1. En novembre de 1988 començaven les investigacions al voltant del cas Naseiro; en elles, un jove Eduardo Zaplana manifestava en les converses telefòniques “tú pides la comisión (...) y luego nos la repartimos bajo mano”, “me das la mitad bajo mano”, “me tengo que hacer rico porque estoy arruinado”, i altres perles per l'estil. Estava en política per a forrar-se, i així, a base de corrupteles, comprava a la llavors regidora del Psoe Maruja Sánchez i guanyava una moció de censura que el faria alcalde de Benidorm i el projectaria, el 1995 a la Presidència de la Generalitat Valenciana

2. 21 anys després de l'inici del cas Naseiro, la corrupció continua instal·lada entre els polítics valencians, com ho està demostrant el cas Gürtel o com ho han demostrat les contínues imputacions d'alts càrrecs, com ara Carlos Fabra, el cacic-president de la Diputació de Castelló, o Luís Díaz Alperi, exalcalde d'Alacant i ara diputat autonòmic.

3. La corrupció generalitzada a les altes instàncies de la Generalitat i del PP no és un fet casual ni aïllat; és la constatació inequívoca d'un model polític i empresarial que té en l'espoli, els tripijocs, el lucre personal, i la impunitat els seus exponents més visibles.

4. Durant molts anys els constructors, especuladors i empresaris valencians han anat del bracet dels polítics. Uns i altres s'han utilitzat per a aconseguir els seus interessos personals; les màfies polítiques, un ràpid ascens social i mediàtic, tastar les mels de poder i engreixar els seus comptes corrents. Les màfies empresarials, una legislació a la carta (no podem oblidar la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística. LRAU, o la Llei Urbanística Valenciana, LUV) i unes concessions que els han permès aconseguir unes fabuloses taxes de beneficis.

5. La corrupció generalitzada (desenes d'alcaldes i regidors, tant del PP com del Psoe, han estat imputats per casos de corrupció en els darrers anys) ha anat lligada a un model econòmic i productiu molt concret: el de la construcció desmesurada i l'especulació. Mentre els polítics i els constructors han engreixat, en bona conxorxa, les seues butxaques, el territori valencià ha quedat totalment destruït; milers de vivendes, que ara estan buides, han convertit paratges naturals en deserts de ciment.

6. Així mateix. aquest model econòmic ha provocat l'extrema dependència del sector de la construcció de milers de treballadors, i ha “oblidat” estimular altres sectors, aquests sí productius, com la indústria, l'agricultura i la pesca. Ara que la crisi capitalista ofega milers de valencianes, el model de sol, platja i ciment resulta esgotat per a milers de treballadores que no tenen cap altra alternativa laboral.

7. Els polítics valencians del PP, al llarg d'aquests 20 anys, han basat bona part de la seua gestió política en l'organització dels anomenats “grans events”. La Copa Amèrica, la Volvo, la Fòrmula 1, la visita del Papa,... han estat pous sense fons dels diners públics, un altre focus de corrupció, l'excusa perfecta per a retallar inversions en els serveis públics, com ara l'educació, la sanitat i les polítiques socials, i la cortina de fum per tal que la societat no fos conscient de tot això.

8. Al mateix temps que Camps “posava València en el món” les i els valencianes hem patit la privatització de la sanitat, la degradació de l'educació, o la nul·la voluntat per aplicar programes socials com la Llei de Dependència. Mentre Camps es feia fotos amb els seus tratges regalats al port de la Copa Amèrica, 43 valencians/es morien al metro sense que ningú haja assumit cap responsabilitat.

9. L'actual corrupció, doncs, no s'acaba imputant a uns i altres responsables, i empresonant-los. La corrupció al País Valencià està instal·lada en els propis ciments del sistema capitalista, que té en el lucre i en l'obtenció de ràpids beneficis econòmics la seua única raó de ser. Cal fer fora els gestors corruptes, però també cal destruir el capitalisme i construir el socialisme, un sistema on la producció està al servei de la societat, respecta el medi ambient, i desapareixen les desigualtats; en definitiva cal avançar cap un nou model econòmic on la consecució del bé social està per damunt del benefici personal.

