Errors bāsics del sistema cubā

Per Carlos Tena. Publicat a Cubadebate el 9 de març de 2010.

Bé podria haver assenyalat alguns altres, però destaco els que al meu parer resulten més importants, comparats amb els encerts de la nostra democràcia a Espanya. És un lamentable error, per exemple:

15/03/2010 20:07 Hemeroteca

1 .- Que el poble esculli directa i lliurement els seus representants al Parlament. En una democràcia que es preï de tal, la societat ha d'ignorar tot sobre els aspirants a diputats. Els diversos col.lectius polítics formats per advocats, economistes i empresaris que integren un partit, podrien rebre tot el suport mediàtic i monetari possible, si promoguessin un règim de tall capitalista. L'esquerra propera a la ideologia comunista ha de ser aniquilada de manera estratègica, perquè els seus representants siguin simplement un ornament amb el de justificar la llibertat de pensament. El bipartidisme de dretes és la meta final en un règim democràtic.

2 .- Que els caps de les Forces Armades tinguin una clara extracció humil, amb un salari equiparable a qualsevol professional de la salut o l'educació, quan el democràtic és que provinguin de castes, llinatges, famílies i col.lectius de la noblesa, i els seus prebendes estiguin a l'altura del seu habitatge, vestimenta i necessitats diverses. El Cap Suprem, en una democràcia, haurà de percebre, com a mínim, 9.000.000 d'euros anuals, per assegurar la seva bona presència.

3 .- Que les presons serveixin realment per a la readaptació social del condemnat, donant suport a aquest en els estudis o treball que volgués efectuar dins del recinte, quan el més democràtic és que siguin centres on alguns funcionaris puguin proporcionar a aquests la seva dosi diària de droga , negant l'aplicació de determinades normes de la Llei Penitenciària (sobretot les referents a la reducció de pena pel treball per salut trencadissa), perquè els allà tancats continuïn delinquint, o caiguessin víctimes de càncer, l'AIDS o infeccions massives.

4 .- Que la societat sigui un exemple de cultura, serenitat, solidaritat i responsabilitat col • lectiva, quan el més democràtic és que sigui inculta, agressiva, desconfiada i desencisada de qualsevol meta, en la qual la moralitat i l'ètica constitueixin elements substancials a la hora de participar en tasques col.lectives.

5 .- Que les famílies segueixin unides emocionalment malgrat les seves diferències polítiques, quan el realment democràtic és confiar que es matin els uns als altres, amb l'ajut inestimable dels mitjans de comunicació i les forces de seguretat, que han d'emparar abans que res als ciutadans d'ideologia feixista.

6 .- Que la universitat (com la salut) sigui gratuïta i de lliure accés, quan el més necessari i democràtic és implantar un sistema com l'anomenat Bolonya, perquè les carreres d'humanitats desapareguin de forma gradual, deixant als propis empresaris la immensa i patriòtica de decidir què estudiants i quines assignatures han de ser protegits, per satisfer al mercat laboral, promovent contractes en els quals l'obsoleta indemnització quedi suprimida.

7 .- Que les Forces de l'ordre tinguin prohibit terminantment exercir qualsevol tipus de violència contra la ciutadania, quan el realment democràtic és detenir a tot aquell que obri la boca, sotmetent-lo a brutals pallisses, amb tot tipus d'objectes contundents, siguin nens, dones , joves o gent gran, per a posteriorment ser torturats en els centres de detenció, a fi de recollir informació, que serà sempre titllada de "enormement aclaatoria". S'eliminarà aquesta possibilitat quan el detingut es confessés adepte al franquisme, el Rei, als principis de la Falange o el Reial Madrid ..

8 .- Que es permeti jugar a les voreres dels carrers, sota la llum d'un fanal, una partida d'escacs o dominó, quan ho democràtic és impedir que les persones utilitzin aquests espais ciutadans per al seu esbarjo i entreteniment, obligant-los a abandonar el lloc, sent primer colpejats i més tard multats per això. De la mateixa manera, en una veritable democràcia, s'han d'aplicar càstigs exemplars als que canten a la via pública a partir de les 10 de la nit.

9 .- Que estigui prohibit el desallotjament d'una família del seu habitatge en casos de morositat, quan el democràtic és expulsar del pis o apartament a tots els membres d'una família, deixant-los amb els estris al mig del carrer i urgiéndoles perquè abandonin el lloc amb tots els mobles, sota pena de sotmetre'ls a la lògica mà d'hòsties. No se'ls facilitarà una altra alternativa de dormir al ras.

10 .- Que davant la sol • licitud perquè un ciutadà mostri el seu carnet d'identitat a l'autoritat, aquesta demanda es fes de forma educada, quan el més democràtic és posar contra la paret al inquirit, obrir-li les cames, registrar les butxaques, insultar sobre la seva condició o origen, amenaçant en tot moment la seva integritat física, sigui o no sospitós, perquè en una democràcia tot ciutadà ha de ser considerat un terrorista en potència, fins que es demostri, després de la pertinent pallissa, el contrari.

