La publicació del decret al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) és l'instrument legal que ha trobat el consistori per frenar la construcció d'aquests prostíbuls, a la qual s'oposen tant els veïns i els grups municipals.

 

La publicació del decret culmina una setmana convulsa en l'àmbit polític local de Mataró. L'anunci de l'obertura dels dos bordells, el cap de setmana passat, va provocar la reacció contrària dels partits de l'oposició i dels veïns. Uns van acusar el govern municipal de secretisme, i van expressar el temor que la capital del Maresme es convertís en "un parc temàtic del sexe i la prostitució". Altres van augurar problemes de convivència i van considerar que la prostitució no és una activitat desitjable. Pel que fa als partits, les crítiques van provenir de CiU, la CUP i el PP.

Davant de la suspensió temporal del macroprostíbul, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Mataró -que ja s'hi havia posicionat en contra- ha emès un comunicat en què exigeix autonomia i transparència municipal per decidir si un macroprostíbul es pot establir a la ciutat de Mataró. També denuncien la passivitat i les informacions contradictòries del govern municipal a l’hora d’encarar aquest tema: "Primer s’informa que no s’hi pot fer res i després se suspèn l’atorgament de llicències per sorpresa i per decret", manifesta la CUP.

Comunicat de la CUP sobre l’assumpte dels macroprostíbuls:
 
La CUP fem les consideracions següents arran de les notícies aparegudes sobre la llicència que l’Ajuntament ha concedit per obrir dos macroprotíbuls a Mataró.
 
1. Les dimensions dels clubs projectats i la seva concentració en la mateixa zona impliquen un nivell de conflictivitat elevat, que no està relacionat només amb una gran afluència de clients (trànsit, soroll...), sinó també amb la possible aparició d’altres negocis o activitats que de vegades s’amaguen o tenen lloc al voltant dels grans locals de prostitució i que poden generar problemes d’augment de criminalitat, corrupció i inseguretat.
 
2. La manca de transparència i la possible existència d’activitats incontrolades i delictives al voltant d’aquests grans locals implica també dificultats per protegir els drets de les dones que hi treballen i especialment per impedir que siguin explotades en l’exercici de la seva professió. La prohibició legal del proxenetisme suposa que no es pugui establir una relació laboral per a l’exercici de la prostitució, però generalment tampoc els empresaris no reconeixen cap tipus de relació laboral amb les dones, malgrat que en molts casos alternar amb els clients forma part de la seva feina i comporta l’obligació de complir horaris i acceptar altres funcions en benefici del club. En alguns casos els empresaris del sector opten per canviar la “plantilla” de dones del local cada pocs mesos, entre d’altres motius per evitar haver d’establir la relació laboral corresponent, Hi ha alguna sentència judicial que ha obligat a la contractació de treballadores per haver demostrat l’existència d’una relació laboral directa entre les dones i els clubs.
 
3. La millora de les condicions en l’exercici del treball de les professionals del sexe no està relacionada amb l’existència dels grans prostíbuls-clubs. Assegurar les condicions sanitàries i de seguretat de les dones que prefereixen treballar en locals tancats no requereix instal·lacions d’aquestes característiques ni dimensions. Cal tenir en compte que hi ha prostitutes que prefereixen treballar al carrer i que en moltes ocasions les propostes de fer locals responen més a interessos empresarials (cas de grans locals)  i a les opcions que volen evitar la prostitució al carrer que no pas a les demandes de les professionals.
 
4. La conflictivitat lligada a aquest sector pot requerir un augment de l’activitat dels diversos cossos policials que, en cas de produir-se, repercutiria en una major despesa pública. És també previsible que creixin les operacions de control policial a la ciutat i que es produeixi un augment de repressió que afecti indiscriminadament els ciutadans.
 
5. La instal·lació dels dos macroprostíbuls farà que es projecti una imatge externa de Mataró molt relacionada amb el negoci sexual, cosa que s’oposa frontalment a la de ciutat amable, culta i emprenedora que fins ara s’ha volgut divulgar.
 
6. Cal evitar desequilibris a la ciutat, i això obliga a no carregar sobre una mateixa zona activitats que poden generar conflictes o fer nosa. Des d’aquesta perspectiva, la localització dels dos prostíbuls només fa que afegir conflictivitat al barri del Pla d’en Boet, que actualment ja concentra en el seu entorn bona part d’activitats molestes (incineradora, tractament de residus, depuradora, locals d’oci i discoteques, etc.).
 
7. Exigim autonomia i transparència municipal per decidir si un macroprostíbul es pot establir a la ciutat de Mataró. També denunciem la passivitat i les informacions contradictòries del govern municipal a l’hora d’encarar aquest tema: primer s’informa que no s’hi pot fer res i després se suspèn l’atorgament de llicències per sorpresa i per decret.
 
8. L’exercici de la prostitució ha de contemplar els drets laborals de les prostitutes i donar la possibilitat d’autoorganitzar-se en cooperatives desvinculades dels  macroprostíbuls regentats per gent de caràcter mafiós.
 
Finalment, a la feblesa o insuficiència de l’argumentació del govern municipal, que afirma haver seguit el procediment de tramitació habitual per justificar la manca d’informació prèvia als grups municipals i que al·lega la manca de competència municipal sense reconèixer una actitud passiva davant la instal·lació d’aquests dos locals, cal afegir la manca d’encert de l’alcalde quan planteja aquest assumpte en termes d’assumir responsabilitats incòmodes que es deriven de la necessitat de donar solució a determinades qüestions i insinua que darrere del rebuig a aquests dos clubs hi ha la síndrome de «No a casa meva» [1]. Si bé és cert que en determinades ocasions cal actuar amb una visió que superi els interessos locals i acceptar determinades instal·lacions o activitats controvertides en bé de l’interès general, en el cas dels macroprostíbuls és fora de lloc parlar d’interès públic, perquè la seva instal·lació només afavoreix els interessos privats (el propietari de Can Ribot) i no respon a la necessitat d’abordar la problemàtica social entorn a la prostitució, ni a la demanda de cap sector de la ciutadania.
 
Assemblea local de la CUP Mataró
 
Mataró, 22 de febrer de 2010


[1] L’alcalde Joan Antoni Barón, quan al seu bloc personal es refereix a l’oposició als prostíbuls, utilitza aquest argument que, en un context adequat, pot explicar que l’autonomia municipal s’hagi de supeditar als dictats d’organismes d’un àmbit més global. Podem pensar en casos de rebuig a instal·lacions de tractament de residus, presons, centres d’atenció a toxicòmans,etc. (tot i que fins i tot en aquestes situacions és convenient prioritzar el diàleg i la negociació i evitar imposicions intentant establir condicions per minimitzar els conflictes).

 

Per a saber-ne més:

 

La CUP de Mataró s'oposa a l'anunciada implantació d'un macroprostíbul a la ciutat  - Llibertat.cat