a llarg termini-de l'esquerra abertzale? Com es pot o s'hauria gestionar aquesta ansietat? O, dit d'una altra manera, quina importància té el temps (temps real, temps polític)?

Percebo en primer lloc una creixent ansietat en els sectors unionistes perquè saben que amb la nostra mera presència electoral tota la realitat virtual que han tractat de construir al voltant del «canvi» s'esfondraria com un castell de cartes. A més, la nostra presència tant a les municipals com en les forals deixaria en evidència l'autèntica falsedat de les proclames al voltant de la nostra suposada debilitat o fins i tot de la nostra derrota política. És trist dir-ho, però alguns situen la permanència de la vulneració de drets bàsics en relació als seus càlculs electorals. La societat s'ha de donar compte de la falsedat i cinisme de molts discursos, de molts líders polítics que exigeixen condemnes a l'esquerra abertzale quan no han estat encara capaços de condemnar el franquisme.

Dit això, també percebo una certa ansietat en la nostra base social fruit d'anys de restriccions i limitacions al nostre dret a la participació electoral. Bé, el primer que vull transmetre és que és fonamental la nostra presència a les eleccions de maig, no només per superar una realitat de segregació polític-ideològic que manipula la voluntat de la societat basca i el seu marc institucional, sinó fonamentalment per abordar la irreversibilitat del procés democràtic amb el conjunt d'agents polítics i socials.

I en segon lloc, com ja s'ha transmès públicament, la nostra aposta va més enllà d'aquestes eleccions i té un component estratègic.

Per què era necessari l'acord estratègic amb EA?

En primer lloc hauríem de distingir amb claredat el nostre propi projecte polític d'una banda i la nostra política d'aliances necessària per fer avançar el procés. Si volem construir un Estat, no hem de perdre la perspectiva que això només serà possible, en primer lloc, tenint clar que el motor o la contradicció principal que vertebra el procés d'alliberament és la que es dóna entre Euskal Herria d'una banda i els estats espanyol i francès per un altre. I, en segon lloc, que necessitem allunyar-nos permanentment dels interessos partidistes, de la politiqueria, per desenvolupar des d'ara una autèntica i genuïna política d'Estat. És en el marc d'aquestes consideracions on cal gestionar les contradiccions que sens dubte són inherents a tot procés polític. Les contradiccions de caràcter de classe, o altres en la nostra política d'aliances, han de ser gestionades i resoltes amb intel·ligència, i les branques ens impedeixin en cap cas veure el bosc.

L'actual situació de crisi exigirà oferir alternatives concretes, en tenen?

L'objectiu que persegueix l'actual ofensiva capitanejada per l'oligarquia financera és evident: desmantellar l'Estat del Benestar o, dit d'una altra manera, destruir totes i cadascuna de les conquestes aconseguides en les últimes dècades pel moviment obrer.

L'escenari que ens planteja el capitalisme no ofereix dubtes: que les següents generacions visquin pitjor que les anteriors, amb més por i amb menys drets. Aquesta és la seva alternativa. Sent això així i lligant-ho en part amb la pregunta anterior, plantejaria dues reflexions: defensar avui les conquestes obreres, populars, materialitzades en el que s'ha vingut a denominar l'Estat del Benestar és un objectiu revolucionari i antioligàrquics. I dos: la defensa de les conquestes necessita propiciar una aliança àmplia de sectors que van des del socialisme a la socialdemocràcia aconseguint a comunistes, sectors cristians de base... Així doncs, també el bloc independentista ha de ser el marc per a aquesta aliança.

En l'acord es recull també la relació preferent amb la majoria sindical, veu a ELA disposada a implicar-se en el camí cap a la independència?

Tant ELA i LAB com el conjunt de la majoria sindical han de fer des del seu propi àmbit una aportació al enfortiment d'una autèntica alternativa nacional i social.

