Reforma Laboral 2010 (1):
UN NOU CONTRACTE “FEM” PER AL JOVES
Introducció: L’atur juvenil.-
Per trams d'edat, el jovent de 25 a 29 anys, som el grup amb major percentatge d'atur (20 %) sobre el total, tant els homes com les dones, mentre que en el tram dels 16 als 19 anys, hi ha un menor nombre d'aturats.També, s'observa la mateixa tendència en les dones aturades, és a dir, entre les que tenen de 25 a 29 anys el percentatge de desocupades és major; també roman com a tònica general el major percentatge d'atur femení en tots els trams d'edat i en la majoria de sectors productius.
Les regulacions d'ocupació, els acomiadaments i tancaments d'empreses, la manca de formació o de títols acadèmics (en 3 de cada 10 joves), els contractes temporals que no requereixen “grans” indemnitzacions (ara possiblement cap, gràcies al nou “contracte d’inserció”), la por al futur i les males perspectives econòmiques, fan també que moltes empreses deixin d’incorporar nova gent – i per tant, joves - a les seves plantilles.
La crisi fa créixer, també, l’economia submergida, sobretot en aquells sectors on els serveis i determinades indústries de tipus “artesanal” hi tenen estada (òbviament també, al món rural, per exemple). Petits tallers tèxtils, de sabates, de joguines, treballs senzills de restauració, reparació o fusteria,....el món “en negre” dona sortida a les necessitats de molts joves – i no tant joves - i moltes vegades són els mateixos treballadors que han perdut la feina els que hi tornen a treballar, sense contracte i alguns cobrant, fins i tot, el subsidi de desocupació.
Aquesta situació no és res més que una vàlvula d’escapament usada pel sistema per evitar-se un possible esclat social, però d’una altra és una forma d’insolidaritat i una gran injustícia social (perquè detreu diner públic, teòricament de tots- i que podria servir per ajudar més companys i companyes en situacions d’extrema necessitat)
A tot això cal afegir els riscos que l’atur, especialment si és prolongat, pot tenir sobre la persona. Aquests riscos sobre la salut física i psicològica estan perfectament documentats mitjançant estudis mèdics que confirmen que l’atur pot originar problemes de salut, especialment mental (depressions, desordres psiquiàtrics i/o psicosomàtics, reducció de l’autoestima,...)També hi ha acord entre els experts, que l’atur pot afectar les relacions personals i socials (desestructuració dels temps, canvis en els estils de vida, aïllament social i/o cultural,...) i, evidentment, els problemes que la pèrdua d’ingressos econòmics pot suposar (dependència d’altri, desvinculació de l’entorn laboral i/o professional, desmotivació, ...)
La proposta i els “matisos” de la CEOE, i les “reaccions” del Govern del PsoE i CCOO-UGT.
El passat 2 de març, el responsable de Relacions Laborals de la CEOE, José de la Cavada, anuncià la nova proposta d'un contracte d'inserció al món del treball per a joves de fins a 30 anys. La proposta: la creació d'una nova modalitat de contracte laboral per a joves, d'una durada de sis mesos prorrogable a un any, amb salari per sota del Salari Mínim Interprofessional, actualment de 624€ (per una jornada de 40h setmanals), sense cotització a la seguretat social i sense indemnització per acomiadament; és a dir, la generalització de la figura del “becari”.
El representant de la patronal va definir la modalitat proposada com un contracte “d'entrada en el mercat laboral". Tot i admetre que la iniciativa no ha tingut gaire bona acceptació per part dels sindicats, ni del govern (tot i que tampoc no s’hi ha oposat amb una mínima fermesa), de la Cavada ha afirmat que si tirés endavant la CEOE seria "generosa" en la revisió i interpretació de les condicions.
Seguint la seva línia de cara a privatitzar definitivament les pensions públiques, no pretenen res més que deixar-les sense fons, i augmentar els seus beneficis a costa dels serveis públics per a tothom, i potenciant uns serveis molt de mínims finançats directament pels pressupostos generals de l’estat (és a dir, augment d’impostos als treballadors per garantir els majors beneficis dels patrons)...
Des de la COS pensem que, un cop més, aquestes propostes i matisos per part dels representants de la gran patronal, no són més que accions programades per tal de temptejar els sindicats i l’opinió pública en general, i en menor mesura al govern, com a forma també de pressió en les taules negociadores de la mal anomenada “Mesa del Diálogo Social”. La vella tàctica: fer una proposta de màxims per distreure l’atenció, per tal d’aconseguir-ne un altra, un pèl menor, però en la mateixa línia i que ja tenen aprovada.
El ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, que és qui tindria de parlar, ha insinuat alguna cosa apostant “oficialment” per l’estabilitat laboral. Sembla que el Ministeri de Treball ha efectuat converses amb el sindicat de Cándido Méndez, per a intentar donar, amb algun tipus de contracte, una sortida laboral als joves que actualment es troben en atur i no són contractats per cap empresa perquè no tenen experiència laboral. Tot això ja està contemplat amb la nova llei 27/2009.
A tall d’exemple, uns pocs dies després de la “idea” de De la Cavada, Zapatero anunciava una “proposta”, curiosament molt semblant a la feta per la CEOE. La proposta del govern espanyol consistia en:
• Nova modalitat “contractual”, de la qual només s’hi podran beneficiar els i les joves ja llicenciades.
• La Seguretat Social bonificarà al 100% les cotitzacions (tot i que els mateix govern i la patronal diuen que no hi ha diners a la caixa de la Seguretat Social). Així, l’empresa quedarà exempta de les quotes: augmentant els seus beneficis.
• Els sous seran semblants als de les beques o les pràctiques d’empresa: augment dels beneficis empresarials.
• Per “completar els salaris”, proposen que eixos diners, fins arribar a l’SMI (624€ al mes), els posin les autonomies... és a dir, dels nostres impostos: augmentant els beneficis de la patronal.
A l’estat francès existeixen dos tipus de contractes per a joves pels quals s’hi pot cobrar entre un 25% i un 80% del Salari Mínim Interprofessional, que allà se situa per sobre dels 1.300 € (més del doble que a l’estat espanyol) La mesura es va crear el 2005 sota el nom de Contracte d'Inserció en la Vida Social (CIVIS), i pretenia ser un dispositiu d'acompanyament de joves de 16 a 25 anys, sense qualificació o estudis superiors no validats i amb dificultats d'inserció, cap a una ocupació duradora o una activitat professional. Segons Díaz Ferran, de la CEOE, una mesura així “en el millor dels casos” permetria equiparar-la amb el salari mínim interprofessional, situat en 624 € mensuals, a l'estat espanyol.
Si la crisi ja ens l’estaven fent pagar a les persones treballadores en general, i a les dones en particular, el jovent i les persones migrants som els que més estem patint i patirem totes aquestes maniobres del gran capital i dels seus segurs servidors (PsoE, CCOO i UGT)
Des de la COS entenem que és absolutament injust i miserable fer caure sobre el jovent treballador, que som el futur d’aquest país (i fins i tot, segons deien alguns fa uns pocs anys, som les generacions millor preparades de la història del nostre país i de tot l'estat), el pes de la crisi. Hem vist com d’entre el total de persones aturades, el segment major és el que formem els i les joves, i això és del tot forassenyat.
Quin horitzó podem albirar de cara al futur?. Quin estímul trobem per preparar-nos i formar-nos amb un ofici o professió, que ens permeti guanyar-nos la vida, si a la fi no trobarem on fer-ho?. Amb quines il·lusions i motivació podem posar-nos a cercar feina si, tots ho veiem, l’única demanda de places és apuntar-se al “ejérsito espanol” o als cossos policials?.
I quin futur li espera a les mateixes empreses o administracions públiques si no s’alimenten amb saba nova que les regeneri? Com pretenen "augmentar i millorar" la productivitat dels nostres sectors productius amb els mateixos mètodes de sempre?
De què ens serveixen tants cursos de formació ocupacional, estudis superiors i/o màsters? De què ens valen tots eixos "valors inherents al jovent": entusiasme, il·lusió, força, empenta, curiositat, ganes, entusiasme,... Si no veiem futur?
Cal, també, tenir present l’actual model productiu a l'estat espanyol. En un estat on l'economia es fonamenta en activitats de poc valor afegit i per tant poca inversió formativa com són la construcció, el turisme i la restauració (bars i restaurants), les “barreres” d'entrada i sortida del mercat laboral són molt petites, i per tant, la precarietat cada cop més elevada. Si a més, veiem com el procés de reconversió i desindustrialització al nostre país és cada vegada més descarat, on podem trobar opcions de tenir una ocupació digna i estable?
Quan hi ha demanda es contracta “a dojo” sense importar gaire les competències dels i de les joves treballadores, i quan el mercat afluixa, l'acomiadament d'un treballador no significa gran cosa per a l'empresa. Per això, en l’època de “les vaques grasses”, encara que fos de forma conjuntural, molts joves van abandonar els seus estudis per a inserir-se en el mercat de treball, especialment, si provenien de famílies immigrants que havien de construir una nova vida, amb les exigències econòmiques que això comporta a tots els seus membres. Ara, al període de “les vaques magres”, també, han estat els primers en pagar-ne les conseqüències.
