A hores d'ara ja sabem que els índex de participació han estat prou importants, vorejant el 40 % i que el si s'ha imposat per majoria aclaparadora. Definitivament, si el poble té l'oportunitat d'expressar-se ho fa, i perd la por, per més falangistes i fatxes que vinguin a fer el corb.

Els companys i companyes d'Arenys de Munt han estat a l'alçada i la jornada s'ha desenvolupat amb normalitat i entusiasme, en un exercici de democràcia que hauria de ser normal, però ja sabem on vivim i com les gasta l'estat que ens oprimeix des de fa segles.

Tanmateix, penso que el conjunt de l'esquerra independentista i la CUP en particular no ha estat prou explícita en mostrar el seu suport logístic, polític i humà al procés i em queda un regust de que no ens hi hem esmerçat prou.

Actualment la CUP té un secretariat interí; per voluntat de la darrera Assemblea Nacional l'actual secretariat no va comptar amb la confiança del conjunt de la militància i aquest es va veure obligat moralment i política a presentar la seva dimissió, que va ser acceptada. Ja fa molt de temps que la CUP va decidir convertir-se en una organització nacional i d'abast referencial però estan passant els mesos i això no s'està produint i amb la situació de paràlisi donada per l'afer del secretariat ens estem trobant que en l'actual moment històric que vivim no estem a l'alçada, si més no aquesta és la meva percepció.

D'altra banda tinc la sensació que la naturalesa del referèndum celebrat a Arenys de Munt no engresca al conjunt de l'Esquerra Independentista i això s'ha traduït en una certa indiferència cap al procés. En efecte, el fet que la consulta es situi en un àmbit estríctament principatí i que la pròpia pregunta faci al·lusió a la Unió Europea no ha atret especialment a algúns militants de l'EI, que consideren que el procés no és ni revolucionari ni rupturista.

Personalment, i com a militant de l'EI el marc de referència és evidentment el marc nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i com ja es poden imaginar els lectors d'aquest blog no comparteixo en absolut els valors i principis emanats de la Unió Europea. Però també és evident que tot revolucionari que aspiri a transformar la realitat ha de palpar la realitat i modular-ne les lectures, malgrat que no comparteixo al 100% el sentit de la consulta plantejada a Arenys hi dóno tot el meu suport, perquè això suposarà un avanç claríssim i pequè mica en mica els plantejaments que defensem des de l'esquerra independentista están sent assumits.

Avancem lentament però estem aconseguint fites, no totes de cop, però més val això que res. En aquest sentit he trobat a faltar més implicació per part de les CUP i del conjunt de l'EI, crec que el moment històric que estem vivint no deixa lloc a vel·leitats ni a purismes paralitzadors. La història truca a la porta i si badem se'ns tancarà un altre cop.

Sóc del parer que la CUP ha d'impulsar consultes similars allà on sigui possible, a tot arreu on es pugui, i no només això sinó que la CUP ha d'encapçalar aquest procés i no permetre que sigui la dreta regionalista o la socialdemocràcia carronyaire qui n'obtingui els rèdits polítics. Fa 40 anys que l'esquerra independentista penca i que es deixa la pell per aquest país i fa quaranta anys que els voltors s'aprofiten de la nostra bona fe i dedicació. Em sembla que no ho hem de tornar a permetre.

Vam decidir no concòrrer a les properes autonòmiques però jo no vaig entendre en cap moment que renunciessim a ser l'organització nacional, ni a prendre els carrers per la llibertat d'aquest país, ni a impulsar consultes arreu, ni....