El passat 28 de juny, José Montilla simulava indignació i anunciava una gran manifestació per expressar el rebuig a la sentència. Artur Mas no va trigar ni mitja hora en confirmar la seva assistència i la de les seves hosts.

Un -innocent- pensava que amb els centenars d'estrategues que tenen aquests partits -a sou de diputacions i consells comarcals, això sí- tindrien a punt una bona resposta a allò que feia quatre anys que tothom veia venir. Doncs no! Montilla diu que la resposta és "reforçar el pacte constitucional", que ve a ser com aquell que va a un funeral i desitja "per molts anys" al mort. L'altre, en Mas, viu com una guilla, proclama que la gran resposta, la gran alternativa, la gran idea és... un govern fort a partir de la tardor, és a dir: voteu-me!

Afortunadament hi ha una altra resposta, la que ja han expressat més de mig milió de catalans als centenars de consultes, on han tingut la possibilitat -ai las! al marge de la democràcia espanyola- d'expressar per primera vegada què volen per al seu país.

Hi ha una altra alternativa i és probablement la única raonable: la independència. Això és el que aniré a manifestar dissabte a Barcelona. I ho faré en el que es pot convertir en la manifestació independentista més massiva de la història del país. I ho faré en el que possiblement -si som prou gent- en el que possiblement la història recordarà com el funeral de l'autonomisme Hi aniré encara que hi hagi les seves vídues Montilla&Mas cridant que el mort és viu. Si l'autonomisme és mort, enterrem-lo.

No es convida particularment.