El 10 de juliol: per la independència!

Per Juli Cuéllar, membre de la CUP de Mataró. Publicat al seu bloc en el 3 de juliol de 2010.

Fa vuit anys, en un reportatge del programa Entrelínies de TV3 els independentistes projectàvem una imatge residual, juvenil i mancada de fites. Però, com que érem joves i alegres... sabíem que, com a mínim, la nostra lluita serviria per reconvertir la merda en fems.

Qui ho havia de dir!  Avui l'independentisme és l'opció que ocupa la centralitat del debat polític i social, ja no és una qüestió d'edat o d'un determinat partit i de fet, les enquestes demostren que hi ha independentistes en totes les franges d'edat i a tots els partits.

10/07/2010 00:41 Hemeroteca
Fotojuli Fotojuli

Aquesta circumstància no és una conseqüència directa de l'acció política de l'independentisme organitzat, sinó del nefast procés de reforma de l'Estatut, que ha demostrat la inviabilitat de pluralisme o el federalisme dins d'Espanya. És a dir, malgrat la feblesa de les organitzacions, l'indepedentisme bat rècords i, poc a poc, dia rere dia, ja està conformant una majoria social favorable a la creació d'un estat català.

Fet i fet, la pròpia emergència de la CUP a molts municipis, tal i com va passar a Mataró, ja va anticipar molts dels canvis que s'han produït. Ara, l'eixamplament i la maduresa de l'independentisme no passen per l'exclusivisme o els interessos de cap partit sinó per la capacitat organitzativa i de mobilització del poble.

L'èxit de les consultes locals sobre la independència serà irreversible si aquestes experiències es tradueixen en l'articulació d'un moviment independentista de masses. En aquest sentit, cal destacar el cas de Mataró, on els promotors de la plataforma Mataró Decideix, responsable de l'organització del referèndum del 20J, ja han plantejat la seva continuïtat amb el nom de Mataró per la Independència.

Finalment, també caldrà fixar-se en allò que succeirà a la manifestació del 10 de juliol, convocada a Barcelona sota el lema "Nosaltres decidim, Som una nació". Aquesta manifestació pot representar el punt i final dels defensors de l'Estatut i l'inici de l'hegemonia política de l'independentisme. Serà una lluita desigual, però amb el poble al carrer la victòria serà nostra. Per això cal acudir-hi, per deixar-los clar que l'Estatut ha mort i que ja hem començat a caminar cap a la independència.