Āngel Colom s'alinea amb Fernando Savater contra la sobirania del poble cubā

"Orlando Zapata: Jo acuso el govern cubà" és el nom d'una campanya internacional que demana "l'excarceració immediata i sense condicions de tots els presos polítics de les presons cubanes".

Entre les més de 5.500 persones que l'han signat hi ha noms com un dels fundadors d'Unión Progreso y Democracia i del Foro de Ermua, Fernando Savater o el peruà Mario Vargas Llosa, un escriptor que afirma que l'espanyol està perseguit a Catalunya.

16/03/2010 13:37 Internacional

 

Des de Catalunya no manquen tampoc representants: Àngel Colom, Agustí Colomines, Carles Llorens, Luis Racionero o Juan Marsé, entre altres.

Diversos blogaires cubans a l'exili han decidit impulsar aquesta iniciativa de recollida de signatures, encapçalada per Reina Luisa Tamayo, la mare de l'opositor cubà que va morir en vaga de fam. El llistat de signants és públic al blog creat a tal efecte.

Aquesta campanya és una peça més de l'atenció mediàtica de gegant que rep Cuba en contra de la seva sobirania i autodeterminació, ja que cal tenir en compte que Orlando Zapata Tamayo va adoptar el perfil "polític" quan la seva biografia penal era extensa.
 
Fins i tot des dels mitjans oficials cubans, al Diario Gramma, per exmple, (Òrgan Oficial del Comitè Central del Partit Comunista de Cuba), podem trobar-hi els motius pels quals Orlando Zapata es trobava detingut, així com tots els seus antecedents penals, els quals han estat completament ignorats per la premsa internacional: "Malgrat tots els maquillatges, es tracta d'un pres comú que va iniciar la seva activitat delictiva a 1988. Processat pels delictes de "violació de domicili" (1993), "lesions menys greus" (2000), "estafa" (2000), "lesions i tinença d'arma blanca" (2000: ferides i fractura lineal de crani al ciutadà Leonardo Simó, amb l'ús d'un matxet), "alteració de l'ordre" i "desordres públics" (2002), entre altres causes gens vinculades a la política, va ser alliberat sota fiança el 9 de març de 2003 i va tornar a delinquir el 20 del mateix mes.

Atesos els seus antecedents i condició penal, va ser condemnat aquesta vegada a tres anys de presó, però la sentència inicial es va ampliar de forma considerable en els anys següents per la seva conducta agressiva a la presó. A la llista dels anomenats presos polítics elaborada per condemnar a Cuba en 2003 per la discutible Comissió de Drets Humans de l'ONU, no apareix el seu nom, tal com afirma, sense verificar les fonts i els fets, l'agència espanyola EFE.
 

Article d'Armando Unsain a Rebelión (extracte)
:

Les multinacionals de la premsa s'han bolcat, com també passa amb d'altres països sud-americans com Veneçuela, a atacar Cuba. Fa un temps el motiu va ser que es negués l'entrada a Cuba de l'eurodiputat del Partit Socialista Espanyol, Luis Yañez i ara és per la mort d'Orlando Zapata. Aquestes situacions no són noves per al poble cubà que s'ha vist, des de fa més de mig segle, sotmès a una constant campanya de desprestigi contra la seva sobirania i la seva llibertat. La mitjana occidental no es va immutar quan li va ser denegada la visa d'entrada a l'estat espanyol a Rodolfo Alarcón, viceministre cubà d'Educació, amb motiu d'una conferència universitària a la qual va ser convidat. Rodolfo Alarcón és només un més dels milers de cubans als que el Govern espanyol els denega la visa de forma sistemàtica i silenciosa. El motiu de la visita del senyor Luis Yáñez era reunir-se amb individus que són finançats pels Estats Units, país que ha causat la mort a més de 3.500 ciutadans cubans i ha ocasionat danys materials i econòmics valorats en més de 93.000 milions de dòlars.

El 2008 la despesa total del Govern nord-americà, dedicat a promoure la dissidència i la subversió contra el Govern cubà va ascendir a la suma total de 80 milions de dòlars. Part dels quals han estat lliurats pels exiliats cubans, que representen el braç més feixista del Congrés dels Estats Units i que aporten el 15% de la suma total de dòlars que es té per a les campanyes electorals, amb motiu del seu gran acte circense a qui qualifiquen com eleccions democràtiques. Aquests demòcrates tan perseguits per la "dictadura castrista" curiosament passegen tranquil lament per l'illa, donen conferències sobre drets humans i seuen a les terrasses de luxosos hotels a defensar generacions perseguides per la "malvada revolució".

