La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la CAC que s'ha fet pública avui atorga tots els privilegis jurídics a la llengua espanyola per sobre del català.
Recull de punts de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol elaborat per Vilaweb.cat
El català no pot ser l'única llengua vehicular a l'escola
La sentència determina que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Així ho deixa clar en la sentència, en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1. 'El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament', s'assegura en la resolució. El TC constata que l'estatut 'omet en la seva literalitat tota referència al castellà com a llengua docent', però deixa clar que 'amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament'.
El deure de conèixer el català no és equivalent al del castellà
La sentència dóna un valor no equivalent al deure de conèixer el català al de conèixer el castellà. Els magistrats espanyols consideren que el deure de conèixer el català 'no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat', tal com sí determina del castellà la constitució espanyola, sinó només com un deure 'individualitzat i exigible'. A més, el TC declara inconstitucional que el català sigui 'preferent' en les administracions públiques i els mitjans de comunicació, ja que 'implica la primacia d'una llengua sobre una altra', i 'imposa' així 'el català sobre el castellà, en perjudici de l'equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials'.
Ser atès en català, només exigible als poders públics
Pel que fa als drets lingüístics dels consumidors i usuaris, el TC considera que 'el deure de disponibilitat lingüística de les entitats provades, empreses o establiments oberts al públic no pot significar la imposició a aquestes', al seu titular o al seu personal, 'd'obligacions individuals d'ús de qualsevol de les dues llengües oficials'. De fet, considera que 'el dret de ser atès en qualsevol de les llengües només pot ser exigible en les relacions entre els poders públics i els ciutadans'. Per aquest motiu, el tribunal creu que en les relacions entre privats no es pot entendre que l'estatut 'imposi' aquesta obligació als ciutadans.