• 6 de febrer: El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón obre una investigació per una suposada trama de corrupció. Dos funcionaris de Justícia es personen a la Conselleria de Turisme per reclamar l'expedient d'adjudicació del disseny i muntatge de l'expositor de la Comunitat Valenciana a FITUR a l'empresa Orange Market.
• 9 de febrer: La Policia deté a València el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez, per la seva presumpta implicació en la suposada xarxa de corrupció lligada a càrrecs del PP.
• 10 de febrer: Garzón imputa Álvaro Pérez ia altres 33 persones.
• 19 de febrer: Dos diaris publiquen que la Fiscalia Anticorrupció implica el president de la Generalitat, Francisco Camps, en la trama de corrupció, a causa d'una frase d'una imputada que fa referència al pagament de 30.000 euros en vestits per a ell.
• Camps compareix a primera hora, acompanyat del seu Govern, per desmentir aquesta vinculació i anunciar accions legals en defensa del seu honor.
• 5 de març: Garzón envia part del "cas Gürtel" al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) davant l'existència d'indicis contra Camps, el portaveu del PP a les Corts i secretari general del PPCV, Ricardo Costa, l'ex vicepresident del Consell Víctor Campos i l'ex cap de gabinet de la Conselleria de Turisme Rafael Betoret.
• 21 d'abril: El TSJCV assumeix les investigacions del cas en aquells fets que afecten a Camps, Costa, Campos i Betoret, i acorda obrir diligències prèvies per un delicte de suborn.
• 14 de maig: Camps i Costa són citats a declarar com a imputats, juntament amb Campos i Betoret.La direcció nacional del PP dóna suport plenament a Camps, que es mostra "completament" convençut que el procés judicial "acabarà molt aviat i, si Déu vol, acabarà molt bé".
• 19 de maig: Declaren davant el jutge Costa i Campos.
• 20 de maig: Declaren Camps, Rafael Betoret i Álvaro Pérez. El procediment obert per un suposat delicte de suborn "segueix el seu curs" després de la declaració dels implicats.
• 26 de maig: El PSPV-PSOE presenta una "personació amb querella" per un delicte de suborn contra Camps i la resta d'imputats.
• 8 de juliol: El PSPV-PSOE anuncia que recorrerà l'acte del TSJCV per a que la investigació s'ampliï a altres delictes, i demana que testifiquin responsables de la trama i diversos consellers.
• 16 de juliol: El jutge admet a tràmit els recursos d'apel lació presentats per Camps i els altres tres imputats, i rebutja el recurs de reforma presentat pel PSPV-PSOE contra l'acte que va ordenar continuar la causa.
• 3 d'agost: La Sala Civil i Penal del TSJCV estima els recursos presentats pels imputats i ordena el sobreseïment lliure de la causa oberta contra ells per un suposat delicte de suborn.
• 22 de setembre: La Sala Civil i Penal del TSJCV comunica que va ordenar tornar un informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals sobre Orange Market i el finançament dels actes del PPCV perquè, segons va estimar, no guardava "relació" amb la vessant valenciana del cas "Gürtel".
• 24 de setembre: El PSPV demana al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que remeti la investigació d'aquesta causa al tribunal valencià, tant el que es refereixi als regals rebuts per dirigents del PPCV, com al finançament del partit.
• 25 de setembre: Diversos mitjans de comunicació fan públic l'informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals de la Policia que apunta a una suposada trama de finançament il legal del PPCV a través de l'empresa Orange Market.L'informe relata que Costa, el vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, el vicesecretari d'Organització del PPCV, David Serra, i la tresorera del partit, Yolanda García Santos, estaven al corrent de l'operativa financera irregular. Costa assegura que l'informe policial és un "clar muntatge instigat des del Ministeri de l'Interior", i anuncia la presentació d'una denúncia contra els seus autors.