Pocs són els ciutadans nord-americans o europeus que coneixen la esgarrifosa xifra de cubans que han estat assassinats per l'imperialisme o el cost econòmic i humà que ha suposat el bloqueig per a Cuba. Però molts són els que avui coneixen el nom d'Orlando Zapata gràcies a la política nord-americana i europea contra Cuba, que com molt bé va definir el Cap del Departament d'Estat, el Senyor I: D Mallory: "S'ha d'utilitzar qualsevol mitjà concebible per debilitar la vida econòmica de Cuba ... per tal de causar fam, desesperació i l'enderrocament del govern".

És interessant analitzar les línies generals d'atac traçades per diferents diaris espanyols, que des d'una única veu, es llancen com animals, una vegada més, contra Cuba. El diari Público, suposadament progressista, és l'únic que no obre en portada amb la notícia de la mort d'Orlando Zapata, però li dedica dos articles d'opinió. Però el més curiós d'aquesta anàlisi és que El Mundo, El País, ABC i La Razón, arrenquin tots en portada amb la mateixa notícia i dediquin un total de 25 pàgines entre reportatges o articles d'opinió. Les televisions no es van quedar enrere i han contribuït amb la seva humil opinió a l'assetjament contra Cuba en tots els informatius o programes de contertulians, arribant a atorgar a aquesta notícia gran importància que un gran derbi entre Reial Madrid i Barcelona. Les diferències de criteris entre els mitjans s'ha centrat en discutir si la postura del Govern espanyol és o no prou agressiva cap a Cuba. Tots estan d'acord en "promoure la democràcia a Cuba", des de vies més o menys radicals. Tots han tingut com a principals informants del succés a persones relacionades amb la dissidència cubana o familiars del mort. I tots s'han centrat en defensar la mateixa línia periodística en la qual es acusen el "règim castrista d'assassinar a Orlando Zapata". Però s'obliden de donar suport a l'enderrocament del govern legítim en qualsevol país és atemptar contra la seva sobirania i el seu autodeterminació.

Curiosament, aquest delicte, tipificat en les lleis internacionals, no s'aplica a aquells governs que diàriament incompleixen i ataquen els drets més fonamentals de la humanitat. Hauria desitjat trobar tan sols una veu que defensés altra postura en aquests mitjans, no ja favorable al Govern cubà, sinó simplement diferent. Però no ha estat possible i mai ho serà, mentre la informació estigui segrestada pels monopolis de la informació.

En mitjans alternatius com Rebelión, La República o Cubainformación podem trobar una altra realitat ben diferent. S'intenta anar més enllà de la mort d'Orlando Zapata especificant les raons per les quals el difunt es trobava a la presó i els motius pels que va començar la seva vaga de fam. Segons Gonzalo Sánchez, periodista de Rebelión, Orlando Zapata va declarar textualment en el judici pel qual va ser empresonat que: "conspirava per enderrocar la dictadura cubana" i no precisament de forma pacífica, ja que segons es va demostrar en els tribunals aquest mantenia vincles amb Àngel de Fana, un dels mercenaris que dirigia el braç armat del grup terrorista Alfa 66.
 
Alguns dels caps més importants d'aquesta comanda, entrenat i armat per la CIA, han esdevingut a traficants de droga, organitzadors de la màfia i del crim a la Florida. Des Cubainformación, Guillermo Nova afirma, igual que Gonzalo Sánchez, que Zapata: "va començar una vaga de fam demanant unes millores carceràries, com tenir una cuina i un telèfon personal a la seva cel, coses que no es tenen en cap centre penitenciari del món i per això va fer un pols que no podia guanyar ". A més Nova, també comenta que: "s'han realitzat denúncies de suposades detencions al llarg del dia, per evitar que els opositors puguin arribar a Banes, ciutat on es realitzarà l'enterrament, entra en contradicció amb què Martha Beatriz Roque, membre del grup dels 75 i amb una llicència extrapenal per motius de salut, va partir des de l'Havana cap a Banes en un microbús en companyia d'una desena de Damas de Blanco i Vladimiro Roca. Roc fins i tot va assegurar telefònicament al diari El País que no havien tingut problemes de mobilitat o que se'ls hagués impedit viatjar afirmant que es trobaven de camí al lloc ".