Emotiu i sincer homenatge als lluitadors del FNC a Lleida

Emotiu i sentit. Així es pot definir l’acte d'ahir  a la sala Alfred Perenya de l’IMAC, en que una vuitantena de persones es van aplegar per recordar i homenatjar la figura de l’insigne lleidatà, Joan Culleré i Ibars. L’acte, va comptar amb l’assistència de diverses generacions de militants independentistes de la ciutat, amb una àmplia representació d’exmilitants del Front Nacional de Catalunya, que foren acompanyats per les noves generacions d’independentistes enquadrats a la CUP, hereus de la Lleida rebel i continuadors d’una lluita, que com es va demostrar ahir, ens ve llegada de molts anys ençà.

03/06/2009 09:58 Política
En Ramon Usall, portaveu de la CUP, fou l’encarregat de presentar els ponents i explicar els motius que varen dur  a l’organització a programar l’acte i reivindicar la memòria política del FNC, ara que es compleix el seu setantè aniversari del seu naixement,  i posteriorment donà pas a les intervencions de l’historiador Agustí Barrera, exmilitant del FNC, actualment de la CUP i autèntica memòria viva de l’organització, qui feu una introducció històrica i un repàs a la seva trajectòria des de l’any 1939 en que es funda, fins a la seva dissolució l’any 1977. En acabar, aquest donà pas a les intervencions d’en Josep Borrell, ex militant de Nacionalistes d’Esquerres a Lleida i també a en Pere Culleré, fill de l’homenatjat i també ex militant del FNC, que glossaren sobre els aspectes més personals i sobre la militància política d’en Joan Culleré i Ibars, insigne lleidatà i abnegat lluitador.

 

 

Biografia de Joan Culleré Ibars: Barcelona, 24/06/1916 - Lleida, 9/10/1995

Nascut a Barcelona el 24 de juny de 1916, als cinc anys la seva família es va traslladar a Lleida.

L’any 1933 va ingressar al grup cultural de la Joventut Republicana de la ciutat, participant als fets d’octubre de 1934 en que va resultar ferit i posteriorment empresonat. Es va afiliar a Estat Català.

Va participar a la Guerra Civil formant part del cos d’intendència. A la fi del conflicte va ser reclòs als camps de concentració de Sant Cebrià i Agde. Més tard es va incorporar a la resistència francesa enquadrat dins el Réseaux Alibi-Maurice juntament amb altres companys del FNC.


El 1948 va tornar a Catalunya, col-laborant en totes les activitats contraries al règim que es van dur a terme a les terres de Ponent. Va ser delegat del FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent, a més de pertànyer al Consell Nacional del mateix FNC, que va arribar a presidir.


També va ser candidat a les eleccions en que el FNC va presentar-se dins la coalició Nacionalistes d’Esquerra (NE) el 1980 com a diputat i dos anys més tard com a senador. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, i el 1995 la Paeria li va atorgar la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida.


El 9 d’octubre de 1995 va morir a Lleida, ciutat que el va recordar posant el seu nom a un dels carrers de la ciutat.

 Font: Comissió 100 anys d'estelada 

Per saber-ne més:

Estratègies de contestacióa la Lleida franquista (1939-1977) (Tesi doctoral)