Pintades contra el monument feixista que l'ajuntament de Barcelona no vol enderrocar

 Aquests dies han aparegut unes pintades al monument feixista que es troba a l'Av. Sarria cuïlla amb l'Av. Josep Tarradellas de Barcelona, obra de l'arquitecte Jordi Estrany i l'escultor Jordi Puiggalí. Aquest monument que honora els crims de la dictadura franquista va ser inagurat el 1964 per retre homenatge a l'ideòleg del feixisme en la seva versió espanyola i fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera. A l'acte d'inaguració d'aquell 1964 hi van assistir nombrosos militars, responsables eclesiàstics, oligarques i una nodrida representació de la burgesia autòctona, i va comptar amb la presència del ministre estrella Manuel Fraga Iribarne. Les pintades de denúncia exigeixen la retirada del monòlit amb les consignes "Fora símbos feixistes" i "Fora ja!".

02/12/2008 13:16 Política

Aquest monument inagura el 20 de novembre de 1964, data de la mort del fundador de Falange, ha estat reiteradament denunciat per la població, especialment pels veïns dels barris propers de Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample i Les Corts. De fet, el 2006 el Consell de Districte de l'Eixample va aprovar la seva retirada, que a hores d'ara no s'ha fet efectiva per la manca de voluntat de l'ajuntament de Barcelona.

El 1981 l'ajuntament de Barcelona va ordenar el maquillatge del monòlit i va fer retirar algunes feces de simbologia explíticita feixista (els símbols de la Falange), però va conservar el conjunt arquitectònic i les seves al.legories feixistes. Aquest indret havia estat en aquells anys un lloc de concentracions ultres que comptaven amb la impunitat i la cobertura insitucional, malgrat la denúncia dels veïns. Pocs mesos abans d'aquest maquillatge de 1981 es va portar a terme una important campanya popular reclamant-ne el seu enderrocament, encapçalada per artistes i intel.lectuals com Antoni Tàpies, Joan Brossa o Manuel de Pedrolo.

 Un informe de l'ajuntament de Barcelona va comptabilitzar el 2005 un total de 157 monuments feixistes a la ciutat, que en la seva gran part es conserven intactes o van ser destruïts amb actes populars. Malgrat aquesta evidència i que les legislacions sobre la Memòria Històrica actuals obliguen les administracions a retirar-los, l'ajuntament no ha pres com una prioritat l'eliminació dels recordatoris feixistes, raó per la qual encara perduren.

Per saber-ne més:

 CAJEI: “Informe sobre Institucions Estatals. La simbologia com a eina de control social” Llibertat.cat

La CAJEI lliura plaques commemoratives del franquisme a diversos ajuntaments.Llibertat.cat

La CAJEI canvia el noms "franquistes" del carrers a Vilanova i la Geltrú. Llibertat.cat

La CUP de Reus treballa per l'eliminació dels símbols franquistes. Llibertat.cat

València, l'indret del país amb més símbols franquistes. Llibertat.cat 

Seguiment de la campanya a la web de la CAJEI 

La CAJEI retirarà del paisatge català més de 300 símbols feixistes. Llibertat.cat

Més de mig miler de plaques franquistes han estat extretes per la CAJEI a 30 poblacions. Llibertat.cat

La CUP de Reus elabora un cens de símbols franquistes amb la col·laboració ciutadana. Llibertat.cat

Acció a la Franja de Ponent contra la simbologia feixista. Llibertat.cat

Retiren símbols franquistes a Manresa. Llibertat.cat 15.2.07

Lliurament de símbols falangistes a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Llibertat.cat 8.12.06