La policia li va clavar una brutal pallissa en un cibercafè, després el va treure al carrer i va seguir colpejant fins a la mort, segons diversos testimonis. La versió oficial és que va morir asfixiat després de prendre drogues, però tant el propietari del cibercafè com altres testimonis van assenyalar els agents com a responsables directes de la mort del jove. A més hi ha una fotografia, realitzada a la morgue, que mostra el cadàver d'Khaled amb clares senyals de cops a la cara i amb la mandíbula trencada.

Després de conèixer la notícia, i malgrat la llei d'emergència, va esclatar una onada de protestes que van culminar amb una manifestació en la qual es van congregar unes cinc mil persones i en què va participar l'egipci Mohamed Al-Baradei, expresident de l'Organisme Internacional de l' Energia Atòmica (OIEA). Com bé diu Rodríguez, en ser la dictadura d'Egipte una gran aliada d'Europa i els Estats Units, no hi ha hagut condemna per part dels governs occidentals. Tampoc hem llegit gran cosa a la premsa. I és que Khaled Said no és Yoani Sánchez, ni Egipte és Cuba.