•En el moment que es va canviar el nom infame d'"Avenida de los Mártires" a Avinguda del País Valencià, 1979, aquesta era la denominació oficial de la nostra terra. Més enllà d'ideologies, és com si ara es batejara com a "Avinguda de la Comunitat Valenciana".

•En aquell moment, doncs, el canvi de nom va suposar un símbol de recuperació de llibertats democràtiques i de voluntat d'autogovern dels valencians.

•30 anys han fet que el nom forme part del paisatge -per exemple, en té més que jo-. Més enllà de quatre persones molt conservadores i ideologitzades, doncs, el nom simplement s'havia consolidat.

•Un canvi de nom com aquest comporta unes conseqüències en forma de retolació de qualsevol mena als comerços prou greus fàcilment imaginables. Estem en temps de greu crisi econòmica.

•El terme "País Valencià" no és de cap manera il·legal ni anticonstitucional hui en dia. No només com hem dit adés fou la denominació del Consell Preautonòmic del País Valencià (1978-1983) -"Comunitat Valenciana" és un "no nom" que s'inventa el 1983-, és que figura al preàmbul de l'estatut d'autonomia del 1982 i de la seua reforma del 2006. A més a més, diverses sentències judicials avalen l'ús universitari oficial d'aquest terme.

•Torrent no té cap mena de tradició de democràcia participativa. Una anterior consulta sobre l'emplaçament del proper hospital va costar 45.600 euros a l'Ajuntament i només hi votaren 6 persones. Cinc eren família de l'alcaldessa. Caldria, doncs, posar els fonaments de la participació dels ciutadans en la presa de decisions de l'Ajuntament abans de traure's de la màniga una consulta que només sembla que una tapadora per no haver d'imposar directament el canvi de nom.

•A més a més, la consulta és, si més no, de dubtosa legalitat.

•Encara més, començaria demà i s'allargaria durant les festes patronals. Una època que -no em puc aguantar el sarcasme- tots sabem que és molt fèrtil per a fomentar la participació. Quina elecció es fa en estiu?

•Així doncs, no em puc estar de destacar -tot i que trenque una miqueta el to objectiu que he volgut donar al text- la voluntat de control sobre la consulta no es pot escapar a cap observador imparcial. De fet, sembla més que evident.

•El "no nom" d'Avinguda al Vedat ("no nom", perquè és una simple descripció del carrer) que es proposa com a principal alternativa comporta una qüestió subjacent molt esbiaixada: Es presenta com a solució de consens per part dels mateixos que han trencat aquest consens; per tant, no és innòcua. És simplement una tapadora amable del fet que a la part promotora del canvi li moleste ideològicament el terme País Valencià. Més encara quan s'utilitza el fràgil argument que fou el nom original del carrer el 1929.

•Finalment, si es tracta de revisar nomenclàtor, no són pocs els carrers de dubtós, per no dir clar, caràcter antidemocràtic que encara queden a Torrent com a herència del feixisme franquista. Com a exemple més cridaner, les falles d'"Ángel del Alcázar" i "Falangista Pardo", que ocupen els carrers amb els noms ben valencians de "25 d'abril" i "Germanies". És que només molesta l'afirmació valenciana als nostres carrers?
 
Una vegada exposats aquests fets, crec que es pot deduir fàcilment la voluntat reaccionària que s'amaga sota les afirmacions demagògiques i aparentment benintencionades i de consens com "es farà parlar el poble", "era una preocupació que em manifestaven molts ciutadans", "el nom serà d'unió i no de divisió com fins ara", etc. El caràcter fal·laç d'aquestes afirmacions salta a la vista. Es tracta d'imposar una decisió furibundament ideològica i, repetisc, reaccionària per part dels actuals dirigents de l'Ajuntament. De la mateixa manera que una afirmació com "Sí a la Universitat a Torrent" amaga que eixa universitat seria la Católica de Valencia San Vicente Mártir, amb tot un gloriós historial i unes condicions ben divertides que ara no toca enumerar.

Fins quan haurem de suportar que tot allò que siga mostra de valenciania siga sospitós?