6 de desembre; el mateix dia que Joan Tardà, company de partit de Ridao, clou el seu discurs amb un "Visca la República, mori el Borbó". Les paraules de Tardà són pronunciades en un acte de les JERC i, és clar, ja se sap, en un acte amb els joves s’ha de fer alguna que altra proclama radical, que l’organització juvenil del partit encara es defineix independentista i, si s’escau, de tant en tant, fins i tot parlen de socialisme. Ara bé, com en tantes altres ocasions (llegiu "Si l’encerto, rectifico"), ERC, en tant que partit adult, seriós i amb responsabilitats de govern, no pot pas assumir aquest tipus de discurs i, per tant, cal desmentir el malentès. Desitjar la mort del cap d’un dels estats que ens ocupen? I ara! Això de "Visca la República, mori el Borbó" és una frase feta de la guerra de contra Felipe V; tothom ho sap que Basset, Moragues i la resta de combatents austriacistes eren republicans de tota la vida! Com podeu pensar que algú pugui desitjar cap mal a qui és cap d’Estat justament per ser descendent d’aquell criminal? Déu nos en guard!

6 de desembre; el dia en que la CUP de Berga organitza un magnífic acte commemoratiu dels 40 anys de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. Un acte on es repassa –especialment en el parlament de l’Anna Maria Guijarro, regidora de la CUP a Berga- els fets més destacats de l’independentisme en aquestes quatre dècades de lluita, els encerts i els errors que van marcar l’evolució del moviment i que ens han dut on som ara. I entre els encerts, i ocupant un lloc destacat, el clar i contundent –i per això silenciat i criminalitzat- No a la Constitució espanyola del 1978, que va situar l’Esquerra Independentista en unes coordenades polítiques totalment allunyades d’aquelles formacions que acabarien integrant-se al sistema, seduïdes per aquella núvia verge i pura que, per a Ridao i companyia, va ser la Constitución española.