El golpisme del Partit Popular a Hondures

Per Pascual Serrano. Publicat al seu web i a Rebelión el 21 de juliol de 2009.

Amb el d'Hondures, estem davant el segon cop d'Estat que recolza el Partit Popular en aquesta dècada. El que ha succeït en aquest país centreamericà és que uns militars van entrar a la nit a la casa del president que havien triat els hondurenys, ho van treure encañonado del llit en pijama, el van ficar en un avió i el van expulsar del país. Tots els governs i institucions internacionals van qualificar el que ha passat de cop d'Estat.

31/07/2009 19:08 Hemeroteca

Com no podia ser d'altra manera, van condemnar als responsables i no han reconegut al govern que vol suplantar al legítim president Manuel Zelaya. En canvi, la Fundació FAES, del Partit Popular i presidida per José María Aznar, difonia a la seva web un document del seu director adjunt, José Herrera, que defensava sense fissures el seu suport al cop d'Estat. Per FAES el que ha passat és només que "l'exèrcit hondureny posava fi de forma prematura al mandat". Suposem que si haguessin matat Zelaya l'eufemisme hagués estat que posava fi de manera prematura a la seva vida.

La tesi de FAES és que el president hondureny "decidir adscriure el país a les files del populisme revolucionari" "amb l'anunci d'un gir del país al socialisme" i "desmantellar la democràcia liberal". El cop ho justifica el Partit Popular perquè al "promoure una convocatòria d'un referèndum sobre la reelecció presidencial, Zelaya s'exposava amb caràcter automàtic a ser cessat i inhabilitat per deu anys, perdent més la seva condició de ciutadà de la república". És mentida que es tractava d'un referèndum per a la reelecció de Zelaya, ni tan sols la reforma de la constitució. El que es votava era un referèndum no vinculant per preguntar als hondurenys si els agradaria que en les pròximes eleccions, en les de novembre, es votés també la creació d'una assemblea constituent de reformar la carta magna. És a dir, una cosa tan lícit i democràtic com preguntar si es podia preguntar per reformar la constitució, però que per a la Fundació presidida per Aznar és motiu per segrestar a un president, expulsar del país i treure-li la ciutadania. El suport sense embuts al cop ho demostren amb el final del document: "La sortida de Zelaya ha suposat el primer retrocés important per als interessos d'Hugo Chávez. Per primera vegada, les institucions d'un país han donat l'esquena a un líder populista i han sortit en defensa de la democràcia. La Constitució ha funcionat. S'ha evitat el buidament de la democràcia liberal ".

L'informe del directiu de la Fundació del Partit Popular denúncia una conjura internacional per condemnar el cop i donar suport a Chávez que vol dominar el continent: "Estats Units, la Unió Europea, el Sistema de la Integració Centreamericana, l'Assemblea General de l'ONU, l'Organització dels Estats Americans i la Secretaria General Iberoamericana s'ha posicionat del costat del oposat president i han jugat, de manera intencionada o no, un paper merament subsidiari dels interessos d'Hugo Chávez a Hondures "(...)" dels organismes multilaterals i financers han estat més actius secundat els interessos d'Hugo Chávez a Hondures ". Llegir aquesta paranoia il luminada en les institucions del Partit Popular només pot provocar calfreds al pensar què gent governa en el primer partit de l'oposició.

No oblidem que ja l'any 2002, el govern d'Aznar va formar part de la conspiració per al cop d'Estat contra Hugo Chávez, així ho van revelar els telegrames xifrats des del ministeri d'Afers Exteriors a la nostra ambaixada a Caracas que va fer públics Moratinos al Congrés.

Ens toca pensar que si en el Partit Popular són capaços de tramar i justificar cops d'Estat a milers de quilòmetres només perquè el president no era de la seva simpatia fins on podrien arribar aquí, al país on ells volen governar.