La nova llei de llengües de l'Aragó s'estrena sense eines per aplicar-la

La llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, més coneguda com llei de llengües, entra avui en vigor amb tot per fer.
 
La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), va lamentar que l'aprovació de la llei de llengües d'Aragó mantingui com a únic idioma oficial el castellà i relega el català i l'aragonès a llengües "pròpies, originals i històriques" que simplement "han de ser conservades" i La Federació d'Organitzacions per la llengua catalana (FOLC) considerava que era una vergonya que encara avui, al segle XXI, els drets lingüístics més elementals siguin vulnerats a l’Aragó.

30/01/2010 20:31 Llengua
La normativa estableix que el català, i també l’aragonès, “són llengües pròpies, originals i històriques” d’Aragó, lluny de la cooficialitat amb el castellà. 
 
Els drets i deures que comporta la nova regulació no tenen, per ara, pressupost, reglament ni cap dels òrgans que l’han de fer efectiva. Els seus 36 articles queden supeditats a un llarg calendari d’execució estipulat en les cinc disposicions addicionals, les dues transitòries, la derogatòria i les dues disposicions finals, fet que demostra la complexitat d’una llei polèmica que en la seva aprovació va trencar el vot conjunt dels dos partits que formen govern: PSOE i PAR. L’aprovació, a més, va palesar l’anticatalanisme del PAR i el PP.

Entra en vigor la llei, però la realitat serà molt diferent perquè encara s’han de delimitar les zones d’utilització del català i l’aragonès, els ajuntaments implicats han d’aprovar la denominació específica que donaran al català (fragatí, tamarità...) i s’han de constituir el Consell Superior de Llengües i les acadèmies de la llengua catalana i aragonesa en un any. Les administracions tenen fins a tres anys per adaptar-se per poder atendre el públic en català i a l’educació no es promourà la llengua catalana fins al curs 2011-2012. El govern aragonès s’ha donat un termini de sis mesos per crear una figura administrativa que reguli la llengua a l’educació.

Per la seva banda, les entitats defensores de la cooficialitat a la Franja de Ponent consideren excessius i volgudament amplis aquests terminis, que no faran més que allunyar en el temps el foment del català en aquesta zona. Entenen, a més, que l’ambigüitat de l’articulat podrà comportar més retards, segons explicava Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de Fraga.
 
Font: Avui