"El futur d'una llengua depén dels locutors i dels poders públics", segons Xavier North, delegat general a la llengua francesa i a les llengües de França, a l'Express que han estat recollides per Catnord. 

 

North posa com a exemple la llengua hebraïca, tot dient que "avui l'hebreu sent llengua d'estat ha recobert la normalitat" i argumenta així que una llei per les llengües és inútil. 

 

El 2007, el candidat a les presidencials, en Nicolas Sarkosy prometia una llei per a les llengües dites "regionals". El 2008 la Ministra Christine Albanel confirmava que hi hauria una llei per les llengües abans del final del 2009. Maig 2009 diputats i senadors feien entrar les llengües dels territoris de l'estat francès a la "Constitution"... i d'ençà res!

Les demandes dels col.lectius en defensa de les llengües dels diferents territoris persiteixen. Final 2009 el ministre de la cultura Frederic Miterrand explicava que li semblava inútil una llei ja que la Constitution és per damunt la llei. Argument que recuperava l'Eric besson, ministre de la integració i de la identitat nacional...

Avui el Xavier North (delegat general a la llengua francesa i a les llengües de França) dóna la seua versió, explica detalladament la posició governamental.

En una entrevista publicada a l'Express situa el debat.

 

A la qüestió "cal considerar les promeses com a històries de la vora del foc?"

respon: "No, ja que la Constitrution és per damunt totes les lleis" però omet d'explicar que sense llei no hi ha marc jurídic, cap dret ni obligació. Els nostres fills tenen dret a l'ensenyament en català i tenim dret a l'audiovisual públic. Quina és la realitat?a la qüestió "com se pot avançar?"

 

A la qüestió "com se pot avançar? "respon que hi ha tot un dispositiu de lleis que ho permet, però avui la realitat és que el dispositiu sense obligació permet l'immobilisme.

 

A la qüestió de la diferència de situació de la llengua catalana a l'estat espanyol i a l'estat francès respon que no se pot comparar un estat federal i un estat jacobí i que  hi ha un perill de perdre la "unité nationale". El North descuida que el terme d'igualitat car a França obligaria a tractar totes les llengües sota administració francesa al mateix nivell. Veiem les disparitats que existeixen en funció dels territoris i de les llengües. A Còrsega l'ensenyament del cors és generalitzat, com ho serà haviat als territoris d'ultramar, la televisió pública a Alsàcia emet cada dia emissions pel jovent, l'equivalent de Radio Bleue a Bretanya emet emissions en llengua bretona... A Catalunya nord només 4% dels alumnes del primari té possibilitat d'aprendre en català, la televisió pública francesa és inexistent (uns minuts cada setmana), Radio Bleue no emet més d'un minut seguit en llengua catalana...

A la qüestió dels mitjans per a poder oferir ensenyament a la demanda respon que l'ensenyament no pot ser generalitzat per falta de mitjans, però no diu que aquesta falta de mitjans és sobretot una falta de voluntat política i sobretot a una falta d'un marc legal que obligaria a respectar la demanda. No cal mitjans per a fer ensenyament en llangua catalana, un curs de matemàtiques repartit en català, cors, basc o francès té el mateix cost.

 

i per acabar dóna la solució. Nos explica que una llengua escrita no se mor mai, i que hi ha mitjà de recuperar una llengua que sembla bandonada. El futur d'una llengua depén dels locutors i dels poders públics. Dóna l'exemple de la  llengua hebraïca, avui l'hebreu sent llengua d'estat ha recobert la normalitat.