“Wikileaks ha de posar a la disposició del públic tots els documents”

Entrevista amb Daniel Domscheit-Berg, ex membre de WikiLeaks, per a la publicació digital "Tlaxcala". Publicat a Kaosenlared.net i LibreRed.net el 15 de desembre de 2010.

Es penedeix ara d'haver abandonat Wikileaks?

Daniel Domscheit-Berg: No, no em penedeixo de la meva renúncia. El que lamento és el curs que ha seguit el projecte, no la decisió que he pres arran d'això.

24/12/2010 19:51 Hemeroteca

Però actualment Wikileaks desperta gran expectació ...

Daniel Domscheit-Berg: Julian Assange rep moltíssima atenció. Però també llavors era gairebé així. Hi ha hagut un moment en què el nom "Julian Assange" ha superat al de "Wikileaks" a Google News. Això és mostra que s'està donant una publicitat exagerada a una persona, i potser als conflictes polítics dins de l'organització, més que als continguts publicats.

No obstant això, els documents han aixecat un gran enrenou en el món de la política ...

Daniel Domscheit-Berg: Sí, naturalment, però la cobertura que se'ls ha donat no és en la meva opinió molt objectiva. En l'actualitat hi ha molts malentesos al voltant de la publicació dels documents.

Quins?

Daniel Domscheit-Berg: Pocs saben, per exemple, que fins ara gairebé no s'ha publicat una petita part d'ells. Cada dia es posen a disposició del públic només uns pocs telegrames. Es traeix d'aquesta manera un dels principis originaris de Wikileaks, que el públic i el major nombre de mitjans informatius possible tinguin accés a la informació, sense que per cap raó es discrimini a ningú. Fins ara no es troben a la xarxa més que uns centenars d'informes.

Què té de dolent una publicació gradual?

Daniel Domscheit-Berg: La publicació gradual no és igual per a tothom, sinó que Wikileaks ha ofert les dades en exclusiva a alguns mitjans. Ara aquests tenen un avantatge competitiu respecte a la resta, que, naturalment, tracten d'accedir a la totalitat de les dades per qualsevol altre canal.

Es crea així un mercat en què els documents s'ofereixen a canvi de diners. I aquí comença la baralla per qui serà el primer a tenir accés als pròxims dades publicades.

Que això no és una cosa trivial ho mostra el fet que en aquesta ocasió Wikileaks no li ha facilitat el material al New York Times. Han hagut de obtenir-la de The Guardian, simplement perquè la seva cobertura dels documents sobre la guerra de l'Iraq no va ser prou oportuna. Això vol dir que Wikileaks ha deixat de ser neutral i decideix de manera totalment arbitrària amb qui col·laborar.

Quines conseqüències té això?

Daniel Domscheit-Berg: El públic, que és en realitat de qui es tracta, i aquells que estan desitjant examinar els informes no tenen la possibilitat de fer-ho. Això pot ser eficaç des del punt de vista mediàtic, augmenta l'expectació i possiblement atrau molts donatius, però és una traïció a aquells al costat dels quals hauria d'estar Wikileaks.

Llavors, no es solidaritza ja amb Wikileaks i Julian Assange?

Daniel Domscheit-Berg: Això és una tonteria. Que sigui crític amb el projecte no vol dir que ja no em solidaritzi amb ell. Tot el contrari: Wikileaks necessitaria molta més gent que exercís la crítica. Naturalment, aquestes crítiques haurien de ser assumides i no interpretades com una deslleialtat o part d'una campanya opositora. De mi s'ha arribat a dir que no s'ha de descartar que estigui a sou de l'FBI. És absurd.

Com demostra ara la seva solidaritat?

Daniel Domscheit-Berg: Defenso la publicació, tot i que no em sembla que tingui un extraordinari interès que es qualifiqui a Merkel de "canceller tefló". El que em sembla d'importància excepcional és que ara sabem que hi ha empreses nord-americans que s'han saltat els controls d'exportació d'armament a Alemanya i que s'ha espiat de forma generalitzada a representants de l'ONU.

Aquestes són coses que han de conèixer. Malgrat tot, sóc crític amb la manera en què s'està procedint ara. I em preocupa el rumb que està prenent el projecte en conjunt, sobretot pel que fa a la transparència, la presa de decisions i l'adopció d'acords amb els mitjans.

Actualment està vostè escrivint un llibre sobre la seva etapa a Wikileaks. Què podrem trobar-hi?

Daniel Domscheit-Berg: Crec que entre bastidors han passat moltes coses que el públic hauria de conèixer, i que proporcionaran un valor afegit al que ja sap. Això pot també aclarir la imatge de l'organització, tant en positiu com en negatiu. Sempre hem exigit transparència als actors polítics i Wikileaks és en l'actualitat un actor polític.

Serà Wikileaks capaç de sobreviure al fet que Julian Assange no pugui ia actuar com a portaveu?

Daniel Domscheit-Berg: Em sembla molt difícil emetre ara un judici al respecte. Crec que ell ha lligat massa l'organització a si mateix. Jo i alguns altres ens hem desvinculat i treballem en una cosa nova, amb el propòsit de garantir que no es perdi la idea.

Què es proposen?

Daniel Domscheit-Berg: Treballem en un sistema descentralitzat, amb bústies electròniques segures, sota el nom de Openleaks. Amb ell volem assegurar-nos que qualsevol editorial, qualsevol mitjà, qualsevol ong, qualsevol periodista crític independent disposi d'una bústia digital al qual els confidents puguin enviar informacions i documents sense risc a ser descoberts.

Per què no poden simplement enviar un missatge electrònic?

Daniel Domscheit-Berg: Els missatges electrònics són tot menys anònims, és possible rastrejar l'origen. Evitar-lo resulta complicat: cal anar a un cibercafè, registrar anònimament en un proveïdor gratuït de comptes de correu i no oblidar-se de pagar a l'establiment en metàl.lic.

Aquesta complexitat provoca inseguretat i dissuadeix a la gent d'oferir la informació. Posaríem el llistó tan baix que seria molt difícil cometre un error i resultaria molt senzill transmetre les dades.

En què es diferenciarà sistema respecte al de Wikileaks?

Daniel Domscheit-Berg: La nostra plantejament consisteix a no fer res més que facilitar les bústies electròniques, mantenint-nos  d'altra banda en un segon pla. El focus d'atenció ha de tornar a centrar en els continguts. Volem garantir que els col.laboradors -ja es tracti de mitjans d'informació, de sindicats o d'organitzacions no governamentals- puguin dipositar els documents de la forma més senzilla possible.

No serem nosaltres els que decidim qui rep els documents amb antelació, sinó la font. Si per exemple der Freitag no utilitza aquest material, altres ho tindran també a la seva disposició. I si algú publica part d'ell, els arxius complets estaran a disposició de tots a internet.