• 28 de setembre: La Fiscalia i el PSPV-PSOE recorren davant el Tribunal Suprem la decisió del TSJCV d'arxivar la part del "cas Gürtel" que afecta el president d'aquesta comunitat, Francisco Camps, i altres alts càrrecs de l'Administració autonòmica i de l' PP valencià.
• La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, demana a la direcció del partit a la Comunitat Valenciana que actuï "de manera contundent".
• 29 de setembre: El PP demana a les Corts Valencianes una comissió d'investigació sobre els seus comptes i les del PSPV-PSOE com a mesura "contundent" demanada per la direcció nacional del PP arran de l'informe policial sobre suposada finançament irregular dels populars valencians.Camps afirma, en el Debat sobre l'Estat de la Comunitat, que el PP nacional "no només confia" al PPCV, sinó que a més veu en ell "una referència de bones coses, de bones pràctiques i de bon Govern".
• 30 de setembre: La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana arxiva la denúncia del PPCV contra l'informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals sobre una possible finançament irregular d'aquest partit.Camps i Rajoy mantenen un dinar al parador de Alarcón (Conca), on, segons la direcció nacional del partit, analitzen la situació davant les acusacions d'una suposada finançament il legal del partit.
• 1 d'octubre: Camps eludeix comentar si en la trobada mantingut amb Rajoy van parlar de dimissions al PP valencià i diu que a qui demanaria la dimissió és el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.
• 2 d'octubre: Iniciativa pel Poble Valencià presenta una denúncia contra el president del TSJCV, Juan Luis de la Rúa, per prevaricació, en haver arxivat la investigació valenciana del cas "Gürtel".
• 6 d'octubre: El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) aixeca parcialment el secret del sumari del "cas Gürtel", en què es revelen detalls dels estrets vincles que els més destacats membres de la trama corrupta mantenien amb dirigents del PP i llança sospites sobre el finançament d'aquest partit.
• 9 d'octubre: Durant els actes de commemoració del Dia de la Comunitat Valenciana, diversos dirigents del PP insinuen que aquest mateix dia es prendran les primeres mesures dràstiques. A la nit es confirma que el Comitè Executiu regional del PPCV proposarà el dia 13 el "cessament temporal" de Ricardo Costa en les seves funcions dins del partit.
• 13 d'octubre: El secretari general del PPCV convoca els mitjans de comunicació hores abans que es reuneixi el Comitè Executiu per llegir un comunicat en què rebutja dimitir del seu càrrec i assegura que sempre ha treballat al servei i amb la "màxima lleialtat "a Francisco Camps i Mariano Rajoy.El Comitè Executiu Regional decideix acceptar que Costa deixi temporalment les seves funcions com a secretari regional mentre es desenvolupa una investigació sobre la seva gestió al capdavant del partit a la Comunitat Valenciana.
• 14 d'octubre: Camps assumeix les directrius de la direcció nacional del partit destitueix Costa com a secretari regional i com a portaveu. Cospedal, adverteix que s'aplicaran mesures disciplinàries si aquest insisteix en exercir algun dels seus càrrecs.Finalment, Costa és substituït per César August Asencio com a secretari regional i per Rafael Maluenda a la portaveu del grup parlamentari popular.
• 26 d'octubre: Després que un diari publiqui que, segons l'acta del comitè regional, Costa continua sent secretari general, Cospedal insisteix que no ho és.
• 29 d'octubre: La direcció nacional del PP suspèn cautelarment de militància a Ricardo Costa per la seva "actitud". Unes hores abans, en la seva primera aparició a les Corts des del passat 14 d'octubre, Costa lamentava "com a militant i com a secretari general" que la direcció del PP no l'hagués citat al comitè de drets i garanties per la seva relació amb el cas Gürtel .