Aquests col·lectius, s'han encarregat de repartir octavetes per les botigues de la ciutat informant de que “es presentaran com la policia propera, de confiança i catalana; els herois i les heroïnes que salvaguardaran els nostres carrers i les nostres vides".

Així, l’EIC vol treure a la llum l’altra cara d’aquest cos policial. "Segons l’informe de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura del 2006, els Mossos d’Esquadra van rebre 102 denúncies per tortures i maltractaments.”  

També han recordat que a Tarragona encara hi ha 8 joves pendents de judici, "d’entre els/les quals alguns/es encara han de ser citats per declarar; també, que la Guàrdia Urbana no fa més que assetjar qualsevol tipus de moviment polític: les continuades visites durant les Festes de Santa Tecla a l’Ateneu Popular l’Espina i el confiscament de pancartes al Concurs de Castells en són alguns dels exemples".

Us oferim un article publicat a La Bicicleta d'on es va extreure el text de l'octaveta que es va repartir durant el dia d'ahir i que ha reproduït Pobleviu.cat

La tortura augmenta amb el desplegament dels mossos

Els mossos es despleguen a l'última vegueria vacant del Principat: el Camp de Tarragona.

El desplegament, sens dubte, dóna resposta a l'estratègia marcada per la classe política catalana ara fa uns anys; especialment pels sectors més "nacionalistes" que integren el mal anomenat "Parlament de Catalunya". Aquesta tàctica esdevé política, i és eficient, ja que: s'intenta dissuadir el passat obscur de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, substituintlo així per una policia "catalana", i per altra banda, perquè perpetua l'actual estat de les coses, és a dir, continuaran actuant front a qualsevol tipus de dissidència política que qüestioni els dogmes del capitalisme: per exemple, l'okupació continuarà sent castigada per que actua en contra l'especulació.

Els mossos recordem, nasqueren aproximadament ara fa tres segles, durant la guerra de successió, a la comarca de l'Alt Camp. El seu fundador, Pere Anton Veciana, es va caracteritzar per la defensa dels interessos dels partidaris de Felip V; és a dir, que va donar el seu gra de sorra als Borbons perquè ocupessin el nostre poble, fins al dia d'avui.

El discurs de la classe política catalana, entorn als Mossos d'Esquadra, és l'origen de l'actual estat d'intoxicació mediàtica: es difon arreu l'argument que és una policia moderna i de proximitat, per tal de silenciar les irregularitats que aquest cos està duent a terme, el fet de que parlin en català, no els priva de realitzar accions arbitràries i totalitàries.

La persecució i posterior empresonament de la gironina Núria Pórtulas, o com altres casos, evidenciava que aquest cos, intervé d'una forma notòria en la vida política del nostre país; la detenció i posterior maltractaments a joves independentistes de Torà (com argumenten les fit-xes mèdiques) demostraven que la tortura, és una pràctica que utilitza aquest cos policial; o sense anar més lluny, els maltractaments enregistrats a la comissaria de les Corts, i com d'altres casos; com ara la ràpida intervenció d'aquest cos a castigar a tota persona que cremés retrats del monarca espanyol, o bé, les continuades càrregues policials contra manifestacions d'immigrants, okupes o independentistes.

Els Mossos d'Esquadra tot i ser un dels cossos policials més professionals de l'Estat espanyol continua liderant un any més el nombre de denúncies presentades a tot l'estat per tortura, al concentrar 173 de les 720 queixes per maltractaments formalitzades al 2007. Segons el informe sobre la tortura a l'Estat espanyol, redactat pel responsable de la Coordinadora contra la Tortura, Jorge del Cura, el president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, Mauro Palma, i l'ex relator de l'ONU sobre Tortura, Theo Van Boven; la policia catalana ha passat de ser objecte de 55 denúncies per tortures en 2006 a 128 en l'any 2007, el que suposa un augment del 132 per cent, coincidint amb l'augment de la seva implantació territorial en la fase final del seu desplegament, que culminarà al novembre.

Isa Claramunt