Dit això, observo amb satisfacció la presència del sindicat ELA en nombroses mobilitzacions, encara que considero que la seva falta d'adhesió a l'Acord de Gernika no és coherent quan les condicions d'entorn que sempre ha exigit estan donades. En qualsevol cas, estic convençut que ELA també anirà adoptant progressivament nous i decidits compromisos. Estic convençut.

Aquest PNB és company de procés o obstacle?

El procés que hem posat en marxa ha de servir també per a una definitiva clarificació estratègica a Euskal Herria. Els que aspirem a crear un Estat fem una aposta de suma. El senyor Urkullu menteix quan diu que no ha estat convidat a conformar aquesta aliança, o l'Acord de Gernika: si el PNB no està és perquè ha decidit no ser-hi. I ho ha decidit perquè creu que encara té marge suficient per desenvolupar una política «sobiranista de romeria» d'una banda mentre manté una fèrria aliança amb el PSOE (i si es donés el cas amb el PP), fent-corresponsable de la brutal política de retallades socials del govern espanyol o basc, i actuant com si fos un portaveu del Ministeri d'Interior pel que fa a les valoracions pel que fa a les posicions de l'esquerra abertzale. A dia d'avui, el EBB ha decidit tornar a buscar l'acord, la col·laboració amb l'Estat en la confrontació democràtica que s'ha obert al voltant dels continguts de la segona transició.

Aquest escenari és l'actual, però les posicions no són immutables, la seva evolució dependrà de la fortalesa dels independentistes. A partir d'aquí el pronòstic és clar: mantindrem espais de col·laboració de vegades i de confrontació altres. Per això, l'esquerra abertzale sempre estarà disposat a espais de col·laboració i trobada per construir entre tots un escenari de reconeixement nacional i respecte a la voluntat popular democràtica.

Entre altres coses, diu Zapatero que l'evolució de l'esquerra abertzale és el fruit positiu de l'estratègia que el govern espanyol va portar en l'anterior procés. Què li respon?

Ja he explicat on hem de trobar les raons per al canvi de la nostra estratègia, així que no comparteixo aquesta afirmació excepte si la entenguéssim en el sentit que efectivament hem fet una autèntica i profunda autocrítica al voltant de la posició que vam mantenir en el procés de diàleg anterior, on vam cometre gravíssims errors dels que hem extret les pertinents conseqüències i que no tornarem a cometre mai més.

Quin paper hauria de tenir el Govern espanyol en el nou procés? Com pot aconseguir l'esquerra abertzale o la societat basca que també l'Estat espanyol canviï de cicle?

L'Estat, tinguem-ho clar, no té cap interès en canviar de cicle perquè entén que en l'actual ell guanya i els bascos perdem. Quan canviarà l'Estat de cicle? Quan a través de la nostra lluita, acumulació de forces ia través de la confrontació democràtica arribi a la conclusió que no fer-ho li suposa més costos que beneficis.

Per què és important el suport exterior? Per què creu que els signants i impulsors de la Declaració de Brussel·les estan sent en certa manera menyspreats tant a Madrid com per alguns partits a Euskal Herria?

La presència d'observadors internacionals ens permet traslladar la confrontació d'idees i propostes a un escenari ia un espai on les nostres posicions són infinitament més poderoses que les de l'Estat, senzillament perquè a més de raonables són escrupolosament democràtiques. Per tant, el menyspreu que manifesten alguns sectors pel que fa a la seva presència és directament proporcional a la seva debilitat política.

Com està sent actualment la seva vida a la presó respecte a altres etapes?

Fent una suma dels meus anys a la presó crec que he començat a consumir el novè, així que des de Herrera de la Manxa fins aquí he viscut pràcticament totes les fases que ha viscut el Col.lectiu al llarg dels seus anys d'existència. Ara, i en la presó de Logronyo, sóc l'únic pres polític que «viu» en el meu mòdul.

En qualsevol cas, a més de molt esport i molta lectura, tracte sempre de seguir el consell del líder sud-africà Nelson Mandela: seguir formant-nos per quan recuperem la llibertat.

