Quan es compleixen 40 dies d'haver-se perpetrat el cop militar que va
enderrocar al president constitucional d'Hondures, Manuel Zelaya
Rosales, el poble hondureny segueix en resistència popular. Ahir al
migdia hi hagueren dues marxes: una provinent del Litoral Atlàntic i
una altra procedent de l'oest del país. Van iniciar el seu recorregut
per unir-se a San Pedro Sula on dimarts que ve continuaran la lluita
per restablir la democràcia. Simultàniament també es desenvolupen accions pacifiques en diferents
ciutats del país, on participen diferents sectors de la societat
hondurenya que a través del Front de Resistència Contra el Cop d'Estat,
reclama pel retorn a l'ordre constitucional que de manera violenta els
grups de poder van arrabassar.
L'operatiu policial va deixar com a resultat diversos estudiants ferits, desmaiats i lesionats. Els estudiants van tractar de salvar-se ingressant a la Universitat, però la policia els va perseguir fins a l'interior de la Màxima Casa d'Estudis, on els alumnes, mestres i treballadors afiliats al Sindicat es van defensar amb pedres, que a la vegada eren tornades pels policies.
Els agents policials no només van agredir els estudiants sinó també a les autoritats universitàries que reclamaven el respecte a l'autonomia de la Universitat. Mentre això ocorria, en un altre punt de la capital milers de manifestants van marxar en direcció al Tall Suprema de Justícia (CSJ), on van portar a terme una manifestació per exigir el compliment de la Constitució de la República i la restitució del president, Manuel Zelaya Rosales, en asil polític a Nicaragua.
Toc de queda
Des del dia del Cop d'Estat a Hondures, el 28 de juny, fins al 21 de juliol, el país va registrar 1.275 detencions vinculades a infraccions al toc de queda establert pel president provisional, Roberto Micheletti. La denúncia és de l'informe divulgat per la Missió de l'Observació sobre la situació dels Drets Humans a Hondures.
Un grup de 15 professionals de 13 països americans i europeus va arribar a Hondures el 17 de juliol i va conversar amb la població, representants dels treballadors i parlamentaris del país. El 30 de juny -dos dies després del cop-, Micheletti va emetre el Decret Executiu número 011-2009, a través del qual va restringir la llibertat personal, "detenció i incomunicació per més de 24 hores", la llibertat d'associació i reunió i el dret de circular lliurement pel territori nacional. Les garanties van ser restringides durant 72 hores a tot el país, de les 22h a les 5h de l'endemà.
L'últim dia, el 24, Micheletti va establir un altre toc de queda a la ciutat del Paradís, frontera amb Nicaragua, per on Zelaya va intentar tornar al país. Malgrat la mesura, milers d'hondurenys es van mantenir al mateix lloc. L'ordre va ser establert al migdia del dia 24 i va durar 50 hores. Segons la missió, "novament desenes de persones van ser detingudes i centenars obligats a romandre reclusos a casa seva per por de ser objecte de detencions arbitràries". "La mera existència d'una situació d'emergència, qualsevol que sigui, no constitueix una causa suficient per decretar la suspensió de garanties. Tampoc es justifica la suspensió de garanties quan existeixen alternatives menys restrictives per atendre l'emergència", es posiciona a l'informe la missió.
La missió va estar composta per 15 professionals independents d'Alemanya, Argentina, Àustria, Bèlgica, Colòmbia, Costa Rica, Dinamarca, El Salvador, l'Estat espanyol, Nicaragua, Perú, Suècia i Uruguai. Va actuar a Tegucigalpa, San Pedro Sula, El Progrés, Olancho i Colom. El grup presentarà les seves observacions i recomanacions a l'OEA (Organització d'Estats Americans), a l'ONU (Organització de les Nacions Unides), a la Unió Europea, als Estats membres i a altres actors internacionals.