Les independentistes basqes Josune Irakulis i Itziar Galardi, que també es van asseure a la banqueta dels acusats, van ser absoltes.

La sentència recull part de la alocución de Arnaldo Otegi en aquell acte. I de tot el contingut s'agarra a la frase «l'hi devem als presos polítics bascos, refugiats i tants llit- radas que hem deixat en la lluita i ho aconseguirem» per a observar l'existència d'un delicte de «enaltecimiento del terrorisme». L'Audiència Nacional assegura que no hi ha «presos polítics bascos», ni refugiats, sinó persones empresonades o escapolides per haver comès «accions criminals que a qualsevol sorprenen per la seva infinita maldat». I «a aquests individus, l'acusat Otegi els enalteix en grau summe, fins al punt d'arribar a considerar-los creditors d'Euskal Herria». «Majors afalacs per a aquests resulta inimaginable», afegix. El fet que per aquestes paraules se li apliqui la pena màxima possible es justifica en la sentència afirmant que «resulta evident que aquesta persona es prodiga de manera reiterada en aquest tipus d'actes, resultant ser un destacat líder en aquestes lídes». Recorda que ja havia estat condemnat anteriorment i que té altres judicis més pendents.

Digressió sobre Mandela

De la sentència sorprèn que els magistrats Ángela Murillo (presidenta i ponent), Teresa Palacios i Juan Francisco Martel es posin a discutir un punt que a més assenyalen expressament que no és delictiu. I que, en aquest intent de refutar els arguments de Arnaldo Otegi, incorrin en un error històric escandalós. En la seva intervenció en Zornotza, Otegi va parlar de Nelson Mandela, que havia estat 27 anys a la presó, recordant que Gatza duia llavors 25 (avui són ja gairebé 30). Els signants de la sentència consideren que aquesta comparança és «impròpia i manifestament falsa» I no dubten a deixar per escrit que Nelson Mandela és «un autèntic heroe, que va romandre a la presó per motius ideològics, exclusivament per això, però mai va utilitzar la violència ni la va recolzar en pos d'aconseguir la supressió del apartheid»

Fundador del «braç armat»

En l'any 1961, després de la il·legalització del Congrés Nacional Africà, Nelson Mandela va crear l'organització Umkhonto we Sizwe (La llança de la nació), que en la seva presentació pública va anunciar que «serem el braç armat del poble contra el govern i les seves polítiques d'opressió racial. Serem la força de xoc del poble que lluita per la seva llibertat, els seus drets i el seu alliberament final».

Mandela va rebre instrucció guerrillera en diversos llocs d'Àfrica i va organitzar cursos per a altres camarades. Després de la seva detenció va ser condemnat a cadena perpètua per sabotatge contra l'Estat i en el judici, en el famós «Discurs de Rivonia», va declarar que «en vista de que la violència en el nostre país semblava inevitable, seria incorrecte i poc realista que els líders africans seguíssim predicant la pau i no-violència en moments que el govern enfrontava les nostres demandes pacífiques amb la força». Va aclarir, no obstant això, que la decisió es va prendre com últim recurs després de tancar-se les vies pacífiques. Umkhonto we Sizwe no es va deixar l'activitat armada fins a 1990 i en 1994 els seus militants es van integrar en el nou exèrcit sud-africà.

Cinc anys abans, el president Pieter Willem Botha va oferir a Nelson Mandela la seva llibertat en canvi de renunciar a la lluita armada. La seva resposta va ser eloqüent: «Quina llibertat se m'oferix, mentre que segueix prohibida l'organització de la gent? Només els homes lliures poden negociar. Un pres no pot entrar en els contractes». De fet, fins a juny de 2008 Nelson Mandela i el seu partit, el CNA, van estar en la llista terrorista d'EEUU. I, per aquesta raó, el premio Nobel de la Pau i els membres del seu partit havien de demanar, fins a aquesta data, un permís especial per a entrar en el seu territori.

Suport al procés democràtic

Durant el judici, Arnaldo Otegi va fer un al·legat en favor del procés democràtic i de la declaració de Altsasu, en el qual l'esquerra abertzale fa una aposta per l'ús exclusiu de vies polítiques i democràtiques. Tampoc pot oblidar-se que l'imputat és un important líder polític a Euskal Herria, que en últim procés negociador va ser el màxim interlocutor de l'esquerra abertzale davant el PSOE. A més, compte amb importants reconeixements en l'àmbit internacional.

Per la seva banda, l'esquerra abertzale assegura que no li mouran de la seva línia Després de conèixer-se la sentència, l'esquerra abertzale va fer pública una nota en la qual es reafirma en la resolució «Zutik Euskal Herria» i reitera que els esforços de l'Estat per moure-li d'aquesta línia «seran en va».

Recorda que ells «ja han«pres la decisió d'engegar un Procés Democràtic en el qual la confrontació amb l'Estat es desenvolupi en termes exclusivament polítics i democràtics i les bases dels quals siguin l'acumulació de forces i l'activació popular». En la nota de premsa s'assenyala que «ens trobem davant una nova sentència escrita per endavant per a un judici farsa en el qual ni tan sols es van guardar les mínimes formes». I l'esquerra abertzale afegix que «una vegada més, els jutges de l'Audiència Nacional han demostrat que són meres marionetes al servei del Govern de torn, i en la redacció de la sentència ha quedat palesa tant el seu desconeixement de la història sud-africana com, una vegada més, la manipulació que realitzen de la realitat basca».

Conclou l'esquerra abertzale que «enfront dels continus intents de l'Estat de treure'ns del nostre camí mitjançant la repressió, la nostra resposta ha de ser la de seguir treballant per a reforçar les condicions que facin que el Procés Democràtic sigui una realitat irreversible com més aviat. A això és al que li té por Rubalcaba». Aralar, per la seva banda, va mostrar la seva «desacord total» amb la sentència i va advocar per «la derogació del delicte de `apologia del terrorisme' implementat en l'any 2000, en plena era d'Aznar i Major Orella, que cal superar».

Font: GARA

Per a saber-ne més:

Garzón processa Otegi, Díez i sis independentistes més per "combinar vots i bombes"  Llibertat.cat

742 presos i preses polítiques basques inicien una vaga de fam - Llibertat.cat

L’Estat espanyol deté deu independentistes bascos, torpedina la via política i criminalitza el sindicalisme abertzale - Intersindical-CSC