Quin creu que és el paper dels presos polítics en aquest procés democràtic?

El Col.lectiu de Presos Polítics és un agent compromès amb el procés democràtic. Els agents polítics, socials, sindicals haurien d'obrir canals oficials de comunicació amb la seva interlocució oficial. Això permetria, des del meu punt de vista, arribar a acords que farien possible materialitzar els nostres compromisos. És un suggeriment que els desitjo traslladar.

Com i quan s'hauria d'abordar la qüestió dels presos en el procés?

La llibertat del conjunt dels presos polítics ha de ser abordada en l'inici del procés de diàleg i negociació, com a àmbit autònom de negociació entre ETA i l'Estat, sense esperar a acords polítics de caràcter resolutiu.

Què opina dels moviments de presos que està fent el Ministeri d'Interior?

Tots els «moviments» que el Ministeri d'Interior desenvolupa a través de l'aplicació del que s'anomena com a «política penitenciària» han tingut i tenen un sol objectiu: que l'esquerra abertzale arribés o arribi a aquesta conjuntura històrica o neutralitzada, o dividida , o el més debilitada possible, senzillament perquè entenien que aquesta era l'única garantia que no puguem condicionar de manera eficaç el seu projecte de segona transició.

Què es pot fer realment i de manera eficaç per frenar la repressió, els macrojudicis...?

Repeteixo una resposta que ja he donat a una pregunta anterior: l'Estat deixarà d'aplicar en els seus actuals paràmetres la repressió quan en termes polítics, socials i internacionals entengui que li genera més costos que beneficis.

Què pensa cada vegada que a l'esquerra abertzale se li exigeix una condemna a ETA -fins i tot ara, en ple cessament de les seves activitats armades-i més se li posa com a exemple a líders com Nelson Mandela o Gerry Adams?

Penso que també a Mandela o Adams els exigien semblants condicions en els seus respectius processos.

Insisteixo, a l'Estat, als unionistes, als que viuen del conflicte (securócratas) no els interessa el canvi de cicle que hem plantejat, senzillament perquè són plenament conscients que el mateix portarà com a conseqüència la necessitat que ells hagin de canviar el seu, i saben que en un cicle d'exclusiva confrontació democràtica nosaltres som més forts que ells.

En resum, és vostè optimista sobre la capacitat de l'esquerra abertzale per provocar un tomb definitiu de l'escenari?

Malgrat el que diu la dita, jo em considero un optimista ben informat. Aquest optimisme no vol dir no ser conscient de les enormes dificultats i obstacles que haurem de superar, per això vull alertar els sectors que amb honestedat i bona voluntat segueixen creient que una o altra compromís que adopti ETA (per exemple amb la Declaració de Brussel·les, cosa que no dubto succeirà) portarà automàticament una modificació substancial de l'estratègia de l'Estat, que tal equació no serà lineal. Encara que és evident que l'Estat haurà d'assumir una gestió política per construir un escenari de solucions definitives. El procés de solucions és un procés que ha de ser propietat de tots, i tots hem de coparticipar en el mateix. Això sí, serà la societat basca l'únic garant i protagonista real de poder portar el mateix a bon terme.

Ho torno a repetir, sense organització, suma i lluita de confrontació democràtica no arribarem ni el més raonable dels nostres objectius.

Quin missatge voldria traslladar des de la seva cel·la de la presó de Logronyo a la societat?

Vull en primer lloc, i tenint en compte que ens trobem en dates nadalenques, enviar una forta abraçada a tots els familiars de presos que les han tornat a celebrar en absència dels seus éssers estimats, alguns viatja milers de quilòmetres. Que sàpiguen que els nostres cors i anhels són i viatgen amb ells.

Als militants de l'esquerra abertzale, als familiars dels últims detinguts, als nostres joves, a aturats i aturades, a la família euskaldun que acabem de perdre a Xabier Lete, a tots un missatge que vaig recollir de la campanya electoral dels companys l'FMLN del Salvador: per sobre de tot «somrigui, anem a lluitar».