Free Gaza!

Per Lucas Marco. Publicat a la secció d'Opinió de L'informatiu.com el 26 de maig de 2010.

Aquests dies, nou embarcacions amb 600 activistes de 50 nacionalitats diferents intenten trencar el bloqueig criminal imposat per Israel a la Franja de Gaza, que impedeix l'entrada, entre altres productes, d'oli, sal, sucre, arròs, pasta o, des de febrer del 2010, aigua mineral. Davant la vergonyosa passivitat de la Unió Europea –de la qual Israel és soci preferencial malgrat el seu sistemàtic incompliment, des de 1967, de 31 resolucions aprovades pel Consell de Seguretat de l'ONU- activistes solidaris amb la causa palestina van crear en 2006 Free Gaza, un moviment amb l'objectiu de trencar el bloqueig per mar sorgit de la societat civil. El 23 d'agost del 2008, després de dos anys de treball, dos vaixells -el Liberty i el Dignity- van arribar al port de Gaza amb 40 activistes. Pràcticament cap vaixell estranger ho havia aconseguit en quatre dècades.

29/05/2010 20:29 Hemeroteca

Gràcies a diverses incursions marítimes, periodistes com Alberto Arce o Eva Barlett al seu blog In Gaza van relatar al món, amb periodistes palestins i altres activistes, la massacre de 1.400 morts i quasi 7.000 ferits que l'exèrcit israelià va cometre a Gaza. Arce va filmar un excel·lent i dramàtic documental -To shoot an elephant- on mostra com franctiradors israelians disparen contra treballadors de les ambulàncies palestines o el bombardeig d'edificis de l'ONU. Ara, tal com relatava ahir aquest diari, el meu amic David Segarra, periodista i documentalista resident a Caracas, serà un dels passatgers del Mavi Marmana, acompanyat de 5.000 tones d'ajuda humanitària i una càmera. Continuarà així el seu treball en la productora Guarataro Films amb Vicent Gençà, treballant en un documental sobre la resiliència -”un procés tant biològic com psicoafectiu i social que permet començar un nou desenvolupament després de patir un trauma”, segons la definició donada pel neuropsiquiatra Boris Cyrulnik en una entrevista en Público- en els xiquets i xiquetes palestines de Gaza.

Aquest dilluns, el diari The Guardian publicava uns documents secrets que mostren com Israel va oferir armament nuclear al govern sud-africà de l'apartheid. La coneguda col·laboració entre Israel i el sistema racista que combatia Mandela -i milions de sud-africans, alguns blancs i jueus- ens remet a la campanya Boicot, Desinversions i Sancions, inspirada en la campanya mundial de boicot que va ajudar la caiguda de l'apartheid a Sud-àfrica. A l'Estat espanyol un bon punt de partida és el boicot a la cooperació i els intercanvis militars entre Espanya i Israel, un aspecte lamentable de la política exterior espanyola que el Centre d'Estudis per la Pau J. M. Delàs analitza detalladament en un recent informe elaborat per Alejandro Pozo. Els vincles amb Israel han estat un assumpte polèmic des que ambdós països establiren relacions diplomàtiques l'any 1986 i la dreta espanyola no es va reprimir a l'hora de proposar la integració de l'exèrcit israelià a l'OTAN, tal com explicà la Fundació FAES de José María Aznar.

Així, aturar les relacions militars amb un estat colonialista i racista és donar suport a la pau i propiciar la caiguda d'aquest nou apartheid. La lluita a Sud-àfrica és un bon espill.