La «Declaració d'ETA» comença expressant el seu respecte a aquells
agents que, en els últims mesos, estan intentant engegar una nova
dinàmica a favor d'Euskal Herria, en un context marcat per «la dura
situació repressiva» i «la pressió polític-mediàtica».
També allarga la mà per col·laborar amb tots els agents que assumeixin que per a «construir un escenari democràtic que garanteixi el futur d'Euskal Herria» és necessari donar «passos segurs» i adquirir «compromisos ferms».
Per això, ETA fa una crida a totes les dones i homes bascos perquè, cadascú en la seva mesura, «lluitin a favor d'Euskal Herria», ja que considera que «l'activació social» és «la principal garantia» per a avançar en aquest sentit. «ETA, per la seva banda, manifesta que està disposada a donar els passos necessaris en el camí del canvi polític, en l'espai que li correspon», prossegueix en el quart punt.
A continuació, reitera la seva «voluntat per a resoldre el conflicte» i afegeix que el seu desig i la seva tasca consisteixen a arribar a «una formulació consensuada» perquè la ciutadania basca decideixi el seu futur «sense cap tipus de límits ni ingerències» i «construir sobre bases sòlides el procés democràtic» que comporti «les garanties» perquè es pugui portar a terme aquest exercici de decisió.
També es referma en la seva actitud de «parlar al poble amb transparència», el que contraposa a la «intoxicació informativa» que, al seu judici, «el Govern espanyol ha convertit en un important instrument polític».
Finalment, ETA es referma en «el compromís amb Euskal Herria» que va prendre fa 50 anys, per a assegurar que seguirà «lluitant fermament per Euskal Herria». «No cessarem fins a arribar a la llibertat», conclou.
A la primera part del text, ETA se centra a analitzar les formes i les conseqüències del que ve a denominar «atac generalitzat i intens» que, segons afirma en el segon paràgraf, el Govern espanyol ha desencadenat contra Euskal Herria des que va dur l'últim procés al fracàs.
Responsabilitza a l'Executiu espanyol d'haver «tancat la porta a l'oportunitat per a una solució democràtica» i de «haver optat per estendre a tots els àmbits la negació i per desenvolupar una ofensiva repressiva sense límits».
L'organització armada entén que l'esquerra abertzale és l'objectiu d'aquesta ofensiva perquè «fa trenta anys va aconseguir que fos impossible l'assimilació d'Euskal Herria a França i Espanya», i perquè «ha assolit mantenir oberta de bat a bat la porta de la independència i la llibertat». En aquest context, recorda que «s'ha imposat l'estat d'excepció a Euskal Herria», s'han il·legalitzat organitzacions polítiques, detingut a militants, «són constants les retallades de drets civils i polítics», «endureixen la crueltat contra els presos polítics» i abunden els «segrests de ciutadans» i els «interrogatoris clandestins». Una estratègia amb la qual, en opinió d'ETA, no només es pretén condicionar l'activitat política de l'esquerra abertzale, sinó també «influir en el factor psicològic».
L'organització armada comenta que, per enèsima vegada, l'Estat espanyol «pretén vendre la fantasia de la sortida policial», malgrat que «el ministre d'Interior, Pérez Rubalcaba, sap molt bé que avui, com ahir, l'única via que garanteix el final de la resistència basca és el reconeixement dels drets d'Euskal Herria».
També acusa al ministre d'Interior espanyol d'estar «acostumat a les mentides i la propaganda de guerra», d'intentar desfigurar la realitat després de frases pomposes i de pretendre desviar el debat. Però no només l'acusa, sinó que el respon. «Vots o bombes' és la seva última faula -subratlla ETA en el comunicat remès a aquest diari-. I l'esquerra abertzale li respon alt i clar: «Vots», com mètode democràtic perquè els ciutadans bascos, sense límits i sense ingerències, i sent materializables tots els projectes, decidim el nostre futur. Donar la paraula al poble». Tot seguit, assegura que aquesta és precisament l'opció que nega el Govern espanyol a Euskal Herria, que és el que, segons recorda l'organització armada, està en la base del conflicte. «Aquest és el topall -conclou ETA en aquest punt- que la lluita dels ciutadans ha de contribuir a superar».