L'origen d'aquestes explosions de violència no està en la raça, ni en la cultura, ni en la religió. L'origen està a l'atur, la pobresa, la misèria i la marginació. Són dues coses diferents. Profundament diferents.

De tota manera, una vegada que s'encén la metxa, apareixen fenòmens ideològics i socials diferents de les causes originàries. És llavors quan sorgeixen actituds racistes, quan sorgeix la xenofòbia.

Però l'origen del problema és la misèria. Al Vendrell, a la banlieue de París i en altres punts. En el fons de la revolta hi ha la pobresa, hi ha la marginació. Ni a El Vendrell ni a París s'invocava a Al là ni a cap tipus de Déu.

Quan no hi ha crisi i es troben llocs de treball, el problema desapareix. L'estabilitat econòmica crea un escenari social en què no hi ha l'enfrontament racista o cultural.

L'enfrontament racista, cultural o religiós, que de fet, són aspectes d'un mateix enfrontament global, sorgeix quan l'atur i la pobresa provoquen el ressentiment cap al més pobre. I el més pobre és un immigrant, normalment d'una altra raça, religió i cultura.

Aquestes explosions sorgeixen en els nuclis més afectats per la marginació i l'atur. Al Vendrell, el problema no es va produir al centre de la ciutat. I la banlieue de París no és Grands Boulevards, ni Saint-Germain-des-Pres.

Per tant, no ens equivoquem. El problema no neix per la diferència de cultura, religió o raça. Neix per un sistema que fa als rics cada vegada més rics, i als pobres cada vegada més pobres. I en l'últim esglaó dels més pobres hi ha els immigrants.

¿Que hi ha racistes? Per descomptat. Però Hitler no va néixer d'una ideologia, sinó d'una depressió econòmica. Dir que el problema del Vendrell, o de la banlieue, és de racisme, és falsejar les coses.

Atribuir el que ha passat al Vendrell al racisme és amagar que la causa està en un sistema econòmic que produeix-i que necessita-alguns rics i molts pobres. Aquest és el problema real. I és convenient per a tots que les coses estiguin clares.