El Govern es personarÓ en el recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei d'Acollida

La màxima institució de Catalunya ha acordat aquest dilluns personar-se en el recurs d'inconstitucionalitat promogut per la Defensora del Poble contra l'article 9, apartats 2, 4 i 5 de la Llei d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, aprovada per majoria pel Parlament de Catalunya.

Segons la Plataforma per la Llengua, aquest recurs "posa en dubte les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i suposa una intromissió molt clara a la voluntat del poble català".

12/10/2010 00:27 Llengua

El precepte impugnat estableix les competències lingüístiques bàsiques en català i castellà que han d'assolir les persones que accedeixin als serveix de primera acollida, així com el règim lingüístic del servei i uns principis metodològics de la formació lingüística.

De la seva banda, la Plataforma per la Llengua ha demanat que les institucions catalanes continuïn aplicant la llei passi què passi amb l'admissió d'aquest recurs. En aquest sentit, recorda que segons l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya era el Síndic de Greuges, i no pas el Defensor del Pueblo, qui tenia competències exclusives en l'àmbit de Catalunya, malgrat que la sentència va retornar competències a aquesta segona institució.

Per altra banda, creu que l'admissió d'aquest recurs, i la intencionalitat que el motiva, confirmen que la llengua catalana "no pot disposar d'un marc jurídic propi i tanca la via a la igualtat de drets lingüístics a l'Estat espanyol".

La Defensora del Poble va recórrer contra el precepte en considerar-lo inconstitucional perquè la Generalitat no disposa de competències per establir un règim de la immigració i vulnera així la competència que l'art 149.1.2 CE reserva a l'Estat. A més, en el recurs se sosté també que aquests preceptes de la llei vulneren l'article 3 de la Constitució en establir una preferència de la llengua catalana sobre la castellana, tant en formació, la informació com la prestació del servei de primera acollida, contrària als criteris d'ús lingüístic de l'Administració que va establir el Tribunal Constitucional en la Sentència 31/2010, en què va declarar la inconstitucionalitat de l'ús preferent del català, respecte del castellà, que prescrivia l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. A més, el recurs considera que es vulnera el dret d'opció lingüística que tenen els ciutadans estrangers.

Malgrat això, la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya va ser aprovada per l'ampli consens que sumen una sòlida majoria de diputats del Parlament de Catalunya. Per la Plataforma per la Llengua, la Llei d'acollida pretén aconseguir la inclusió de les persones immigrades a la societat catalana com a vehicle d'accés als drets socials d'aquestes persones, i com a eina de ciutadania.

Per altra banda, cal destacar que quan es va saber de la presentació d'aquest recurs d'inconstitucionalitat per part de la Defensora del Pueblo, més d'una quarantena d'entitats de nouvinguts a Catalunya van manifestar la seva adherint-se a un manifest en què demanaven la retirada del recurs i instaven la Generalitat de Catalunya a desplegar la llei amb independència del recurs interposat.

Per l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT), el coneixement de la llengua catalana suposa un valor afegit al bagatge cultural dels immigrants i els suposa un element per a la millora d'oportunitats en el mercat de treball.

Per saber-ne més:

La Plataforma per la Llengua denuncia l'actitud hostil de la "Defensora del Pueblo" 

La Defensora del Pueblo és filla d'un falangista radical, Carlos Cava de Llano 

Nova estocada espanyola, aquest cop contra l'acollida en català

Salou: "Benvingudes a Catalunya, parlem català"

L'Obra Cultural Balear presenta "La llengua és la clau" 

Immigrants i autòctons 

El català 

Maulets presenta la campanya «El bilingüisme aixafa el català» 

L’Esquerra Independentista es manifesta en defensa del català a Barcelona