11 .- Que la interrupció de l'embaràs sigui lliure i gratuïta en qualsevol cas, sempre que el portador de l'embrió ho desitgi. En una democràcia representativa com l'espanyola, aquesta possibilitat ha de ser relegada fins a l'any 2.139.

12 .- Que es mantingui, tot i el bloqueig i els desastres naturals, un equilibri en els preus dels aliments bàsics i el salari, sabent que les condicions de l'embargament impedeixen satisfer un altre tipus de viandes, quan en la democràcia veritable es revisen a l' alça fins a dues vegades i tres a l'any no només el preu del pa, la llet o l'arròs, sinó també els del gas, l'aigua, l'electricitat i el servei telefònic.

13 .- Que davant l'aparició de fenòmens com sismes, huracans, ciclons i inundacions, es tingui abans que res en compte la vida de les persones i la seva atenció alimentària i mèdica, quan el veritablement útil i democràtic és que l'exèrcit es dediqui a protegir els comerços i centres privats, detenint a tot aquell que, en una clara opció delictiva, roba un paquet de llet o una barra de pa.

14 .- Que hi hagi mort un delinqüent comú després d'una llarga vaga de fam, havent prestat tot tipus d'ajuda mèdica, quan el democràtic és permetre que es suïcidi de forma més ràpida, com passa cada dia als EUA, Romania, Polònia, Albània, Colòmbia , Mèxic, Panamà, Guatemala, Hondures, El Salvador, Xile, Argentina, Brasil, etc., facilitant navalles, ganivets o útils com cordes i maromes als presos de confiança, perquè aquests se'ls lliurin als que volen passar a millor vida . El nombre de suïcidis a les presons democràtiques dels països esmentats és exemplar, ja que oscil.la entre 35 i 200 a l'any, el que evita que els finats poguessin tornar a delinquir.

15 .- Que la premsa estigui en poder dels professionals, quan el democràtic és que els empresaris que dirigeixen lobbys en aquesta àrea, tot i que defensin un mateix sistema econòmic com és l'exitós capitalisme, dirigeixin a la societat i als partits polítics, informant de el que creuen ha de ser la veritat, encara que aquesta no sigui tal. La democràcia ha d'afirmar el seu compromís amb la pluralitat ideològica per garantir llibertat d'expressió de tots, menys els de l'esquerra, perillós sector que ha de ser sotmès a continus atacs, per evitar que detente ràdios, premsa i emissores de televisió.

16 .- Que l'igualitarisme no substitueixi mai, per injust i ineficaç, a la veritable igualtat de la ciutadania davant els drets fonamentals, quan el més democràtic és considerar que, per sobre de tot, els partits polítics són el fonament d'una societat en pau, encara que s'hagi d'envair militarment països aliens. Una veritable constitució democràtica ha de referir-se a tots els drets, encara que no es pugui complir la major part dels referits a treball, educació, habitatge i llibertat d'expressió, per raons molt llargues d'explicar. Una autoritat realment democràtica ha de suprimir el dret a l'assistència lletrada en el moment en que es practiqui una detenció, ja que l'aplicació del habeas corpus (que s'ha de permetre quan l'acusat sigui una persona de solvència econòmica i social), alenteix greument la possibilitat que les Forces de Seguretat obtinguin, encara que sigui sota tractes degradants, una informació necessària.

17 .- Que la televisió sigui un mitjà sense publicitat comercial alguna, dotada d'una programació variada, on s'asseguri un sa entreteniment i divulgació cultural, evitant la utilització de llenguatge violent, quan el democràtic en aquest mitjà és la potenciació de l'agressivitat, creant espais on es desencadenen les més baixes passions i instints, que són els que més alts beneficis produeixen a l'empresari.

18 .- Que la llibertat condicional s'apliqui en tots els casos que preveu la llei, independentment de les possibilitats econòmiques del condemnat, quan el més ajustat a un règim democràtic és alliberar a aquelles persones que poden abonar altes xifres, el que demostra a les autoritats judicials la solvència moral del processat, la seva classe social, la seva intel • ligència i el seu compromís amb si mateix i la seva família.

En resum, un veritable demòcrata com el terrorista Luis Posada Carriles, responsable confés de la voladura d'un DC-8 de Cubana d'Aviació, el 6 d'octubre de 1976, en què van morir 178 persones innocents, és detingut i després emparat, protegit i posat en llibertat pels jutges nord-americans, els mateixos que van condemnar fa ja més de dos lustres, a penes de 30 anys i cadena perpètua, a cinc cubans antiterroristes que van informar puntualment a les autoritats dels EUA, sobre les activitats armades de la màfia cubà - americana de Florida.

Un veritable sistema representatiu, com la monarquia espanyola, mai condemnarà el genocidi i els crims d'un altre demòcrata exemplar, com va ser Francisco Franco, i defensarà com a necessària la violència en sessió contínua, exercida contra tots els terroristes que es neguen a acceptar la victòria final del capitalisme sobre el socialisme real, sobretot si són d'origen àrab o basc.

La democràcia, avui perfeccionada militarment pel capitalisme, és el règim idoni, insubstituïble, la millor manera de solucionar els problemes i il • lusions d'un empresari que només anhela proporcionar treball indigne i mal remunerat a un ciutadà.