En canvi, en els països amb menys atur (recordeu: Alemanya, Àustria i Holanda), el sistema educatiu i les pròpies empreses inverteixen temps i diners a preparar als seus joves perquè siguin competents en activitats cada vegada més sofisticades i en les tecnologies més punteres. Les empreses, per tant, prefereixen reduir els seus beneficis a curt termini i mantenir als seus empleats joves però preparats en una formació professional sòlida i exigent, pensant en el mig i llarg termini. En el cas dels joves, no tindria més sentit estimular la seva formació dintre de l'empresa -amb unes condicions dignes- abans que facilitar el seu acomiadament amb una indemnització barata?
Cal també que nosaltres, els mateixos joves, prenguem consciència de la nostra situació i de la nostra força, a nivell individual i col·lectiu. La millor manera de resoldre els nostres problemes és, després de conèixer-los i analitzar-los, treballar plegats per a cerca-hi solució. Ningú, o molt pocs, ho faran amb la força i l’interès que nosaltres mateixos!!.
Treballem doncs, alhora que busquem feina, per nosaltres i per a tots els altres joves aturats. Augmentem la consciència i la solidaritat de classe.
Creem espais col·lectius de treball. Organitzem-nos!!!
Si no ho fem així, augmentant el nostre nivell de consciència personal i col·lectiva, si no ens organitzem... Què podrem fer davant d'aquest nou contracte? Davant l'aplicació descarnada del Pla Bolonya?
El jovent, tant si treballa, com si “només” estudia, hem d'estar units, coordinats i organitzats, i a més, comptant amb el suport directe, a les mateixes assemblees, de les companyes i companys de més edat i experiència, amb una consigna al capdavant... UNITAT DE CLASSE I SOLIDARITAT ACTIVA!!
Propostes.
Des de la COS entenem que, un cop vists els punts anteriors, cal debatre i posar en marxa entre totes i tots plegats algunes de les següents propostes:
• Organitzar i participar en les Xarxes de Solidaritat Obrera i suport social (des del mateix sindicat i en coordinació directa amb assemblees de veïns, casals, associacions d'immigrants, el SEPC, les organitzacions juvenils de l'EI, etc.); i que, entre d’altres objectius, treballin per:
• Motivar i ajudar en la participació activa de les persones aturades en la societat.
• Facilitar als aturats, especialment de llarga durada, l’accés a bens i serveis de primera necessitat.
• Assolir acords de gratuïtat per als aturats i els seus fills en els serveis públics (transport, cursos de formació, educació a tots els nivells, colònies d’estiu,...), mitjançant la mobilització social als nostres barris i municipis.
• Forçar les Administracions públiques (serveis d'ocupació, ajuntaments, generalitats, etc.) a que promoguin acords amb les empreses productores o distribuïdores de bens o serveis (electricitat, gas, aigua,...) que afavoreixin les persones aturades.
• Que el pagament de les indemnitzacions i multes que han de pagar aquestes empreses per incompliments de contractes, falles de sistema (com per exemple, pèrdues de servei a la xarxa elèctrica per “problemes” atmosfèrics), serveixin per cobrir aquestes reduccions de quota a les persones treballadores en situacions de gran precarietat.
• Vetllar per l’obligat compliment del percentatge d’ocupació de persones amb mobilitat disminuïda (o amb altres problemes, com sensorials, psicològics, mentals, etc.) en les plantilles de les empreses i administracions públiques.
• Crear caixes de resistència obrera per ajudar les companyes i companys amb majors necessitats.
• Crear borses de treball i/o de temps, per compartir feines, coneixements i experiències.
• Establir que els contractes formatius o de substitució siguin reals, si cal, amb la mateixa cobertura de protecció social que totes les treballadores i que, passat el període establert, es converteixin en contractació estable.
• Fomentar l’ocupació ocasional, pública i gratuïta per tothom.
• Dur a terme una política d’igualtat social (d’edat, de gènere, d’origen,...)
• Reinversió dels beneficis de les empreses en plans de formació juvenil dins de les mateixes empreses.
• Reducció, real i efectiva, de la jornada laboral (35 hores com a màxim)
• Revisió, restricció i control del treball temporal; tornant a prohibir les ETT, i garantint que siguin els serveis territorials d'ocupació públics els que se n'ocupin, amb exclusivitat, dels processos de cerca de treball, etc.
• Realització, per part dels organismes públics i/o socials, de programes individuals d’orientació professional per a joves.
• Impulsar un gran pacte intergeneracional, si es pot i ofereix les suficients garanties, ja a nivell de la mateixa empresa (prejubilacions, jubilacions parcials, contractes de relleu,...).
• Reordenació dels horaris als centres de treball (de forma que permetin la conciliació de la vida familiar i laboral, la formació i la feina,...) i l’eliminació de les hores extraordinàries.