En el trentanari de la mort díHipÚlit Nadal i Mallol

Per Agustí Barrera, historiador i membre de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)

Polític i periodista català (1891-1978). Fill d’una família de pescadors de Port de la Selva, el 1902 es traslladà a Barcelona on aprengué l’ofici de sastre que exercirà tota la seva vida. S’adherí a la Unió Catalanista (UC) i en fou delegat al seu poble nadiu. Col•laborà amb articles de temes literaris i polítics a: La Nació, L’Esquella de la Torratxa, Renaixement, L’Empordà Federal i d’altres.

29/08/2008 20:51 MemÚria histÚrica

 

 

El 1912 es negà a fer el servei militar i s’exilià a l’Argentina, a Buenos Aires, on impulsà la creació de delegacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana ( APEC).

El 1912 es negà a fer el servei militar i s’exilià a l’Argentina, a Buenos Aires, on impulsà la creació de delegacions de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana ( APEC).

ressorgimentEl 1916 junt amb Pius Arias, Manuel Cairol i Francesc Colomer va crear la publicació mensual Ressorgiment ( 1916- 1972) amb un tiratge màxim de 1500 exemplars, la revista fou testimoni viu del pensament nacional català independentista i de les activitats de la col•lectivitat catalana de tot Amèrica, H.Nadal en fou director dels seus 677 números i de les seves 10.860 pàgines des de la seva fundació fins al darrer número, hi escrivia les editorials i molts articles signats amb pseudònims.: Pol de Reig, Justí Ferm, Fidel Català, Valentí Just, Pere Pi.

La revista no tingué una finalitat comercial i se sostenia  de l’aportació econòmica de les subscripcions i anuncis, a més  dels corresponsals a Catalunya, Domènec Latorre, Florenci Bassa, M.Serra i Moret, Joaquim Ventalló, Anna Murià, Emerencià Roig, Pere Foix, Jordi Arquer, E. Granier- Barrera, Víctor Castells, Miquel Ferrer, tenia una àmplia xarxa de corresponsals a l’Argentina i la resta d’Amèrica.

A Buenos Aires va publicar el 1918 Algues ( Proses salobres) narracions de fets viscuts a la seva jovenesa, endolcits pel record de l’exili, dos anys més tard edita Articles de contraban, recull d’escrits del període de la dictadura del general Primo de Rivera.

Fou també conferenciant, s’han publicat els textos de  les seves conferències: Corpus de Sang, El meu Francesc Macià, i Paraules sobre el 6 d’Octubre. Junt amb Josep Conangla i Fontanilles i Ramon Fabregat va col•laborar en l’aportació de documents per a l’edició dels dos volums de: Macià la seva actuació a l’estranger, que amb una presentació de J. Carner- Ribalta i l’ajut del Centre Català de l’Havana i sobretot d’un dels seus dirigents Josep Pineda i Fargas, s’edità per les Edicions Catalanes de Mèxic el 1952 i en edició facsímil per Lletra viva llibres a Barcelona el 1978.

H.Nadal i Mallol és l’exemple del català exiliat que mantingué una insubornable fidelitat a la Pàtria, al llarg de tota la seva vida.

Bibliografia

(Sense nom d’autor)  Centenari H. Nadal i Mallol (1891-1978) editat per: Obra Cultural Catalana de Buenos Aires, 1991

Hipòlit Nadal i Mallol (Wiquipèdia)